Aquests dies a les xarxes socials pots trobar-hi debats força crispats, i no només sota l'anonimat, sinó amb noms i cognoms. Sense voler donar la raó al ministre Fernández Díaz, és cert que cada vegada els ànims estan més esverats, la qual cosa mai és bo. No estem per cancel·lar àpats familiars, però sí que ens convé una mica més de calma.
Els polítics, en general, han cansat la ciutadania i, tal com ja s'ha dit moltes vegades, han propiciat el naixement de moviments com Podemos o Guanyem. Aquestes agrupacions no neixen perquè discrepin en els posicionaments polítics dels partits tradicionals, sinó perquè estan farts dels enganys, distanciament i també corrupció.
Sens dubte que a mida que ens anem acostant a la Diada i el 9-N, la crispació augmentarà i només podem demanar seny i serenitat a totes les parts, els independentistes, els que només reclamen poder decidir i els que no ho volen ni ho consideren necessari. No confonguem el discurs dels diferents partits polítics. El PSC, per exemple, s'ha manifestat a favor del dret a decidir. Segurament que no tots els militants ni tots els dirigents ho volen, però Iceta ha parlat en nom de tots ells. Això no treu, però que consideren que la llei de consultes, que hi volen donar suport, no sigui el mecanisme per convocar la consulta. Ho dic perquè no caiguem en la simplicitat de col·locar dos bàndols, sinó que tot plegat és més complex.
Tots tenim els nostres referents i jo diria que també les raons o motivacions per decantar-nos per una opció o altra. Crec que l'actitud del govern espanyol i del PPC han ajudat a radicalitzar moltes persones que no haurien pensat arribar fins a aquesta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada