Diuen que la gent s'apunta als guanyadors, i és una cosa comprovable. A ningú agrada ser un perdedor, encara que es pugui mirar en la distància. Això no vol dir que tothom es cregui que guanyarà, sinó que hi ha qui ja sap que no quedarà primer, però té l'esperança de no quedar el darrer, i si més no guanyar alguna cosa, encara que sigui el premi al consol.
En política passa molt i no es fa estrany que els electors que no tenen una tendència definida, políticament parlant, o fins i tot alguns que sembla que ho tenen clar, s'apuntin, i per tant votin, el partit que té més perspectives de guanyar.
En la darrera campanya electoral al Parlament, la imatge que es donava del president Montilla no animava ningú a votar-lo. Era una imatge de perdedor, sense entrar en valoracions si ho havia fet bé o no. Segur que una persona entesa en comunicació, imatge o publicitat, ho sabria explicar millor. Contràriament, la imatge de Mas era de guanyador, i per tant convidava tothom a votar-lo per fer-lo el nou president de la Generalitat, tal com ha acabat passant.
Aquests dies em miro l'ajuntament de Barcelona i en concret els dos presumibles caps de llista de CIU i PSC, els senyors Trias i Hereu, i observo que la imatge de l'actual alcalde no és de guanyador. Sembla que tot li surti en contra (penso ara amb el monument gai). Hereu ha manifestat per activa i per passiva que vol ser novament candidat pel PSC i que està convençut de la seva victòria. Penso que qui s'encarregui de la seva campanya electoral haurà de treballar molt bé aquesta imatge de guanyador, si no volen veure com s'enfonsa estrepitosament.
Ara caldrà fer l'anàlisi de molts pobles, les seves llistes i els seus alcaldables, i trobar la manera que es puguin manifestar com a potencialment guanyadors. No és fàcil, sobretot per a les persones que en aquests moments estan governant. Governar en temps de crisi marca molt i porta més desavantatges que no pas sortir des de l'oposició, o bé entrar de nou al món de la política.
Els candidats que hagin estat governant aquests darrers quatre anys, i sobretot si ho han fet amb coalició amb altres partits, caldrà que estudiïn molt a fons com es presenten a la societat a demanar el vot. No ho tindran fàcil, perquè hauran de donar compte dels seus errors i dels errors dels seus socis de govern. Una feinada amb un resultat que pot quedar superat per aquells que jugaran sense res a perdre. Ho anirem veient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada