dissabte, 6 d’agost del 2011

Les escoles de música estan en perill

Em preocupa la notícia de la retallada del 50% de l'aportació de la Generalitat als ajuntaments, per a les escoles de música. I encara més quan diu que aquesta resolució s'aplicarà de manera retroactiva per al curs passat. Em preocupa pel futur de les escoles de música, però també per la situació en què queden els ajuntaments.
El nostre país, que s'ha dit de tradició musical, l'ensenyament de la música ha estat possible gràcies als ajuntaments que, sense tenir-ne competència, varen iniciar l'ensenyament assumint totes les despeses fins que la Generalitat, de mica en mica, en va cobrir una part. Ara ens diuen que redueixen el 50% la seva aportació.
Si llegim l'article de Xavier Roig, ahir a l'ARA, podem concloure que va ser un error que els ajuntaments assumissin aquesta iniciativa, amb les corresponents despeses, però la pregunta que em faig és si els catalans no teníem el dret d'estudiar música, o això només es podia fer en els països rics? Probablement hem estirat més el braç que la màniga, però ens havíem de cenyir a les competències que marca la llei? Jo crec en la Cultura, en sentit ampli, i crec que és una dinamitzadora de la societat i de l'economia. Invertir en Cultura no és llençar els diners. En tot cas s'ha de racionalitzar. 
En l'atribució de competències estatals a les autonomies, Catalunya en va sortir malparada, perquè aquí no hi havia conservatoris estatals. Tota la música apresa a Catalunya ha estat gràcies a l'aportació impositiva dels catalans, i els ajuntaments hi han ajudat molt. Què passarà ara? Arenys, per exemple, podrà assumir el cost que deixarà d'aportar la Generalitat? Seran els pares els que hauran d'aportar la diferència? Si és així, la música passarà a ser un ensenyament d'elit, com potser algú vol des de fa temps, però que jo hi estic totalment en contra.
Els ajuntaments han estat reivindicant durant trenta anys una millora en la redistribució del diner públic entre administracions, i al final el que s'haurà aconseguit és una reducció i no l'increment sol·licitat.