dijous, 12 de setembre del 2013

Ressaca independentista

Avui és dia de ressaca amb multitud de reaccions totes elles ben diverses. Ciutadans que es varen manifestar de nord a sud del país; ciutadans que varen optar per mirar-ho des de casa; persones que ni sabien què s'estava organitzant... tots instrumentalitzats en funció dels interessos de la classe política, els mitjans periodístics, els grups de pressió, els poders reals...
Resulta malaltís seguir cadascun dels comentaris, declaracions i afirmacions sobre el poder de convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana, els ninots de cartró de la cadena, la majoria silenciosa (que sempre s'utilitza en benefici propi),...
La resposta d'ahir a la Via Catalana pot tenir diferents lectures, però no cal que siguin tan interessades. La hipocresia ha estat present en moltes persones, que han obert la boca per dissimular la derrota o la ràbia en observar el resultat aconseguit per l'ANC.
Podríem enllaçar l'escrit amb el que deia fa uns dies sobre la honestedat dels periodistes, però aquí hi juga un paper el govern de Madrid i els polítics en general. Què costa acceptar els fets, encara que no agradin, i treballar per trobar solucions?
El ministre Margallo s'ha desmarcat del discurs únic del govern espanyol, acceptant l'èxit de la convocatòria sobiranista, reclamant un canvi de model. Qui sap si la mateixa Constitució. El problema, però d'aquest país és que en política no passa res. No es busquen responsabilitats i quan les tenen, no mouen fitxa. En molts països, per molt menys, els polítics dimiteixen. Aquí, si ho fan, corren a col·locar-se en alguna altra institució pública, per assegurar sou i l'aforament (vegeu Antonio Griñan).
La manifestació de l'any passat va provocar molts moviments, alguns d'ells gens esperats, que ens varen portar a on som ara. Enguany tot fa pensar que els efectes no seran tan contundents, probablement perquè es donava per segur l'èxit assolit, sense que això desmereixi el treball realitzat per tants voluntaris. Caldrà veure, però, si consolida cap camí i, si finalment Rubalcaba escolta Navarro i defensa el model federal davant dels seus col·legues andalusos, extremenys... Ves que el més beneficiat no sigui en Pere Navarro, considerat per molts com a somiatruites. També titllàvem Carod-Rovira d'il·luminat i... mira per on. Seguirem els esdeveniments amb atenció. 
Per cert... el ministre català, impresentable; en la seva línia.