Aquesta tarda he assistit al comiat de l'Àlex Aguiló, que ens va deixar ahir diada de Reis. L'espai del cementiri davant del tanatori estava ple d'amics i amigues que en algun moment o altre de la seva vida han compartit espai i temps amb l'Àlex i en guarden un bon record. S'han dit paraules molt ben escrites amb molt de contingut poètic, però gens postís, de manera que per més que m'hi esforcés no aconseguiria estar a l'alçada.
Àlex, la Clara també ha volgut venir, doncs quan va saber de la teva mort va quedar molt afectada, com l'Ignasi. Tots dos, sense haver compartit gaires moments, et recorden com una persona alegre, amable i riallera, que et deixaves estirar el bigoti, quan eren molt petits.El meu record també serà molt agradable, doncs sempre que ens hem trobat només he rebut inputs positius, i això no acostuma a passar massa. Però amb això coincidim tots, la qual cosa demostra que era innat en la teva persona.
La Isabel t'ha estimat molt, perquè només calia veure com parlava de tu, però s'ha sentit molt estimada al mateix temps, i això és el millor que pot passar entre una parella. El trencament es fa més dolorós, però la Isabel és forta i podrà retenir tots els grans moments que ha viscut amb tu, i superar poc a poc la teva absència.
Has marxat, però la nostra memòria et retindrà molt temps, i tots tindrem aquelles referències que et recordaran, i el millor de tot és que seran bons records.
Des del meu racó internauta, et desitjo pau i que des del teu nou habitacle ajudis la Isabel a reconfortar-se i tirar endavant, ja que Arenys la necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada