dissabte, 25 de febrer del 2006

Les engrunes de l’Estatut i l’autodeterminació

Si fóssim capaços de recollir totes les engrunes que van caient, dia rere dia, en la negociació de l’Estatut, podríem omplir-ne un bon sac, que no serviria per res però com a mínim ens adonaríem de les retallades que està patint.
Al final tindrem Estatut i haurem de donar les gràcies als nostres polítics per les hores que hi hauran dedicat. L’Estatut que tindrem serà el que ens permetran des de Madrid. Nosaltres continuarem reclamant més competències i els espanyols pensaran que no estem mai contents.
Durant la negociació cadascú s’ha vist retratat i de tot n’hem d’aprendre la lliçó. Al començament tot són plantejaments clars i contundents. Tothom té molt clar què vol i així ho manifesta. Tots se senten valents i capaços de fer passar la seva per sobre dels altres. A mesura que avança la negociació van suavitzant les declaracions i justificant les renúncies. Hi ha algú que fins i tot arriba a dir que encara és millor del que defensaven en un primer moment.
El més sorprenent de tot és que llegeixes a un i altre i la informació que et comuniquen és totalment diferent. Deixant de banda al PP, que es va manifestar en contra en la votació del Parlament de Catalunya, les altres quatre forces polítiques, que varen defensar el model d’Estatut aprovat, de mica en mica s’han anat distanciant i algú, a més, ho ha fet de manera sorprenent. CIU està més d’acord amb el PSOE que no pas amb el PSC. ICV va de la mà del PSC, i ERC es manté més distant i és l’única força política que no accepta, de moment, la manera que es va confeccionant el nou Estatut.
Tothom fa una lectura política i especialment electoral. Ningú s’oblida que en poc més d’un any hi haurà eleccions municipals i una mica més endavant autonòmiques. Cada partit necessita vendre una imatge de fortalesa, coherència i bon fer, davant la ciutadania que els haurà de ratificar la confiança. S’ha dit que CIU ha pactat el retorn al govern català, cedint davant el PSOE tot allò que ningú hagués pogut preveure. ERC juga el paper del partit nacionalista. Vol aconseguir ser la imatge de Catalunya a la resta d’Espanya, de la mateixa manera que ho havia fet CIU en temps de Pujol.
Catalunya Acció, que es defineix com un projecte polític i no pas un partit, i que treballa per aconseguir la independència l’any 2014, ha esdevingut al gran crític per a ERC, a qui no perdona cap detall que signifiqui submissió a l’ordre espanyol establert. Paral·lelament tenim la plataforma Ciutadans de Catalunya que en aquest cas vol convertir-se en partit polític i que es troba al pol oposat, defensant a tot aquell que vagi en contra del sentiment nacionalista català. No creuen en nacionalismes encara que amaguen que són nacionalistes espanyols.
El panorama per Catalunya és incert. S’ha dit que des d’Espanya ens volen espanyols, encara que no permeten que fiquem el nas enlloc. De fet ens volen com a dòcils contribuents. Si fem qualsevol reclamació, ens diran que no hi tenim dret. I encara menys si se’ns acut aixecar-nos i marxar. El dret a l’autodeterminació només el tenen els països de l’altra banda del món. Nosaltres ja estem determinats per sempre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Cual es su idea de convivencia? Presumir de liberal, progresista o lo que Ud. quiera desde planteamientos como el que defiende produce una risa o ergüenza extremas. Salvando polemicas terminologicas, nacion, nacionalidad,...cataluña y los catalanes formamos parte de uan comunidad mayor y debemos atenernos a las reglas de la convivencia, no puede ser que cuando nos convenga apelemos a unos marcos de decision y a otros de actuacion. ¿Que le pareceria que el hijo mayor accediese a gestionar la herencia del padre y mientras los demas hijos aun estudian los "echase" por vagos e improductivos? ¿Acaso no estudio él antes? ¿No va a dar la oportunidad a sus hermanos de acabar los estudios para despues dilucidar como gestionar la herencia? Pues una de las herencias del Franquismo es la prosperidad de cataluña apoyada en nuestros "emprendedores" y en el sudor de millones de andaluces, extremeños, castellanos,...que trabajaron nuestras fabricas, algunas como SEAT hija del estado y satelites de esta ¿Cuantas empresas de nuestros emprendedores levantada con el esfuerzo ajeno? Todo ello por conveniencia, por proximidad a la frontera, sobre todo, pero bueno nos nos deviemos del tema ¿Solo recordamos que papa nos dio palos mientras disfrutamos su fortuna y negamos a los demas que recibieron tambien palos la posibilidad de disfrutar su herencia porque no les dieron oportunidad de gestionarla? No es de extrañar este comportamiento en una sociedad que sigue a rajatabla la institución del hereu hasta nuestros dias. Pues Cataluña así vista seria el hereu del Sr. Franco. Disfrutenla Uds. si así la entienden.

Anònim ha dit...

¿Cual es su idea de convivencia? Presumir de liberal, progresista o lo que Ud. quiera desde planteamientos como el que defiende produce una risa o ergüenza extremas. Salvando polemica