diumenge, 3 de juliol del 2011

Una mica despistat, però el PSC em guanya

Ahir estava atabalat en poder parlar amb l'Ignasi a través l'Skype, i després preparant una documentació per a demà, que fins i tot em vaig descuidar d'escriure el post del dia. No m'havia passat des de feia un parell o tres d'anys. Ja ni me'n recordo. 
Avui he anat terra endins, deixant el mar (cosa que tampoc em costa massa). He anat a Vic a buscar el pare i hem fet cap a Camprodon. Turisme interior, amb algun francès, però la majoria de Barcelona i àrea metropolitana.
La idea era anar a Ripoll, perquè volia veure el darrer tram de carretera inaugurat la setmana passada. Francament no té res a veure amb l'època que vivia a Vic i que de tant en tant pujava a Ripoll o més enllà. No sé quants anys fa que varen començar el desdoblament Vic-Ripoll, però en deu fer una bona colla. M'ha sobtat el tram final, perquè em creia que arribaves amb doble via fins al mateix Ripoll.
Com que era aviat del matí, hem continuat fins a Camprodon, i m'ha fet gràcia veure el pont típic de les galetes Birba. A casa en menjàvem en dies de festa. No sempre encetàvem una capsa. De diari teníem les "Maria".
De tornada, com que encara no havia passat per la carretera que evita el coll de Bracons, hem anat fins a Olot, on hem dinat a un dels punts més coneguts de la ciutat, a La Deu. I llavors sí, cap a Vic, per la nova carretera.
Recordo com s'enfila la carretera antiga d'Olot a Vic, passant per Cantonigròs. Jo ho havia fet amb bicicleta quan passàvem els estius a Cantonigròs. Passes pel coll d'Uria, el coll de Condreu, des d'on pots anar al Far, i el Bach (els 1000 metres), ben a prop de Catonigròs, quan comences a veure La Plana de Vic.
Ara, anar d'Olot a Vic, per Bracons, és un dit i fet. Deuen ser uns quaranta quilòmetres, més o menys, o sigui uns deu menys que per la carretera de Rupit i l'Esquirol, però on pots agafar una bona velocitat. Tot canvia, i nosaltres també. I el PSC?
Ho dic perquè he llegit que el grup que encapçala l'Obiols, sembla que vol enfrontar-se amb el nucli central i dur del PSC. Aquests no volen deixar la mamella, i intentant que l'Iceta es quedi organitzant, fent i desfent, al marge de les veus crítiques. Aquest senyor s'hauria d'adonar que el seu temps ha acabat, i per cert, bastant malament.
Desconec què tal és el senyor Elena, exalcalde de Vilanova i La Geltrú, però no crec que sigui pitjor que el senyor Iceta. Que plegui el senyor Montilla i uns quants més de la colla, no serveix per res de bo, si el senyor Iceta es queda. Ja s'ho faran, però jo sóc dels que penso que Catalunya necessita un partit socialista fort, català convençut i amb ganes de liderar el govern. Com a partit de dreta, ja tenim a CIU, que ha resistit la gelor de l'oposició, amb prou força com per estar governant el país. No és bo que només hi hagi una força amb les idees clares, i ara és això el que està passant a casa nostra. La resta de partits, ja està bé que hi siguin, però són més aviat per anar fent bullir l'olla, i poca cosa més.
No sé si la crisi que patim, permetrà invertir més en infraestructures, però ara mateix n'hi ha dues que seria molt interessant que es poguessin realitzar. Em refereixo a un nou tram ferroviari: Mataró-Granollers, i la doble via fins a Vic. Des de la costa, si volem anar cap a l'interior, o bé disposem de moltes hores, o ens toca agafar el cotxe. Ah! i la variant d'Arenys, també. Aquesta ja tenia pressupost consignat, o això ens va dir el tripartit abans de perdre les eleccions, i ara no sabem com està. I... bé ara me'n surten més. Haurem d'esperar millors temps. Per cert, el govern de Madrid, en lloc de donar-nos més diners, ens frenen les despeses. Em refereixo als ajuntaments. Això no té cap sentit. És un altre disbarat del govern de l'Estat. Potser sí que ens haurem de posar al costat del senyor Rajoy, a demanar que s'avancin les eleccions. No m'ho hagués imaginat mai!