Després de veure com l'equip de futbol de l'Arenys empatava a Arenys de Munt, he assistit a la inauguració de l'exposició de Patchwork al Museu de la Punta. Una exposició que recull treballs de diferents artistes del patchwork, una artesania que consisteix en unir retalls de roba i que per aquesta ocasió s'han reunit per retre un homenatge a les puntaires.
El museu estava ple de gent, moltes puntaires i també persones que treballen aquesta tècnica que de mica en mica va fent-se un lloc també a Arenys. Si ahir ens trobàvem tenyits amb la pols de carbó, avui uníem teixit amb puntes.
I corrent cap a la Biblioteca perquè a la mateixa hora hi havia programada la conferència que fa uns dies es va haver d'ajornar per problemes de salut del conferenciant. Allà, l'empresari i escriptor Xavier Roig dissertava sobre la necessitat d'una renovació moral i material de Catalunya. Evidentment hi he arribat tard i per això m'he quedat al darrere, dret, atent a les paraules del conferenciant.
Roig deixava clara la necessitat d'una reflexió i autocrítica, i posava en dubte la simplicitat de moltes veus que demanen la independència sense adonar-se que abans hi ha molta feina a fer. Malgrat que la seva exposició ha estat precisa, i que el moderador de la xerrada ha corroborat exhaustivament, les preguntes i reflexions del públic assistent donaven a entendre que o bé no s'havia entès, o no s'hi estava d'acord.
Amb xerrades com aquesta es pot caure en la demagògia i la simplesa de les afirmacions que s'hi fan. Al meu entendre, algunes afirmacions han estat un xic gratuïtes, però el filó del seu discurs tenia una intencionalitat clara.
Podria comentar moltes anècdotes, però em quedo amb les dues intervencions de propaganda del nou partit de Carretero, una d'elles a càrrec de l'alcalde d'Arenys de Munt que, des de la consulta popular al seu municipi, ha guanyat protagonisme polític més enllà del seu entorn.
El museu estava ple de gent, moltes puntaires i també persones que treballen aquesta tècnica que de mica en mica va fent-se un lloc també a Arenys. Si ahir ens trobàvem tenyits amb la pols de carbó, avui uníem teixit amb puntes.
I corrent cap a la Biblioteca perquè a la mateixa hora hi havia programada la conferència que fa uns dies es va haver d'ajornar per problemes de salut del conferenciant. Allà, l'empresari i escriptor Xavier Roig dissertava sobre la necessitat d'una renovació moral i material de Catalunya. Evidentment hi he arribat tard i per això m'he quedat al darrere, dret, atent a les paraules del conferenciant.
Roig deixava clara la necessitat d'una reflexió i autocrítica, i posava en dubte la simplicitat de moltes veus que demanen la independència sense adonar-se que abans hi ha molta feina a fer. Malgrat que la seva exposició ha estat precisa, i que el moderador de la xerrada ha corroborat exhaustivament, les preguntes i reflexions del públic assistent donaven a entendre que o bé no s'havia entès, o no s'hi estava d'acord.
Amb xerrades com aquesta es pot caure en la demagògia i la simplesa de les afirmacions que s'hi fan. Al meu entendre, algunes afirmacions han estat un xic gratuïtes, però el filó del seu discurs tenia una intencionalitat clara.
Podria comentar moltes anècdotes, però em quedo amb les dues intervencions de propaganda del nou partit de Carretero, una d'elles a càrrec de l'alcalde d'Arenys de Munt que, des de la consulta popular al seu municipi, ha guanyat protagonisme polític més enllà del seu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada