divendres, 13 de març del 2009

La llista negra i el frau

Davant l'amenaça de la OCDE d'incorporar una colla de països a la llista negra dels paradisos fiscals, aquests han cedit a la pressió i anuncien mesures que aixequin si més no parcialment el secret bancari per evitar el frau fiscal i el blanqueig de diner. Suïssa, Àustria o Andorra es comprometen a simplificar els processos d'intercanvi d'informació amb altres països si hi ha sospites evidents de evasió de capital.
Si realment vivim en un món sense fronteres, no té sentit que les mantinguem per als diners. És un problema de privacitat, llibertat i autonomia, però d'alguna manera s'ha d'evitar que els que tenen recursos trobin la manera de burlar la llei.
A les verdes i a les madures i parlem clar. Durant molts anys hem mirat Suïssa com el lloc ideal per viure-hi; hem envejat els seus habitants i els hem arribat a sobrevalorar, sense adonar-nos que alguna cosa fallava, i això no és res més que la insolidaritat portada a l'extrem.
No es tracta ara de carregar contra els suïssos, però sí que és important adonar-se que les coses no són gratuïtes i que tot té una explicació. No pot ser que ajudin amb impunitat a mantenir i afavorir el frau fiscal; que esdevinguin la casa segura per als infractors, per benefici propi.
Estic a favor d'obrir fronteres, però que sigui en benefici de tots. No s'hi val fer distincions segons ens sigui favorable o no. Qui pretengui mantenir privilegis, que sigui coherent i no pretengui rebre dels altres, sinó que sigui correspost amb la mateixa moneda. Si juguem, juguem tots.