Cada dia es va generalitzant més la idea que la veritable sortida cap a la independència del nostre país, ha de venir per raons econòmiques. Comença a quedar lluny, encara que hi hagi qui continuï obstinant-s'hi, el sentiment d'independència emocional. La nostra societat és cada vegada més diversa i proporcionalment amb menys ciutadans d'arrels catalanes. La llengua, la cultura, la història, són peces que conformen la nostra manera de ser i pensar, però no estan al marge del contacte amb altres llengües, altres cultures i altres maneres de pensar. Voler uniformar la societat catalana és un error, en el qual hi hem caigut sovint.
L'espoli fiscal és i serà l'arma a partir de la qual podrem aspirar a consensuar la idea de ser independents. És a mesura que els nostres conciutadans, que no parlen la nostra llengua, que tenen arrels a Espanya, però que viuen a Catalunya, s'adonin que l'estat ens perjudica, i que estem regalant els nostres estalvis per a un mal ús a la resta de l'estat, quan augmentarà el nombre de simpatitzants i avaladors.
Em repeteixo més que l'all, ja ho sé. Ho he dit mil vegades en aquest blog, i de fa molt temps. Crec en aquesta conscienciació i no tant en la bandera, la sardana i fins i tot la llengua, per assolir el que molts desitgem.
Aquests dies, i ja en vaig parlar fa poc, estem bocabadats en descobrir i fer-se pública, la incapacitat del govern de Madrid, per gestionar eficientment els pocs recursos de què disposa. Ho hem vist amb l'exemple de l'AVE, que avergonyeix al més fresc. No n'hi ha prou d'haver de decidir de tancar una línia extremadament deficitària, que en paral·lel es continua construint línies d'alta velocitat que, sense cap estudi seriós, ja es veuen deficitàries.
El mateix ministre Blanco, que sembla el més llest de tots, o sinó el més honrat, explica que el país no està en condicions de mantenir la xarxa ferroviària i ha arribat a dir que el debat en deu anys no serà sobre quines infraestructures cal fer, sinó sobre com pagar el manteniment de les que ja existeixen. Ha afegit que la planificació de les infraestructures de les últimes dècades s'ha realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
Perquè aquestes despeses ineficients i mal planificades les hem pagat tots, i també els ciutadans alemanys, a través dels fons europeus, que ben aviat s'acabaran. I ara què farem?
Tot això s'ha d'explicar bé. Sense fanatisme ni nacionalisme, simplement amb rigor i exigint responsabilitats a qui ha malgastat els diners públics.
La caiguda del PSOE i l'entrada del PP, a les eleccions de l'any vinent, no és cap garantia perquè la cosa funcioni millor. I sinó ho podeu preguntar als valencians i als madrilenys, tots dos amb governs del PP, amb problemes financers importantíssims. Hem d'exigir bons gestors públics, siguin del color que siguin, però no volem més Elenas Salgado i polítics per l'estil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada