dijous, 6 de setembre del 2012

Un excés d'inconsciència ens porta a perdre

Em fa l'efecte que hi ha una boirina d'inconsciència que ens fa parlar d'independència com si es tractés d'un intercanvi de cromos. La transcendència d'una escissió es mereix serietat i responsabilitat. No ho podem posar al costat dels experiments, ni la podem obtenir l'endemà d'una manifestació distorsionada i gens consensuada, ni esperar dels polítics actuals gaire res més que posar-se les piles per deixar de perdre el temps amb baralles inútils.
És perquè la valoro tant que no crec que estiguem en condicions de proclamar-la. Ens mirem com un partit polític està a punt de trencar-se i no ens adonem que el mateix pot passar-nos a la societat catalana. Els avenços s'aconsegueixen amb esforç, diàleg i bona voluntat. No s'aconsegueixen sortint al carrer i encara menys si no tots demanem el mateix. Perquè suposo que ningú pensa en una revolta armada.
A destacar, aquests dies, un bon reguitzell d'articles d'opinió que ajuden a reflexionar, si tenim l'encert de dedicar-hi estones llegint-los. Hem de perdre el vici de quedar-nos en la superficialitat de les coses i procurar anar a fons. Es demana la independència, però cal que siguem conscients del que demanem. Quin país volem, però sobretot aprenent a conviure també amb les persones que pensen de manera diferent.
Molts esperem que la manifestació de dimarts sigui un èxit. Dic molts perquè n'hi ha alguns que esperen el contrari, i d'altres contraprogramen per atraure simpatitzants i intentar que la convocatòria no sigui l'esperada. 
L'endemà de la manifestació caldrà aixecar-se de nou i ser conscients d'on som, de la situació de crisi que patim, de les retallades que ens han fet en temes tan importants com la salut i l'educació. Haurem de treballar perquè l'economia millori, per desfer les desigualtats, per aconseguir més justícia, i llimar diferències. Convé minimitzar el nostre ego, i facilitar la vida dels nostres veïns. Si no en som capaços, tan se val si formem part d'un país o altre, perquè continuarem estant a la cua de tot.