No és estrany que les enquestes donin per fet que ICV baixarà, no ja tant per l'entrada de Podem, com per la seva indefinició sistemàtica i progressivament accentuada. El gag de Polònia on la imatge d'Herrera era difusa és la millor explicació de qui és i què està fent darrerament.
Si bé l'experiència política de govern d'ICV no estat mai brillant, d'alguna manera havia passat dissimulada. Ara, però es veu quina és la realitat d'ICV i la gran distància que els separa del PSUC. I ho dic de mala gana, doncs prefereixo criticar altres partits que no pas els ecosocialistes. El discurs d'Herrera, però no permet grans floretes i sentencia el partit a continuar davallant.
Aquesta setmana no es pot parlar massa de partits ni coalicions perquè el tema estrella és el 9N, però fins i tot parlant d'aquest procés participatiu, Herrera clava l'estucada al partit. Em sap greu per als amics sobiranistes que encara circulen en l'òrbita d'ICV. Herrera els ha deixat en una situació complicada, que em fa pensar, salvant les distàncies, amb els crítics del PSC.
L'esquerra catalana passa per uns moments prou complicats. ERC, que al meu entendre té poc d'esquerra, s'enfila per la seva aposta per la independència, i cada vegada li posen més fàcil la victòria. Caldrà analitzar si els sobiranistes d'ICV es decanten per ERC o bé per les CUP. David Fernàndez, al Parlament català, ha jugat un paper molt decidit i transparent, que no ocasiona cap dubte. Hi estàs d'acord o totalment en contra, però mai t'enganya. Aquesta pràctica convindria que fos seguida per més partits polítics, si de veritat volen que la ciutadania continuï confiant en ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada