diumenge, 9 de gener del 2011

Gabrielles Giffords - Joan Ferran - Salvador Cardús

"Gabrielles Giffords havia denunciat amenaces i actes vandàlics a la seva oficina provocats per la retòrica de dirigents republicans".
"Ferran també critica CDC, els seus socis de ERC, --a qui considera “uns immadurs i uns suïcides”--, i contra els consellers d'Economia i Finances i d'Educació, els socialistes Antoni Castells i Ernest Maragall, a qui retreu les seves crítiques al PSOE i al mateix tripartit".
"És la simplicitat del discurs de la senyora Sánchez-Camacho el que fa possible que pugui ser sostingut amb la contundència que només permeten les falses obvietats i la ignorància atrevida."
Aquests podrien ser tres titulars de comentaris a fer sobre notícies del dia o escrits d'opinadors. En primer lloc tenim la congressista demòcrata que va ser tirotejada mentre participava en el seu primer acte públic. Coincidència o no, la republicana Palin l'havia apuntat amb una diana. Durant la campanya proclamava a tort i a dret que calia fer fora els representants demòcrates. Vull pensar que no pretenia que s'utilitzés armes de foc per deixar fora de combat els seus adversaris polítics, però m'agradaria que li servís d'escarment de cara a una nova campanya electoral.
El segon titular fa referència a Joan Ferran, un diputat socialista que ja ens té acostumats amb les seves intervencions directes contra tot aquell que no pensa com ell, ja sigui d'un partit polític adversari, com del mateix partit socialista. Hi ha persones que no tenen sentit del ridícul ni tampoc educació. Es podrà estar d'acord o no amb unes persones o amb les seves idees, però el primer que hi ha d'haver és respecte. Quan aquest no hi és, deixa clar que estem davant d'un impresentable que no mereix cap mena de credibilitat. Faria bé el PSC de despendre`s d'aquest individu.
El tercer titular fa referència a un article del sociòleg Salvador Cardús al diari ARA d'avui diumenge. Realment ha fet un retrat del Partit Popular català, i de la seva cap de llista Sánchez-Camacho, que ni clavat. Hi estic totalment d'acord i ho subscric. Confio que el bon fer de molts polítics catalans deixaran marginats els populistes demagogs que s'han infiltrat al Parlament català.