diumenge, 1 de març del 2009

Rubianes, Autonòmiques i Barça

El món de la faràndula està de dol per la mort, aquest matí, del popular actor Pepe Rubianes, a qui el mes d'abril li varen diagnosticar càncer de pulmó. A diferència d'altres personatges mediàtics i populars, de Pepe Rubianes feia molt temps que no en sabia res i això em feia témer el pitjor.
Personatge conflictiu per la manera de dir les coses i per no deixar-se res al pap, va revolucionar el teatre de Barcelona, esdevenint un professional dels monòlegs que faria escola, amb la particularitat que la seva capacitat d'improvisar i d'engrescar la gent, els seus incondicionals assistien una i més vegades a les seves representacions. Agradés o no la seva manera de ser, i el que deia per activa i passiva, ningú li podrà negar la seva professionalitat.
També avui hi havia eleccions autonòmiques al País Basc i Galícia. En aquests moments d'escriure el post només conec el primer sondeig sobre la intenció de vot, que marca un empat i una incògnita sobre qui podrà formar govern, sobretot a Galícia.
Una altra notícia que m'arriba és el resultat del partit de futbol entre l'Atlètic de Madrid i el Barça, en què els catalans han tornat a perdre i queden tan sols amb quatre punts per sobre del R. Madrid. En tres jornades han sumat un sol punt i disminuït vuit punts la diferència amb el Madrid. Jo, que no entenc de futbol, però que sempre he pensat que Guardiola no era el millor tècnic que podia tenir el Barça, des de fa un parell de setmanes vaticino que estem al principi de la fi de l'entrenador i, sinó... al temps.