De fet ni la de los Llanos ni cap altra, però sí que és cert que aquesta senyora s'ha fet molt antipàtica. M'imagino que el càrrec pot ser molt avorrit a no ser que busquis com entretenir-te. I això és el que fa la delegada. Té afició a les banderes i en vol una a cada edifici públic, però ha de ser espanyola, ja que la nostra no la vol per res.
Jo sempre em pregunto per què a les casernes de la Guàrdia Civil no hi despleguen la senyera. No volen que a tots els edificis oficials hi hagi les dues banderes? Llavors... O és que volen que a tot arreu hi hagi l'espanyola? No cal que us doni la resposta, oi? Doncs en això està distreta, i mirant què aproven els municipis del país.
Puc entendre que vulgui que es compleixi la legalitat. Una legalitat que a molts ens molesta, però que de moment estem obligats a acatar. El que no entenc és per què li agrada tant marejar la perdiu. Hi ha coses que es pot fer veure que no es veuen, sobretot quan no posen en perill a ningú. Insistir en el seu compliment és, sovint, tenir ganes d'emprenyar l'altre. No tenim prou problemes?
Em sembla molt bé que el Parlament hagi aprovat demanar que la canviïn, i no entenc per què el PSC no s'hi ha sumat. Suposo que forma part d'aquella inseguretat en què es troba submergit actualment, i que no li permet prendre decisions valentes.
Celebro també la decisió del Parlament, ahir, amb 104 vots favorables, que aprovés el dret a decidir. Anar-hi en contra és atacar un dels drets de la persona. Ja sé que a Espanya se'n neguen d'altres -veurem com acaba el tema dels desnonaments, ara que s'hi ha ficat el Tribunal de Justícia de la UE-
La moció no servirà per res, però com a mínim formarà part de la història d'aquest nostre país en un dels pitjors moments, per culpa d'haver gosat dir que volem decidir el nostre futur. Jo, amb el panorama que em mostra Espanya, vull anar més lluny. Ja sé què vull decidir. Adéu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada