dissabte, 22 de setembre del 2012

Els insults i amenaces ens fan més independentistes

És clar que Espanya no ha entès res. No ho tinc tan clar si els catalans ho estem entenent. Sembla com si insultant i donant mostres de catalanofòbia, ens haguéssim de tirar enrere. No s'adonen que ens fan més forts i atrevits, i que surten independentistes de tots els racons. Algunes reaccions a la nostra reclamació sobiranista són patètiques i d'altres prepotents i gens democràtiques.
El nostre principal enemic no es troba a les espanyes, sinó que el tenim a dins. El perill en què podem caure és en no saber caminar amb la velocitat i l'equilibri adient. Qualsevol pas en fals ens pot portar al desastre. La història parlarà de nosaltres, ja en formem part, però hem de procurar que no sigui una ocasió perduda de més, sinó el punt d'inflexió d'un canvi històric.
Encara som a temps a decidir quin futur volem, però els espanyols s'entesten a deixar-nos una única sortida. Hi ha catalans que volen la independència, d'altres un sistema federal, però tots reclamen un finançament més just. Però aquest no és l'únic problema. En aquests moments estem patint un altre exemple de recentralització, de pèrdua de competències, i ningú no ens assegura que fins i tot amb un concert econòmic no es continuï amb les retallades competencials. És per això que molts arriben a la conclusió que l'única sortida és la independència.
Des de la ciutadania hem de reclamar i exigir al nostre govern que transiti amb seny, pas ferm i gens pendent dels falsos profetes que aquests dies estan apareixent a la pell de brau. Que no es deixin portar per sentimentalismes, però que no perdin la il.lusió. Que recordin la veu del poble i que el mantinguin informat. La seva responsabilitat és gran, ja que del seu fer en depèn l'èxit o fracàs d'unes quantes generacions de catalans. No podem abaixar més el cap, però tampoc llançar-nos a un pou sense aigua.
Seguirem de prop tots els passos i decisions, amb la confiança que es mereixen, però amb l'exigència de fer bé la feina.