dijous, 20 de novembre del 2014

Les contínues escissions del PSC

Ahir parlava d'embogiment de certs polítics de la dreta espanyola i en posava alguns exemples, però de gent pertorbada no només n'hi ha a la dreta, l'esquerra no se n'escapa pas. El PSOE té un diputat etern, però que acaba d'anunciar la seva jubilació, que no queda pas curt. Es tracta del senyor Guerra que, si fos prou honest, hauria de reflexionar sobre la seva evolució política. Segur que no es reconeixeria.
La diferència respecte als personatges d'ahir és que el senyor Guerra i uns quants barons del seu partit han seguit sempre en la mateixa línia i, com a mínim, no se'ls pot acusar d'incoherents o d'haver canviat d'armilla.
El senyor Guerra continua orgullós d'haver retallat l'Estatut que ens havia promès respectar el president Zapatero. Una retallada que encara va quedar curta, perquè el Tribunal Constitucional va fer la resta. El senyor Guerra avui criticava al president Montilla per haver declarat que en cas de querella es posaria al costat del president Mas. 
La querella ha arribat i espero que el PSC no es faci enrere ni desautoritzi el president o senador Montilla, encara que Guerra els amenaci amb constituir el PSOE a Catalunya al marge del PSC. Si això passés no sé quants partits socialistes tindríem.
Cal que Castells, Geli, Tura i Nadal, entre altres, creïn un nou partit socialista? definitivament hem de descartar el PSC d'Iceta com a partit socialista català? què farà Ignasi Elena? un nou partit? és ben cert que als catalans, en política, ens agrada fraccionar-nos. És qüestió de protagonisme i no voler cedir en res.
Veurem néixer nous partits d'esquerra i d'altres que volien sumar tampoc ho aconsegueixen. Em refereixo a UPyD i C's que han trencat les negociacions per anar junts a les eleccions. Qüestió de protagonisme també?