dimarts, 23 de juny del 2009

Hi hem de ser tots

Nit de flama, fogueres i petards. Com cada any rememorem l'encesa de la foguera amb la flama baixada del Canigó, símbol de la nostra nació catalana tan castigada darrerament. De fet, a vegades penso que el nostre poble és masoquista. Som pactistes per naturalesa i poc amants dels ultimàtums, i encara menys de la violència, però mai se'ns ha considerat ni premiat la nostra candidesa.
Això és el que critiquen els més agosarats, però no compten amb suficient suport, perquè en el fons som majoria aquells que confiem que la paciència és la mare de la ciència i que sense cops de força es poden solucionar els problemes.
No renuncio als meus arguments que no podem defensar el nostre poble només amb espardenyes i barretina, sinó que també hi hem d'anar amb farbalans i mocador al cap, si convé. No podem basar-ho tot en la llengua i els costums, sense que això vulgui dir que no els valori especialment.
El nostre poble és una barreja de cultures i tradicions, de llengües i costums; el nostre poble s'ha d'aixecar unit, sense diferències ni categories. L'error està en confondre sentiments amb valors, i no treballar per unificar voluntats.
Si fóssim capaços d'entendre'ns, no caldria grans esforços per forçar els esdeveniments. El problema és que filem massa prim, i deixem massa gent a fora. D'aquesta manera no aconseguirem mai res, i continuarem sent la riota dels espanyols, al mateix temps que els pagarem els capricis. Cornut i pagar el beure. Això només serà mentre nosaltres ho vulguem. Ells no ho canviaran. Nosaltres podem.