diumenge, 1 de juliol del 2007

Estimat segle XX

En la presentació del concert d’ahir la nit, en Jordi Lluch ens explica que, des d’una òptica molt personal i amb afecte, pretenen apropar-nos a una música sovint arraconada, però molt propera en el temps. Ens parla que en la selecció de les peces musicals han prioritzat la seva sonoritat més que no pas els seus autors. Acaba dient “En definitiva, volem reafirmar que val la pena fer més nostra aquesta música que ha definit, des del punt de vista musical, la complexitat en què ha viscut l’individu al llarg d’aquest estimat segle XX”.

La Coral Regina i el Cor L’Aixa, dirigits per Jordi Lluch, ens varen fer passar una molt agradable vetllada musical. D’en Jordi Lluch us n’he parlat sovint, i ja sabeu que, a més de treballar a l’Escola de Música d’Arenys (EMA), dirigeix el cor infantil i el cor de noies, de l’EMA, també ho fa al Cor l’Aixa, i a la Coral Regina de Manlleu, entre altres cors. El bon fer, la sensibilitat i el gust musical d’en Jordi, provoquen que el resultat del seu treball ratlli la perfecció.
El programa d’ahir la nit no era senzill, ni per als cantaires ni per al públic assistent, que omplia bona part de l’església de Santa Maria. No ens ho varen fer fàcil, però ens van mantenir concentrats tota l’estona. Se’m fa difícil destacar alguna de les obres interpretades, però podria esmentar la peça de Benjamin Britten “Time and Concord”, probablement perquè sóc un enamorat de Britten, de qui destaquen obres com “A Cermony of Carols”, “Hymn to St. Cecilia”, “A Hymn to thye Virgin”, o les seves “Missa brevis”, i un bon reguitzell de cançons més.
Com a peces curioses del concert, podria destacar “L’anònim enamorat”, de Feliu Gasull, amb la participació solista de Marta Romagosa, soprano, i Alejandro Díez, tenor, i també la “Improvisació sobre ritmes llatins” que ens va interpretar l’Enric Canada, a la percussió.
El fet que entre els cantaires de la Coral Regina i el Cor L’Aixa, hi tingués bons amics, feia que la meva satisfacció per la qualitat interpretativa fos encara més gran, i així els ho vaig manifestar. Amb alguns cantaires de la Coral Regina havíem cantat junts a la Coral Canigó, de Vic, i també vaig ser cantaire del Cor l’Aixa, en els seus inicis.
El públic va insistir amb els seus aplaudiments, i vàrem forçar la repetició d’un parell o tres de peces, i el concert es va acabar amb la interpretació, per part del Cor l’Aixa, i cantaires d’entre el públic, de l’Himne a Sant Zenon, patró d’Arenys, la gaia vila.