divendres, 8 de març del 2013

Provoquem rebuig, però no ens deixen decidir

Com vaig dir ahir, Ibarra es va esplaiar criticant el president Mas, titllant-lo de feixista. Tots els partits parlamentaris catalans l'han criticat, amb més o menys vehemència. Qui l'ha aplaudit ha estat l'actual president extremeny, encara que siguin de partits rivals. I jo em pregunto... Què han fet els extremenys per haver d'aguantar uns presidents tan impresentables? Se'n recorden de la devolució de no sé quants milers d'extremenys segrestats a Catalunya?
Jo no em crec que tots els extremenys siguin iguals, però el nivell dels presidents que coneixem deixa molt que desitjar. Extremadura és la comunitat autònoma amb el percentatge més alt de funcionaris, i una comunitat que entre tots contribuïm a sostenir-la. Què en fan dels diners... que tampoc no ens ho demanin els alemanys. No saben que tenim tants aeroports buits i línies de tren d'alta velocitat sense passatge.
Cada dia que passa més fàstic em fa reviure i escoltar declaracions de persones sense vergonya, i saber que han estat exercint el govern. No tenim millor gent que es vulgui dedicar a la política? Recordo la primera vegada que vaig sortir a fora per estudiar l'anglès. Era a Canterbury en una escola on vaig compartir pupitre amb el llavors president andalús, el senyor José Rodríguez de la Borbolla. No ens podia veure als catalans. Tots els acudits que explicava eren per desprestigiar-nos. Sortosament va haver de marxar abans, per un problema pesquer amb el Marroc. No sé com hauríem acabat.
Aquest mateix rebuig el practiquen els presidents extremenys, però el més graciós és que no volen que marxem. Si tanta nosa els fem; si tanta ràbia els produïm, perquè no ens deixen anar? A mi no em fa res que siguin d'un altre país. De fet, ja m'estaria bé. Ells quedarien lliures i podrien fer la seva sense que ningú els estigués emprenyant tota l'estona demanant-los poder exercir el dret a decidir.