diumenge, 22 de novembre del 2009

La força del voluntariat

És evident que funcionem per modes, i això ho veiem a tots els nivells. Algú parlaria de treballar a batzegades, a rampells, sense iniciativa, esperant que algú ens marqui el camí. Potser és aquest el problema que molts resumim com la pèrdua de valors, dels quals destaca l’haver deixat de banda la cultura de l’esforç. No fem cap pas per incidir en la manera d’evolucionar com a societat, sinó que restem passius amb una càrrega d’individualisme “passota” important.
Un aspecte que voldria destacar és la manca de lideratge, i no parlo solament del polític; un lideratge que en altres èpoques havia existit, gràcies al qual es varen crear moltes organitzacions civils, no lucratives i amb esperit de servei. Iniciatives sorgides de la societat que varen comportar una certa organització d’una societat orfe després de quaranta anys.
Segurament ha estat la crisi econòmica que estem patint des de fa uns quants mesos, el cas és que ha sorgit la idea de recuperar la figura del voluntari, amb la intenció de fer reflexionar la nostra societat i demostrar que no només amb diners podem avançar i recuperar l’estat del benestar.
Si a començaments d’octubre es donava a conèixer la intenció de posar en marxa el “banc del temps” a la nostra població, a mitjans del mateix mes s’han iniciat els treballs per constituir el Voluntariat d’Arenys de Mar, que vetlli per l’atenció social de totes les persones que necessiten ajuda.
El banc del temps, que ja funciona a altres municipis de l’estat, substitueix el valor diner pel valor temps, de manera que convertim en hores la valoració de les nostres habilitats, que intercanviem per aquells serveis o funcions que no som capaços de realitzar. És una manera, també, de fer obrir els ulls a la gent i demostrar que tots podem ser competents en alguna o altra disciplina, i al mateix temps resoldre situacions d’altres persones que no sempre troben la manera de solucionar els seus problemes.
La figura del voluntari que es vol crear és la d’una persona que dedica una part del seu temps a identificar aquelles situacions que es detecten en l’àmbit territorial assignat, en què una o més persones necessiten ajuda, ja sigui per manca de recursos econòmics, de salut, per la seva situació social, i que no sempre són visibles per l’administració. Es tracta d’una tasca social, sorgida de la societat civil i que només pot subsistir gràcies a l’empenta i entrega de les persones que s’identifiquen amb el perfil del voluntari.
El naixement del voluntariat a Arenys no es fa de manera espontània ni sense tenir present les arrels i la història recent. La nostra població té una experiència reeixida i unes persones que han estat i són encara testimoni del concepte del voluntariat. Algunes d’aquestes persones participen del nou projecte, i la seva experiència avala i lidera la represa de la figura del voluntariat, per aplicar-la a la realitat actual de la vila.
Es parla que la recuperació econòmica s’acosta, que hem assolit el punt d’inflexió, que es comença a veure la llum al final del túnel, però tot fa pensar que encara ha de passar un temps perquè la taxa d’atur disminueixi i, també, el nombre de famílies que necessiten ajuda. Tot plegat justifica que la figura del voluntari sigui més que mai necessària.
És per això que en els propers dies i setmanes sentirem i llegirem que es busquen persones voluntàries que s’engresquin a participar en el projecte, dedicant una petita part del seu temps als altres. Aquest sentiment intern és clau per a l’èxit del projecte, perquè la tasca és important però no sempre compensada, ni agraïda, si no és que t’omple el fet d’haver ajudat a que una altra persona pugui rebre els suports, de tot tipus i no només econòmics, que li poden permetre una vida més agradable.
No cal dir que des d’aquí, com a vilatà compromès, animo totes les persones que es vegin capaces de formar part d’aquest projecte, que es posin en contacte amb els seus promotors, per passar a rebre la formació necessària, en tractar-se d’una tasca que treballa amb persones, moltes de les quals tenen una sensibilitat més desenvolupada, ateses les condicions amb què els ha tocat viure. La recompensa és clara: el fet de sentir-te útil i d’implicar-te en la societat que compartim amb tots els nostres veïns i veïnes.

Aquest article s'ha publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys de Mar aquest mes de novembre