dilluns, 30 de març del 2009

Actuar amb ètica

Números rodons (1.300) per parlar d'un tema que fa temps que em volta pel cap, però que no saps com dir-ho perquè s'interpreti justament. De fet no és cap descobriment, perquè s'ha vist sempre de la mateixa manera, però de tant en tant és bo recordar-ho, sobretot per deixar en evidència qui ho practica repetidament.
Poc o molt tothom s'hi sent temptat, però hi ha qui s'hi abona i no fa cap esforç per dissimular-ho. Són persones que només actuen si algú els mira, i encara més si hi ha molta gent que les pot veure o escoltar. Persones que participen i parlen sempre que hi ha un micròfon a punt, o una càmera de filmar, i en canvi la feina es teva per aconseguir trobar-t'hi, si no hi ha el ganxo del micròfon.
El pitjor de tot, però, no és aquesta dependència del micròfon, sinó que a més s'aprofiti per mentir i deformar la realitat. No és ètic, i jo no entenc la vida sense l'ètica, enganyar els altres amb arguments que no hi ha possibilitat de contradir, ni defensar-se dels atacs insultants.
Alguns mitjans de comunicació viuen del que diuen uns polítics i contradiuen els altres. Són mitjans d'abast nacional i que tenen prou personatges i audiència per anar tirant. Quan el cas el situem a Arenys de Mar, tot queda molt més reduït, però la ràdio municipal té prou repercussió mediàtica, com perquè s'aprofiti com amplificador.
A l'altra banda hi trobaríem la notícia d'aquests dies en què es comenta que Càritas està rebent més aportacions econòmiques; són donatius anònims que cal valorar, per la situació crítica en què ens trobem. Són notícies dignes de sortir als mitjans de comunicació, ràdio inclosa, i que tota l'audiència pugui agrair.
Seria bo que tots plegats treballéssim per allò que creiem, escoltant els altres, i deixéssim d'escoltar-nos, de falsejar la realitat, de buscar l'audiència al preu que sigui. Hem de treballar tant si ens veuen com no, per aconseguir els objectius que ens hem fixat i que hem proclamat des del primer dia.