Avui, el dia m’ha passat volant sense adonar-me’n. He pogut llegir amb prou feines quatre ratlles dels diaris i vull destacar només la facilitat que té la gent dels partits polítics per sortir victoriosos de qualsevol esdeveniment.
La manifestació de dissabte, que només va comptar amb el suport d’ERC, ha produït diferents lectures dels partits polítics catalans, totes elles diferents. Pel que sembla, cap partit s’ha sentit al·ludit sinó més aviat al revés. Tots ells han interpretat l’esdeveniment com un toc d’atenció per als altres partits polítics. Si no fos que en rebem les conseqüències, n’hi hauria per riure. Com es pot ser tant fals?
Els al·ludits pel meu escrit em direu que a la manifestació hi varen anar quatre gats en comparació al total de població catalana, i és cert. Què ha de passar més però, perquè es vegin obligats, encara que sigui per uns instants, a reflexionar sobre la manera d’actuar? Es pot fer més el ridícul, escoltant una vegada i una altra les declaracions de fa pocs dies i comparant-les amb les actuals? No sé si és sentit del ridícul o bé de la decència!
Tenim els polítics que tenim (no sé si ens els mereixem o no), i pagarem per això. Ens han enemistat de tot Espanya per acabar acceptant un increment del 20% de l’IRPF? Valia la pena tants embolics per aconseguir només un avantatge de punts per als aspirants a jutge que coneguin el català? Conèixer i parlar el català no hauria de ser una condició necessària, com ho és del castellà?
Cada dia anem coneixent retallades subtils a la proposta d’Estatut que es va aprovar al Parlament. Què en quedarà? Són els mateixos parlamentaris que hi van votar a favor o bé ens els han canviat? Aquesta és la capacitat negociadora dels polítics catalans? No em feu riure!
Però no cal ser tan ingenus: cada partit executa el seu programa previst, sense moure ni una coma del guió, encara que s’hagi de llegir entre línies (com fèiem en vida del dictador). Només n’hi ha un que des del primer dia ha ensenyat les cartes (PP), i un altre que encara no té clar que vol ser quan sigui gran (ERC). Els altres... jutgeu vosaltres mateixos.
La manifestació de dissabte, que només va comptar amb el suport d’ERC, ha produït diferents lectures dels partits polítics catalans, totes elles diferents. Pel que sembla, cap partit s’ha sentit al·ludit sinó més aviat al revés. Tots ells han interpretat l’esdeveniment com un toc d’atenció per als altres partits polítics. Si no fos que en rebem les conseqüències, n’hi hauria per riure. Com es pot ser tant fals?
Els al·ludits pel meu escrit em direu que a la manifestació hi varen anar quatre gats en comparació al total de població catalana, i és cert. Què ha de passar més però, perquè es vegin obligats, encara que sigui per uns instants, a reflexionar sobre la manera d’actuar? Es pot fer més el ridícul, escoltant una vegada i una altra les declaracions de fa pocs dies i comparant-les amb les actuals? No sé si és sentit del ridícul o bé de la decència!
Tenim els polítics que tenim (no sé si ens els mereixem o no), i pagarem per això. Ens han enemistat de tot Espanya per acabar acceptant un increment del 20% de l’IRPF? Valia la pena tants embolics per aconseguir només un avantatge de punts per als aspirants a jutge que coneguin el català? Conèixer i parlar el català no hauria de ser una condició necessària, com ho és del castellà?
Cada dia anem coneixent retallades subtils a la proposta d’Estatut que es va aprovar al Parlament. Què en quedarà? Són els mateixos parlamentaris que hi van votar a favor o bé ens els han canviat? Aquesta és la capacitat negociadora dels polítics catalans? No em feu riure!
Però no cal ser tan ingenus: cada partit executa el seu programa previst, sense moure ni una coma del guió, encara que s’hagi de llegir entre línies (com fèiem en vida del dictador). Només n’hi ha un que des del primer dia ha ensenyat les cartes (PP), i un altre que encara no té clar que vol ser quan sigui gran (ERC). Els altres... jutgeu vosaltres mateixos.
1 comentari:
Sort que la manifestació va anar be, perque arriben a ser 4 gats i ERC no torna aixecar cap.
Apostar quan la cursa ja acabat ho sap fer un tonto, però s'han de tenir coherencia i les coses clares com ERC per fer-ho abans.
Publica un comentari a l'entrada