dilluns, 30 de novembre del 2009

Què amaguem que critiquem?

Desprestigiar és fàcil i amb poques paraules n'hi ha prou. Desestabilitzar també ho és. Tot plegat consisteix en crear sospites i valer-te de la malfiança generalitzada. Aquesta és una pràctica massa habitual en política. No és estrany que els polítics estiguin tan mal vistos, si entre ells es dediquen a tirar-se els plats pel cap. Llavors qui és el que no s'hi apunta?
El més curiós és que el subconscient fa males passades i algú s'atreveix a criticar allò que potser no en va tan sobrat ni n'està tan net de culpa. Hi donem una segona volta? Suposo que és la meva formació amb una forta influència religiosa que em fa trobar cites i passatges de l'evangeli per explicar situacions reals. "Qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra"
Des del darrer Ple municipal hi ha qui s'esquinça les vestidures per una actuació que no considera correcta, fins i tot s'arriba a parlar d'insult a la ciutadania, però s'oblida el passat recent i, per fer-ho més fort, no s'adona que la seva actuació és o ha estat molt pitjor.
Perquè hi ha coses que sabem des de fa temps, però n'hi ha que, contra el que pugui semblar, som prudents a l'hora de parlar de coses personals, però... si l'altre és tan imprudent potser és l'hora d'explicar-ho tot! No es pot anar fer sermons i no predicar amb l'exemple. No es pot acusar els altres d'aprofitats quan la teva casa put.
Hi ha moltes coses que no ens agraden, i ho podem dir i argumentar, però utilitzar-ho per desprestigiar els altres... com a mínim tinguem la decència d'estar lliures de pecat, o si més no la intel·ligència, perquè al final tot se sap. Un altre dia... més.