Els fòrums a internet

La grolleria, el menyspreu i la incultura cada vegada es fa més present als diferents mitjans de comunicació. De la televisió tothom en parla i a casa, per exemple, hi ha uns canals que sembla que no existeixin. Malauradament la televisió pública no està exempta, encara que per alguns pugui semblar que sentir-ho en català no molesta tant.
Internet ens dóna l’oportunitat d’expressar-nos més fàcilment i mantenir una conversa amb gent que desconeixem. Aquesta facilitat però s’ha d’utilitzar bé i no caure en el parany de basar tota la nostra creació en l’insult.
Acostumo a mirar molt poc els fòrums perquè d’entrada no m’agrada gens l’anonimat. Agraeixo a les persones que amb nom i cognoms reals, opinen i critiquen els comentaris, actituds i accions dels altres. Evito qualsevol crítica que no vagi signada i encara més quan només es tracta d’insultar i calumniar els altres.
Tothom que em llegeix ja sap a què em refereixo. Tots hem llegit, encara que només sigui una vegada, fòrums on només es busca ofendre l’altra. Fixeu-vos però en una constant: els ofesos acostumen a ser gent que treballa, activa; els que ofenen acostumen a estar al darrera de la tanca, observant de manera passiva i no contribuint en res en la millora de la nostra societat. Amb això està tot dit.
Cal ser una persona crítica, però respectuosa. També és necessari donar alternatives a tot allò que critiquem. No ens podem limitar a dir que NO i esperar que els altres ens ho canviïn.
M’agradaria que els propietaris i impulsors de fòrums d’internet, diferenciessin la llibertat d’expressió del què esdevé llibertat per dir tot allò que els passa pel cap, sense tenir cap consideració al respecte a la persona i als seus drets. Mantenir escrits que fereixen els sentiments de les persones i que només busquen això, els fa còmplices i corresponsables dels que ho escriuen.

Procés participatiu: el Xifré

Aquest dijous hi va haver la primera sessió del procés participatiu per decidir l’ús del Xifré. Els mitjans de comunicació ja s’han fet ressò de tot el que va passar però m’agradaria fer la meva valoració, com assistent a l’acte, també pels comentaris que havia escrit a la revista local l’Ametlla d’Arenys i que posteriorment vaig incloure en aquest blog, i finalment per intentar treure’n la part positiva d’una jornada que aparentment es podria qualificar de fallida. Em va agradar molt l’exposició feta pel tècnic municipal, en Pere Matabosch.
No repetiré què en penso de la iniciativa d’aquest procés participatiu, perquè ho podeu llegir a l’article esmentat però sí que insistiré en la necessitat de crear els consells municipals de participació, perquè esdevinguin la base de l’aprenentatge i pràctica del model democràtic participatiu. Posar en marxa un procés participatiu com el que ens ocupa, sense experiència i sense un coixí que ens ho faci més fàcil, és i serà sempre un risc. Aquest podria ser un dels motius de per què la gent va reaccionar, mig espantada i sorpresa, a les paraules del conductor de l’acte. Probablement la campanya informativa de la regidoria de Participació Ciutadana es podia haver fet millor: una carta a tots els caps de família, enlloc de limitar-ho a les entitats (malauradament hi ha molts comunicats adreçats a les entitats que es queden a casa del president, o triguen força temps a ser llegits pels seus socis). Internet tampoc té un abast massa ampli a la nostra població, i les falques de la Ràdio municipal, serveixen de recordatori però necessiten anar acompanyades d’escrits.
Tot i així no en traurem res de buscar-hi només els problemes sinó que convé trobar-hi la part positiva. Hem d’acceptar que ens cal molt temps i molta pràctica per aconseguir un desenvolupament participatiu que ens satisfaci. Ara convindria que les persones que vàrem assistir a la jornada de dijous, animéssim als nostres veïns, familiars i amics a assistir a la convocatòria de dijous 3 de novembre. Personalment continuaré pensant en la inoportunitat del procés. Perquè no s’ha contemplat la resta d’equipaments i no s’ha integrat en l’estudi i redacció del Pla d’Equipaments d’Arenys. Malgrat tot, assistiré a la sessió del proper dijous, amb les ganes d’aportar les meves idees, però sobretot d’escoltar les dels altres. Només aprenent a dialogar i escoltar, ens estarem entrenant per formar part d’una democràcia participativa on la nostra opinió no solament s’escolta cada quatre anys sinó que ens corresponsabilitzem de l’acció pública.
Animo doncs als arenyencs a participar-hi i als nostres polítics a mirar endavant. Caldrà analitzar bé per què ha passat, i proposar-nos a millorar-ho. Al capdavall el que convé és que ens creiem això de la participació, la ciutadania i els polítics.

Ple Municipal d'Arenys

Acabat el Ple d’aquest dimecres, un regidor em comentava que la sortida de Lluís Blanchar de l’equip de govern, si més no havia ajudat a millorar el clima i les actituds de la resta de regidors en els plens municipals. Més d’una vegada he criticat les formes i també actituds que prenien molts regidors i regidores quan escoltaven als seus adversaris polítics. També els comentaris o les respostes fora de to. Ahir el vespre vaig sortir content del Ple, per la manera de fer i de parlar dels nostres representants polítics. Fins i tot el regidor Stanis Fors (abans Garcia) va dissimular moltíssim el seguiment que feia del partit de futbol del Barça, en conxorxa amb els tècnics de Ràdio Arenys.
Del conjunt de punts tractats n’hi ha un que normalment passa desapercebut però que jo voldria comentar. Es tracta del primer punt de l’Ordre del Dia: “Aprovació de l’acta de la sessió anterior”. Normalment s’aprova per unanimitat però ahir el regidor no adscrit hi va votar en contra perquè no s’havia inclòs literalment la seva intervenció del Ple anterior, tot i que havia demanat utilitzar l’enregistrament que fa Ràdio Arenys, per a la seva transcripció. L’Alcalde va donar la paraula al Secretari perquè justifiqués l’omissió. Per més legal que sigui, a mi mai m’ha agradat que les formes impedeixin accions totalment lògiques i coherents. Quan assisteixes al Ple Municipal avui dia, tens la impressió que no ha canviat res dels plens de fa quaranta anys, amb excepció de la seva retransmissió en directe per Ràdio Arenys. Algú s’imagina que tots els ajuntaments funcionessin de la mateixa manera? i el Parlament Català? i les Corts o el Senat espanyols? És qüestió del senyor Secretari? de l’Alcalde? del conjunt de regidors? Crec que entre tots s’ho haurien de fer mirar i adonar-se que ja hem arribat al segle XXI.
En la modificació de crèdit considero que cada partit va fer el paper que li tocava jugar. L’oposició criticant la destinació del deute eixugat per la Generalitat de Catalunya, pel servei de dipòsit de detinguts, i l’equip de govern justificant que no es dediqui a millorar els equipaments esportius, com s’havia promès, atesa la important disminució de l’import rebut finalment.
La creació del Consell Municipal d’Urbanisme i Medi Ambient és un pas endavant en la política participativa del nostre Ajuntament. Serà el segon consell de participació que es creï, després del Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme, encara que no n’hi hagi cap de constituït.
No hi va haver problemes amb l’aprovació inicial del projecte tècnic de les obres de la xarxa de clavegueram de la Platja Cassà – Riera. Davant la petició del grup socialista d’aprofitar l’obertura de les rases per incloure un tub per una posterior instal·lació de la fibra òptica, l’Alcalde els va demanar ajuda en el moment de l’aprovació del Pressupost de 2006, per dedicar-hi els diners necessaris atès que en aquests moments la partida pressupostària és insuficient.
El cinquè punt va ser aprovat per 15 vots a favor i dos en contra (ICV i regidor no adscrit). Es tractava de deixar sense efecte l’aprovació inicial de la modificació del Pla General d’Ordenació en el sector del P18 El Canadell i la Torre dels Encantats. En aquella ocasió es proposava eliminar la zona verda del Canadell i requalificar la zona de la Torre dels Encantats, de no urbanitzable, a urbana per equipaments i zona verda. Tots aquests canvis eren conseqüència dels convenis signats entre Ajuntament, propietaris de la Torre i promotor urbanístic, a qui li cedien 14 parcel·les del Canadell a canvi de la cessió a l’Ajuntament, de la Torre i el seu conjunt arqueològic, a comprar als actuals propietaris. Una operació que en aquests moments no és factible per l’entrada en vigor de la nova Llei del Pla Director Costaner. La intervenció de l’Alcalde va ser especialment llarga i minuciosa i tothom va recriminar a l’equip de govern la seva actitud contrària, fins fa pocs mesos, a l’adquisició de la Torre per part de l’Ajuntament. La idea de l’equip de govern passava per declarar-ho espai públic de titularitat supramunicipal. L’oposició va demanar però que el tema no quedés aturat i que es treballés per aconseguir l’adquisició de la Torre dels Encantats. En aquest punt vull fer notar la intel·ligència del nostre Alcalde, que va canviar el sistema d’intervencions dels diferents portaveus, a la seva conveniència, i quan Joaquim Doy va dubtar si li toca respondre o no, l’Alcalde va dissimular d’una manera molt elegant. Necessitava nou vots i no li convenia deixar de respondre les dues primeres intervencions, que serien les més polèmiques, amb el risc de no poder convèncer a ERC i PSC que hi votessin a favor.
La moció sobre l’aprovació del Nou Estatut va tenir el resultat previsible: 16 vots favorables i 1 en contra, el de la regidora del Partit Popular. Vàrem haver d’escoltar la lectura d’un llarg escrit, de Rosa Zaragoza, que justificava el seu vot en contra, un fet legítim però criticable en tot cas per algunes consideracions i comentaris que sobraven, un dels quals va motivar la rèplica del representant del grup socialista Santiago Fontbona. La regidora del PP (que governa pel pacte municipal amb CIU), va referir-se al cap del govern espanyol, per dues vegades, com a “President per accident”. També va dir una frase que no vaig acabar d’entendre “nosaltres el PP no volem ser la nota discordant”. La veritat és que no sé què entén per nota discordant, quan és l’única formació política que hi va votar en contra (?).
Durant el Ple hi va haver altres frases que vaig retenir. La primera la va dir l’Alcalde en resposta a la intervenció del representant d’ICV, Ramon Puigvert: “Nosaltres gestionem i vostès decideixen”. Més tard Santi Fontbona li va recriminar, a la qual cosa l’Alcalde va sortir per la tangent, que sap fer molt bé i aquí va quedar.
Joaquim Doy, en representació del grup municipal d’ERC, també va dir una frase que he retingut. “Possiblement la població no ens haurà entès de res”. La deia en la discussió sobre el Canadell i la Torre dels Encantats, pel fet que s’estés retransmetent per ràdio. No crec que dubtés de la nostra capacitat per entendre’ls sinó potser pensava que els polítics compliquen les coses més simples.
Per tràmit d’urgència, dues mocions: a favor de l’alliberament de Lluís M. Xirinacs i de suport als pescadors d’Arenys que estan en vaga. La primera moció va rebre 7 vots favorable (ICV, ERC, Regidor no adscrit i 2 vots de CIU) i 10 abstencions (PSC, PP i 5 vots de CIU). La segona moció va obtenir el vot favorable de tots els regidors i regidores.
El setè punt de l’ordre del dia: 3 preguntes, una compartida per ICV i PSC, demanant informació sobre la instal·lació a Arenys de repetidors per a la televisió digital terrestre, i dues del mateix PSC: sol·licitant informació de l’estat de l’estudi sobre el Pla d’Acció Cultural, i de la redacció del Pla especial del Nucli Antic, respectivament.
Les respostes varen ser molt concretes: Arenys instal·larà ben aviat un repetidor de televisió a la banda de ponent, per eliminar els punts foscos que existeixen. L’estudi cultural es tindrà durant la primera quinzena de novembre. La memòria i propostes del Pla especial del Nucli Antic ja s’han redactat i a la primera reunió del PEPPA (primer dimecres de cada mes) es farà el comunicat.
Al final hi va haver una pregunta del grup Arenys Sostenible, en relació a l’adquisició de la zona de la Torre dels Encantats, que l’Alcalde va considerar que havia quedat contestada en el moment de tractar aquest tema en el Ple.
Per acabar deixeu-me insistir en el canvi d’actituds de tots els regidors i regidores, que facilita la compressió per part dels arenyencs, i dos apunts més: ara l’equip de govern ja no podrà dir que l’oposició fa conxorxa per fer-li perdre totes les propostes, ja que s’ha demostrat que no són homogenis sinó que tenen divergències importants. I la segona: Si us plau, si cal modificar l’article 58 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), modifiqueu-lo perquè estem farts de sentir a dir que voldrien incorporar el regidor no adscrit, a les comissions sectorials però… l’article 58 no ens ho permet!!!!. Tot i així m’agradaria que es rellegís l’esmentat article perquè hi ha dues coses que no m’encaixen: “2) L’acord de creació d’un consell sectorial haurà de determinar la seva composició… Els partits polítics amb representació municipal hauran de tenir com a mínim un representant en cadascun dels consells sectorials. Aquest nomenament no ha de recaure necessàriament en un regidor…”. Que algú m’ho expliqui perquè enlloc veig que digui que els regidors no adscrits no puguin formar-ne part i en canvi sí que veig que en el moment de la creació del consell s’ha de determinar la seva composició. Un fet que no va tenir lloc al Ple d’aquest divendres.

Exposició de pintura i escultura de Jordi Coll

En Jordi Coll m'ha fet arribar el catàleg de l'exposició de pintura i escultura que s'inaugurarà el divendres 4 de novembre, a la sala del Calisay. Es tracta d'una mostra de 25 anys d'exposicions que, tal com diu en la seva presentació la Pilar Vélez, directora del Museu Marès de Barcelona, es tracta d'una etapa prou llarga per valorar la trajectòria d'un artista.

Em satisfà que en Jordi pugui mostrar-nos la seva obra, en primer lloc per l'amistat que ens uneix, també per la qualitat del seu treball, i com a tercer element perquè l'organització d'aquesta exposició es va pactar després del debat sobre la Cultura a Arenys, organitzada pel Grup de Debat i Tertúlia d'Arenys de Mar. Un debat amb presència d'uns quants representants del món cultural local i amb l'assistència entre el públic, de l'alcalde i del regidor de cultura de la vila, on, després d'una crítica basada principalment en la poca participació ciutadana en les decisions de la regidoria, es varen comprometre estudiar la creació d'un Consell Municipal de Cultura. Un consell que no s'ha creat a l'espera del resultat d'un estudi sobre la realitat cultural del municipi, que va subvencionar la Diputació de Barcelona, però que no n'hem sabut res més.

Adjunto a l'escrit una petita mostra del seu treball: "el quixot del nas de puny de paraigua", any 2005, que figura a la portada del catàleg, i "la puntaire", any 1986.

Us animo a passar pel Calisay a gaudir de l'art d'en Jordi Coll, i si us va bé, assistir el divendres dia 4 de novembre, a les 8 del vespre, a la seva inauguració.

Codi deontològic

Vivim en un món competitiu on cada vegada se’ns demana més preparació, més títols, més coneixements... per trobar una feina, que no t’asseguren per sempre, però que necessites per fer-te un lloc en aquesta societat. L’experiència et demostra també, que aquesta norma que afecta a la immensa majoria de mortals, a vegades és evitable. La fortuna, els diners i altres factors més o menys justos socialment, permeten saltar-se tot l’aprenentatge i aconseguir reputació, posició i beneficis.
Permeteu-me que parli d’un ofici, professió o hobby, segons qui i com ho entomi, com és el cas del polític, que no requereix titulacions, ni estudis, ni coneixements. Un fet però que no es pot generalitzar ja que la gran majoria dels nostres polítics tenen una bona formació. Molts metges fent de polítics a casa nostra!
Els primers anys de la democràcia, després de la mort del dictador, varen servir per col·locar a un bon grapat de ciutadans en l’ofici de polític. La majoria d’ells s’havia compromès durant el franquisme i havien esdevingut líders populars que deixaven de ser clandestins. Al pas dels anys la classe política s’ha renovat i hi ha entrat més teòrics de la política, persones que s’han preparat per exercir de polítics, en representació i al servei de la ciutadania, però també n’hi ha que s’hi han colat per treure’n beneficis personals, no necessàriament econòmics però sí de reputació i prestigi. No vull deixar-me aquells que tenen un sentiment altruista i volen aportar el seu granet de sorra per millorar el bé públic. Als petits pobles, sobretot, potser no hi ha massa polítics de formació però sí gent que dedica bona part del seu temps lliure per gestionar l’administració pública local.
De tot aquesta barreja de persones, preparació i coneixements, hi trobo a faltar un valor que considero molt important, sobretot ara que es parla de la pèrdua de valors. Els advocats, economistes i molts altres oficis col·legiats, tenen el codi deontològic que regeix en l’exercici de la seva professió. Els polítics, i això ho podem observar bé aquests dies, no tenen cap fre que els forci actuar amb sentit de l’ètica i fins i tot de l’estètica. Ja no ens sorprenen, no tan sols actituds populistes i demagògiques, sinó tampoc les manifestacions tergiversades conscientment per confondre la ciutadania, i ni tan sols els preocupa possibles conseqüències de la seva actitud.
Ningú pot fer-hi res? No es poden tipificar com a delicte afirmacions falses que creen alarma social, lluita entre ciutadans i animadversió cap uns pobles d’Espanya? Crec que no deu ser possible, perquè ni tan sols la jerarquia eclesiàstica espanyola, que és tan sensible segons en quins temes, no mou un dit per evitar crispacions i odis, sinó que a més contribueixen, en els seus mitjans de comunicació, a fer més sòlid l’insult i la mentida.
Seria faltar a la veritat posar a tots els polítics al mateix sarró. Fins i tot a tots els polítics del Partit Popular que ha endegat aquesta campanya destructiva amb l’única missió de desgastar el poder i recuperar-lo encara que sigui jugant brut i fent mal a molta gent. Malgrat tot però, crec que les persones que es dediquen a la política haurien de fer un mea culpa i analitzar si el corporativisme que a vegades exerceixen, és present també en campanyes tan negatives per la nostra societat, i si no valdria la pena consensuar uns límits i determinar qui vetllés pel seu compliment.
Ah! I els mitjans de comunicació; sobretot els confidencials; i també els creadors d’opinió que no s’identifiquen, tot jutjant des de l’anonimat, que hi reflexionin, no fos cas que es trobessin al mateix bàndol.
Que ningú tregui conclusions del que no he dit ni del que sembla que he volgut dir. És important que observem la nostra actitud i continuem endavant, cadascú servint a qui s’ha compromès a servir.

Reflexions abans de mitjanit

Vivim en un món globalitzat però no ens estranya assabentar-nos de les reivindicacions dels pescadors gràcies a la televisió o al fet que el nostre peixater no té tot allò que voldríem. M’imagino que si fóssim una societat solidària i ens interesséssim pels nostres conciutadans, sense necessitat d’esperar desgràcies, hauríem conegut abans els problemes que es troben per l’alça de preus del carburant. També entendríem les queixes del nostre veí taxista i del pare del nostre amic que es dedica al transport de mercaderies.
Probablement quan hem anat a carregar el dipòsit de benzina del nostre cotxe, ens hem queixat de l’augment de preus, sense adonar-nos que l’amic del nostre germà, que el seu cotxe és l’instrument del seu treball, no pot apujar el preu als seus clients per la por a la competència.
Crec doncs que no tan sols vivim globalitzats sinó també atontats. Ens perden les paraules però no encertem on col·locar-les. Potser valdria la pena ajuntar tots els esforços per sortir del cercle viciós on es trobem. La nostra dependència és alarmant i crítica, i fins i tot en allò que podríem alliberar-nos, ens hi fiquem de quatre potes.
No cal somiar en cercar grans solucions si no som capaços de resoldre els entrebancs més elementals. Com veuríeu poder conrear el diàleg amb el vostre veí? compartir l’espai i el temps amb els vostres amics? treballar per fer més fàcil l’existència del que ho té més cru? participar en la gestió de la vostra comunitat? prescindir dels excessos i gaudir de les renúncies?
Sabeu per què s’apuja el petroli? coneixeu com es calcula l’IPC? us expliqueu per què el vostre sou no s’apuja de la mateixa manera que la majoria de productes del mercat? teniu informació de la rendibilitat de la inversió en construcció d’autopistes a Catalunya? sabeu com es finança el manteniment de les autovies espanyoles? us heu preguntat mai per què no s’agafa de referència l’IPC català en la revisió de sous? enteneu per què els maresmencs hem de pagar més cara l’aigua per la planta dessaladora, al mateix temps que ens apugen l’aigua embotellada del Montseny?
Aquestes preguntes i d’altres, les heu discutit amb els vostres veïns? creieu que són interessants? tenen resposta? algú ho pot justificar formalment? i èticament?

Me’n vaig a dormir.

Cap de setmana a Arenys

Arenys ha viscut aquests dies una marató d’activitats que es fa difícil de seguir. Per una banda és bo perquè tens on elegir però per altra banda la poca gent que et trobes en els actes culturals s’han de repartir i el resultat no és de poca assistència.
El dissabte vaig assistir a la conferència organitzada pel Centre d’Estudis Josep Baralt, a càrrec de l’historiador Joan B. Culla. El tema escollit "Israel: reflexions sobre el passat, perspectives de futur". Cal dir que érem una bona colla tot i que a la mateixa hora s’inaugurava l’exposició sobre els escriptors Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence. Una exposició que ens han recomanat veure.
Joan B. Culla va fer una interessant i completa exposició de la història dels dos nacionalismes que comparteixen territori: jueus i palestins, que jo no resumiré però sí que apuntaré unes idees que va destacar durant el seu parlament.
“El retorn dels jueus a Palestina es deu a l’antisemitisme europeu”. En cinquanta anys (1897-1947) el sionisme predicat per Theodor Herzl ,va passar de considerar-se una bogeria a convertir-se en una realitat necessària, i d’això en som responsables els europeus.
“Durant els anys 1932-1943 Palestina, un país de 27.000 m2, va acollir a 232.000 refugiats jueus, mentre que USA solament n’acollia 170.000. Palestina va esdevenir l’únic lloc habitable pels jueus que fugien d’Europa”. Els contingents nord-americans varen forçar que la majoria de jueus anés a Palestina.
“Varen ser Anglaterra i França qui es van repartir el territori àrab que actualment tenim delimitat per fronteres i estats. El nacionalisme àrab neix a partir del recel que representa la tornada massiva de jueus a Palestina”.
“El sionisme rep l’aval europeu a partir de les imatges esgarrifoses de l’Holocaust”.
“El conflicte palestí no té una base econòmica, que es podria solucionar, sinó que es tracta d’un territori sagrat que ningú vol renunciar-hi. Per això l’omnipresència mediàtica, a diferència d’altres llocs amb guerres i fins i tot molts més morts”.
“La posició dels dos nacionalismes, a l’hora de negociar els acords, no ha estat la mateixa. Mentre els jueus acabaven acceptant les propostes, els àrabs mai han estat disposats a renunciar a res i han defensat tornar a la situació anterior a l’existència d’Israel”.
Per acabar va destacar uns fets del darrer temps que són importants pel futur del territori: El fracàs de la segona intifada, que va començar l’any 2000; els fets de l’11 de setembre a New York; la imatge de corrupció al voltant d’Arafat; la seva mort i la renovació de la cúpula dirigent; la metamorfosis de Sharon, que ha estat capaç de fer allò que fins ara cap altre primer ministre d’Israel s’hi havia atrevit. Joan B. Culla va afirmar que l’acord entre ambdues parts vindrà després de molts esforços i de fregar la guerra civil. Si no és així, difícilment s’assolarà un acord definitiu. Joan B. Culla, que en aquest cas no accepta el mot optimista, es va manifestar esperançat.

Tocata i fuga

Després que em signés el seu llibre “Israel, el somni i la tragèdia” i que us recomano, vaig sortir corrent perquè en menys d’una hora hi havia la representació de la primera obra de teatre d’aquesta temporada al Principal. La companyia Dei Furbi ens va delectar amb una creació a l’estil de la Commedia dell’Arte. No érem massa gent, cal fer més propaganda i animar els nostres veïns a anar al teatre. Ens va agradar, vàrem riure i aplaudir. Confiem que en les properes actuacions s’animi l’assistència.

I avui a Santa Maria de Palautordera el segon partit de la lliga. A la primera part perdíem per 3 a 0. La mitja part ha estat crucial. No sé que els hi han dit als nostres fills perquè al final del partit hem guanyat per 3 a 5. Tot un èxit!

Transparència, honradesa i participació

L’altre dia, arran de la nota de premsa del regidor Lluís Blanchar a arenyautes, em preparava per llegir la resposta de l’equip de govern i els grups municipals, tots ells excepte ICV, criticats a la nota. Dos dies després hem pogut llegir la rèplica de tots els grups municipals, excepte ICV. Ara em trobo que ja no sé si val la pena que es dediquin a escriure o és millor que no hi hagi respostes. Tot plegat em desconcerta i entenc que el compromís de mantenir la confidencialitat dels temes tractats a la comissió redactora del Pla General no ajuda gens a aclarir qui té la raó o quina part de raó té cadascú. M’imagino, i confio que sigui així, que quan hi hagi fumata blanca, els grups municipals informaran de tot el procés i potser llavors entendrem més bé qui ha fet què.
No em cansaré mai de plantejar la necessitat que les relacions entre governants i ciutadania siguin el més transparents possible (això no treu que determinats temes i períodes, s’hagi de fer un treball de cara a dins, però després cal donar-ho a conèixer amb pels i senyals).
Aquesta transparència és més fàcil de conrear si hi ha voluntat i si entrem al model de democràcia participativa. Però això no s’arregla amb un procés participatiu per un tema concret sinó que és necessari crear els espais idonis perquè la gent pugui treballar, aprendre, opinar, valorar i, si convé, votar allò que ens afecta a tota la col·lectivitat. Uns espais que el Reglament de Participació Ciutadana d’Arenys de Mar contempla.
Dic tot això perquè la setmana vinent s’inicia el procés participatiu per a conèixer l’ús que els arenyencs volem donar a l’edifici del Xifré. Un procés que jo entenc que no ve en el millor moment i que seria preferible accelerar la creació de comissions municipals de participació i aprofitar aquestes plataformes per treballar una part del procés. Tinc por que tot hagi començat per una promesa electoral, reivindicada pels grups municipals de l’oposició i aprofitant que es rebien 8.000 euros entre la Generalitat i la Diputació. Per cert, la Diputació i l’Ajuntament varen encarregar un estudi sobre la realitat i necessitats culturals del nostre municipi i ja fa massa temps que no en sabem res.
Malgrat tot participarem en el procés i m’agradaria que hi vingués molta gent. Qualsevol oportunitat de parlar de la cosa pública i la seva gestió, és positiva perquè trenca la inèrcia a viure-hi d’esquena. Però voldria pensar que Arenys, de mica en mica, s’acabarà de creure que entre tots podem fer millor feina i que no n’hi ha prou en anar a votar cada quatre anys.
Quant a arenyautes, fet i fet, penso que és millor que tothom hi escrigui, també els polítics, a qui no demano objectivitat sinó honradesa.

El Síndic de greuges ens informa

SíNDIC

SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA
EL DEFENSOR DE LES PERSONES

1 7 OCT. 7005

Exp. 3765/2005 el/ma

Senyor.

En relació a 1'escrit de queixa que plantejàveu, em plau informar-vos que he rebut els informes que vaig sol·licitar als Ajuntaments d'Arenys de Munt i Arenys de Mar i Departament de Política Territorial i obres Públiques, en data 10 d'agost de 2005.

Malgrat la informació facilitada, es tracta d'un assumpte complex en el qual es veuen implicades diferents Administracions. Així, el Departament de Política Territorial i obres Públiques m'ha posat de manifest que la Direcció General de Carreteres està estudiant la possible actuació de millora de 1'encreuament existent entre 1'autopista C-32 i la carretera C-61 a 1'alçada del PK 111,5 de 1'autopista de peatge. M'exposen que caldrà 1'acord amb els Ajuntaments d'Arenys de Mar i d'Arenys de Munt, però també de 1'empresa concessionària ACESA.

He informat als dos consistoris de 1'informe del Departament de Política Territorial i obres Públiques, alhora que els he instat -a 1'igual que al Departament esmentat-, per tal que m'informin de totes aquelles gestions i actuacions que es portin a terme en relació a aquest assumpte.

Per tot 1'exposat, us comunico que tan aviat vagi rebent resposta de les diferents Administracions, us informaré del resultat de les meves actuacions.

Rafael Ribó, Síndic de Greuges

Barcelona, 13 d'octubre de 2005

Nota de premsa de Lluís Blanchar

Llegir l’escrit que el regidor Blanchar ha enviat aquest matí a arenyautes i que Maresme Confidencial n’ha fet ressò, no pot engrescar gaire els arenyencs que més o menys seguim el treball dels nostres representants a l’Ajuntament. No pot agradar a qui desitja que una vegada per totes els nostres representants polítics es posin d’acord a tirar endavant el Pla General Urbanístic. Un treball que ara ja fa uns quants anys que va començar a treballar-s’hi. Un Pla General que el tripartit de l’anterior legislatura va ser incapaç de consensuar i que ara, amb un govern amb minoria, tampoc se’n surten.
El regidor no adscrit del nostre Ajuntament, a part d’explicar el per què de la seva decisió d’abandonar l’equip de govern retenint la seva acta de regidor, lamenta la quantitat d’hores de treball per consensuar el Pla General, i decideix fer pública la seva impressió que tot això no portarà enlloc, tot criticant a ERC, per la negativa a escoltar-lo i també per no ser capaços de fer cap plantejament. Al mateix temps lamenta la indecisió del PSC que finalment ha optat per demanar ajuda a fora d’Arenys. Curiosament només salva a ICV, que precisament a l’anterior legislatura, el seu representant electe, Vicenç Martí, en va ser regidor d’Urbanisme.
Fent una lectura ràpida, em fa creure que els problemes que va tenir el tripartit continuen existint i que si no varen ser capaços d’aprovar inicialment el Pla General, ara tampoc ho sabran fer. També em fa pensar que si Blanchar hagués renunciat a l’acta de regidor, en aquests moments molt probablement ja tindríem l’aprovació feta. Partint d’aquesta hipòtesi només salvaria Blanchar la possibilitat de creure que l’opció de CIU i PP era molt negativa per Arenys, ja que en cas contrari Blanchar, amb la seva actitud, estaria frenant l’aprovació del Pla General. M’imagino que les paraules de Blanchar tindran resposta, tant de l’equip de govern com dels grups municipals de l’oposició que no queden gens bé després de llegir la seva nota de premsa.
Que cadascú pensi el que més li plagui però jo agraeixo les paraules de Blanchar perquè són les úniques que arriben als arenyencs (malauradament potser només als internautes). Si les seves paraules, equivocades o encertades, donen peu a rèpliques i contrarèpliques, que puguem entendre, podrem afirmar que la nota de premsa ha estat una bona idea.
Que els nostres representants polítics s’ho facin mirar i que sàpiguen que si volen fer-nos avorrir la cosa pública, ho estant aconseguint. Avui assistirem a una Audiència Pública, però jo demano que la participació ciutadana sigui des del dia 1 de gener fins al 31 de desembre, a partir de consells de participació, i que siguin més transparents. Nosaltres ens esforçarem a ser més actius i comprensius.

El Teatre Principal obre les portes

Aquest dissabte comença la temporada de teatre del remodelat Teatre Principal d'Arenys de Mar, que de moment gestiona la Societat Coral l’Esperança, antiga propietària de l’edifici, i que va cedir a l’Ajuntament del municipi. Encara no sabem qui gestionarà finalment la sala, via concurs o conveni, i com moltes coses d’aquesta legislatura, es confirma la dita castellana “las cosas de palacio van despacio”. Malgrat tot però, podrem gaudir d’espectacles, gràcies a l’aportació municipal i la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i no cal dir, a les ganes i bon fer de l’entitat.
Avui volia comprar localitats per assistir a la representació de la companyia Dei Furbi, de qui he vist els seus dos primers muntatges i la veritat sigui dita és que em varen agradar. Potser més la primera obra “Scherzo” que “Divertimento”. Desconec aquesta tercera obra. La sorpresa meva però ha estat que m’han dit que les entrades no es venien anticipadament, sinó mitja hora abans de l’espectacle i que, a més, no anaven numerades.
He recordat que ara fa uns quants anys, quan des de l’Escola de Música organitzàvem els concerts d’estiu a l’Església Parroquial, va arribar un matrimoni barceloní quan el concert ja havia començat i es varen enfadar molt perquè no els deixàvem entrar fins a la primera pausa. La seva reacció però em va sorprendre encara més quan em varen preguntar si ens pensàvem que érem com a Barcelona, com si el públic d’Arenys no es mereixés el mateix respecte que els de la capital.
Això ho dic perquè tot i que Arenys no hi ha massa costum a numerar les localitats però sí que s’acostuma a vendre anticipadament, ens hi hauríem d’anar acostumant, sobretot per respecte al públic que vol escollir localitat i comprar-la còmodament sense fer cues. Probablement ara primarà la novetat però a la llarga resultarà poc atractiu i no sé si més d’una persona desistirà d’anar-hi per la incomoditat. I ja no parlo dels abonaments.
Des d’aquesta tribuna virtual demanaria als responsables que s’ho pensessin dues vegades i corregissin aquest sistema. No em val l’excusa que m’han donat que no poden tenir una persona tota la setmana a l’espera dels compradors. Hi ha solucions gens complicades que poden fer més àgil i còmode l’adquisició de les entrades.
Malgrat tot espero que els arenyencs i maresmencs que els agrada el teatre no es perdin l’obra que, tot i no conèixer, estic convençut que serà divertida, alegre i distreta. Els actors i actrius tenen taules! (Ah! I per aquelles persones que els agrada reconèixer als actors, hi actua l’Anna Sahun, de Porca Misèria).

El lector escriu al diari El Punt

El dia 1 d'octubre vaig enviar una carta al diari El Punt perquè sortís a la secció "El lector escriu". Feia referència a una informació del mateix diari, sobre el Ple Municipal del dimecres abans. Una informació inexacta que no reflectia de cap manera la realitat que va passar aquella nit al Ple Municipal d'Arenys de Mar.
Atès que no han tingut l'amabilitat de publicar-la, la reprodueixo perquè els lectors d'aquest blog puguin comprovar que no es tracta de cap carta ni insultant ni grollera contra el diari. A més em consta que almenys un grup municipal de l'oposició també els va fer arribar un escrit aclaridor de com havia anat i de la manera que el periodista ho havia mal interpretat.
Em sap greu que a l'hora de posar titulars cridaners no es tinguin escrúpols que sí es tenen quan es tracta de rectificar.

El Ple Municipal d'Arenys de Mar

En relació a la notícia que va aparèixer en aquest diari, el divendres 30 de setembre, parlant del Ple Municipal d'Arenys del dimecres anterior, voldria fer un aclariment. És cert que durant la mateixa setmana hi va haver un intercanvi d'acusacions entre el grup municipal d'ICV i l'equip de govern, format per CIU i PP. També és cert que l'Alcalde del municipi, es va manifestar molt dolgut per les acusacions d'ICV i va rebatre cadascuna de les seves acusacions. També és cert que l'equip de govern va voler presentar una moció per la via d'urgència i no va ser acceptada per ningú (l'equip de govern s'hi va abstenir). Tot i així, el titular de l'article esmentat no fa justícia al que realment va passar.
La presentació, per part del grup de govern, de la moció, volia justificar el seu interès per a l'adquisició de la Torre dels Encantats, cosa que fins fa poc no ho creien convenient, i així ho va manifestar el mateix alcalde. És important dir que el que es presentava era la requalificació dels terrenys on es troba la Torre, fet que ja s'havia aprovat inicialment en un Ple de l'anterior legislatura, i, segons va comentar l'exregidor d'Urbanisme i ara regidor no adscrit, el senyor Blanchar, hi va haver al·legacions que no s'han contestat. Per tot això no es podia procedir a aprovar la moció que es volia presentar.
Els grups municipals d'Arenys ho podran explicar millor que jo, que parlo en qualitat d'arenyenc assistent al Ple Municipal. Tot i així crec que és important l'hora de posar titulars de manera que no desvirtuï la realitat i portin malentesos entre la població.

Arenys de Mar, 1 d’octubre de 2005

La cantonada d'en Pep

Avui llegia l’escrit d’aquesta setmana d’en Pep Quintana, tal com acostumo a fer, i m’he quedat amb el darrer paràgraf. En Pep ens explica la darrera visita a l’Algèria i com, acabat d’aterrar al nostre poble, rep l’impacte de les notícies que Arenys ha produït durant la seva absència, sobretot pel que fa a la picabaralla entre ICV i l’equip de govern municipal, i la imminent dimissió del regidor d’Hisenda.
En Pep diu: “He estat vint dies, insisteixo, plens de buidor i a casa nostra – un poble de encara no quinze mil habitants – no paren de passar coses. La nostra societat no només està malalta sinó que està greument malalta. I abans no arribi l’agonia última, m’agradaria intentar d’arreglar el poble. I com? L’única solució que se m’acut és que tots plegats marxéssim uns quants dies al desert algerià a guarir-nos un bon xic, a reflexionar, a meditar, a trobar la veritat absoluta. El desert parla a cau d’orella i amb una intimitat esgarrifosa; el desert t’explica infinitat de coses. Sempre i quan tu les vulguis escoltar, és clar.”
En Pep coneix molt bé el desert i de ben segur que el seu relat és entenedor per qui també l’ha visitat. Jo m’ho haig d’imaginar i me’l crec. Probablement no cal anar al desert si som capaços de reflexionar i meditar, però estic convençut que l’entorn ens hi ajudaria. Tot i així jo no parlaria de la veritat absoluta. No crec que l’arribéssim a trobar mai. Jo m’acontentaria en aprendre a escoltar i llegir els altres, i acceptar que ells també ho volen fer bé i que potser nosaltres ens equivoquem quan defensem amb tant d’ímpetu els nostres raonaments. Més orelles, més humilitat i més sinceritat (a vegades ja ho veiem que no anem bé, però ens interessa; massa sovint no volem escoltar).
Si voleu conèixer el desert; si voleu visitar el Marroc; si voleu compartir coneixements sobre els nostres veïns del sud, no us deixeu perdre els viatges d’en Pep. Jo ja sóc a la llista.

Què volem al Xifré?

Després de tant temps reclamant un sistema democràtic més participatiu seria molt difícil d’entendre que ara no estigués a favor d’una consulta popular sobre l’ús d’un equipament públic. Malgrat això hi ha uns condicionants que em podrien portar a estar-hi en contra i voldria explicar-los en aquest escrit.
Una consulta popular requereix un treball previ molt important i, com es pot suposar, gens manipulador sinó tot el contrari: transparent i formatiu. Els arenyencs no podem donar un vot a l’ús d’un equipament municipal sense disposar de tota la informació, ja que podríem caure en l’error de demanar peres a l’om. Necessitem saber quines són les característiques tècniques del Xifré, les seves possibilitats d’albergar un o altre equipament, d’acord amb les respectives necessitats i servituds. Ens cal conèixer alternatives a l’edifici del Xifré i conèixer els pros i contres d’un ús o un altre. Necessitem informació del pressupost d’un adaptació o una altra, els recursos de què disposa l’Ajuntament i la capacitat d’endeutament. També es fa necessari calcular el cost de manteniment de l’equipament, en funció de l’ús que se’n faci.
Estem parlant de dades arquitectòniques i econòmiques, però també hem de considerar les socials. Hem de tenir molt clar de quins equipaments disposem, quines necessitats tenim cobertes i quines encara no podem satisfer. Però no n’hi ha prou en tenir en compte la situació actual, sinó que es fa convenient analitzar quin és el moviment demogràfic i fer una previsió a mig i llarg termini, quant a necessitats d’habitatge, serveis i equipaments, perquè no ens trobem lligats de mans i peus en funció d’allò que decidim ara.
Tot això em porta a insistir una vegada més en la necessitat de redactar el Pla d’Equipaments d’Arenys de Mar, per sentar les bases a partir de les quals aplicar una política d’assignació de serveis a partir dels equipaments de què es disposa i dels que es puguin adquirir o edificar. Sense tenir un estudi a fons de les necessitats actuals i futures, sense una política clara i una definició evident de cap on es vol anar, qualsevol decisió que es prengui comportarà el risc de comprovar si és la millor solució que podíem haver pres, però llavors ja serà massa tard.
Després de tot això algú es preguntarà si estic o no a favor de la consulta popular. Jo us diré que Sí, però només si ve avalada per un estudi en profunditat del Pla d’Equipaments d’Arenys. Sí, sempre que vagi acompanyada d’un tot un procés participatiu on hi hagi sessions informatives, discussions i posada en comú de les reflexions. Sí, comptant que la pregunta que finalment es formuli sigui suficientment concreta, entenedora i resolutiva, perquè el resultat pugui dur-se a terme. I Sí, sempre i quan es tracti d’una consulta vinculant. Seria un greu error i un malbaratament de diners que després de tota la moguda el resultat només es considerés com orientatiu, com si es tractés d’una simple enquesta però amb massa diners i esforços esmerçats.
Els partits polítics ja han manifestat la seva opinió de traslladar o no l’Ajuntament al Xifré, abans de conèixer com serà el procés participatiu i quina és l’opinió majoritària de la població. Els nostres partits polítics estan molt lluny de practicar una política representativa. Encara creuen que els resultats electorals els dóna carta blanca per fer i desfer. He arribat a llegir que un partit que es defineix assembleari no considera oportú que la consulta sigui vinculant. M’agradaria que la gent dels partits polítics ens tinguessin més confiança. Nosaltres som conscients de les nostres limitacions, de la manca d’informació, del desconeixement d’elements que poden condicionar les decisions. És per això que els demanem informació i transparència per poder ser capaços de donar la nostra opinió.
El fet que els partits polítics ja s’hagin definit pot comportar que la intenció de vot de la majoria dels arenyencs estigui en funció de les seves preferències polítiques. Si fos així, estaríem fent un mal favor al procés participatiu.
L’Ajuntament ha anunciat que la consulta es faria abans d’acabar l’any, i ha informat del nom de l’empresa que dirigirà el procés participatiu. No dubto gens de la seva professionalitat però no veig clar que, sense tenir acabat el Pla d’Equipaments es tingui suficient informació per poder opinar sobre l’ús que volem i necessitem per al Xifré. Al marge de promeses electorals, no veig la urgència per resoldre el tema i sí el perill que la pressa ens perdi. No condicionem l’eficàcia i eficiència del procés, a la immediatesa dels resultats, i aprofitem l’avinentesa per posar en pràctica un model de democràcia participativa al nostre municipi. Seria una llàstima que una vegada presa la decisió d’iniciar un procés participatiu, no poguéssim garantir un resultat satisfactori.

Article publicat a l'Ametlla d'Arenys del mes d'octubre

Ordenances Fiscals 2006

El dimarts 18 d’octubre hi ha convocada l’Audiència Pública de les Ordenances Fiscals de 2006. En aquest acte el regidor d’Hisenda, senyor Manel Calvo, presentarà la proposta d’Ordenances Fiscals per al proper any. Una proposta que haurà de ser consensuada amb els grups de l’oposició atès que l’equip de govern no compta amb la majoria necessària per a la seva aprovació.

Quin paper tindrem els arenyencs?

A finals del mes de juliol, l’Ajuntament va penjar, a la seva web municipal, un esborrany d’ordenances fiscals i convidava als internautes a presentar propostes i/o esmenes, que podíem fer arribar per correu electrònic o al registre municipal. El regidor d’Hisenda va afirmar “Està previst un programa de ràdio a finals d’agost per contestar suggeriments i estem valorant una audiència pública diferent on es puguin traslladar els diferents suggeriments un cop estudiats”. El treball d’elaboració de les ordenances fiscals es realitzaria durant el mes de setembre, i l’aprovació per Ple, seria el mes d’octubre.
Les previsions no s’han complert, no tant per les dates, ja que no s’aprovaran abans del mes de novembre, sinó pels actes que s’havien de dur a terme. Desconec la quantitat d’arenyencs que hem presentat suggeriments però m’imagino que la resposta a la crida haurà estat proporcional als mitjans i recursos utilitzats per donar conèixer tot el procés. Encara som pocs els arenyencs que ens connectem a internet i per tant no es pot basar tota la informació en aquest mitjà. Ni tan sols s’ha publicat a la revista “a tocar ratlla” que edita l’Ajuntament i que es reparteix a totes les cases. No sé si qualificar-ho de desmanec, de falta de previsió o poc interès.
El dimarts de la setmana vinent, a les 8 del vespre, anirem a l’Audiència per conèixer quina és la proposta de taxes i impostos que ens presenta l’equip de govern, i els que hagin presentat suggeriments podran comprovar si s’han acceptat o no, i en aquest darrer cas les motivacions.
En la convocatòria s’especifica que es recolliran les propostes i suggeriments que puguin fer els assistents. Espero que enguany l’equip de govern tingui la delicadesa de respondre per escrit la resolució de les propostes presentades, que és el mínim que es pot demanar als nostres representants polítics.
Per tot això us animo a assistir a l’Audiència de dimarts i, si teniu temps, examinar la informació que té penjada a internet.

Incompatibilitat en el càrrec

Aquests dies a Arenys el tema del dia és la propera dimissió de l’actual regidor d’Hisenda, per incompatibilitat horària amb la seva nova feina. De totes maneres, i tal com ja he comentat en aquest blog, no ompliria tantes pàgines d’internet, ni seria tan present a les barberies i els bars si no fos que el regidor està treballant en l’empresa que fa pocs mesos li varen adjudicar la recollida de la brossa.
Al marge de la possible il·legalitat si continua exercint de regidor d’Hisenda i de Director General Adjunt de l’empresa concessionària, hi ha una raó d’estètica que a mi em preocupa i crec que també hauria de preocupar al senyor regidor d’Hisenda i al mateix alcalde d’Arenys.
A ningú sorprèn que els afers polítics tenen una gran capacitat d’absorció de la crítica i una mostra és l’èxit del blog Maresme Confidencial. Justament per això a mi em sembla que les persones que es mouen al món de la política haurien de ser més escrupulosos a l’hora d’actuar i prendre decisions. Estem vivint un temps que es parla molt de política però s’hi participa poc, tan perquè la ciutadania prefereix plantar-se davant la televisió, encara que es tracti de programes grollers i poc seriosos, que no pas moure el cul i comprometre’s davant dels altres, com també per culpa dels polítics que no tenen gaire interès de deixar participar als altres.
L’equip de govern d’Arenys ens ha plantejat dos processos participatius en vuit dies de diferència i amb això creu que ja té resolt el tema i que ningú els podrà dir que no creuen en la participació ciutadana. El problema és com els han plantejat i la nul·la estructura participativa del municipi. És començar la casa per la teulada. No s’han creat els consells municipals sectorials i territorials que preveu el Reglament de Participació Ciutadana, i durant l’any no s’ha fet gaire res per sensibilitzar les entitats, les associacions de veïns i els arenyencs en general, sobre la necessitat de ser més participatius. Ara sí, de cop i volta tot són proclames als processos participatius, com si no tinguéssim temps. Després, si la gent no respon, donaran la culpa a la manca de voluntat i interès de la ciutadania, mai serà culpa de l’equip de govern.
És per tot això que caldria més humilitat, més autocrítica i més sensibilitat i escrúpols. Seria llavors quan podríem parlar, sense cap mena de dubte, d’uns arenyencs que són a l’Ajuntament per servir el poble.

Immigració i integració sociocultural

Aquest dissabte vaig començar el dia a Arenys de Munt on els meus fills actuaven. L’Ignasi jugant un partit de futbol contra l’equip local i la Clara fent puntes en una trobada de puntaires.
A la tarda, ja a Arenys de Mar, vaig assistir a una xerrada sobre immigració i integració sociocultural que organitzava la secció local del PSC-Cpc, a càrrec del diputat per aquest partit i membre de Cpc, el senyor Mohammed Chaib.
El diputat va voler deixar ben clar que, al marge dels darrers esdeveniments de Ceuta, Melilla i el Marroc, el govern actual està treballant a fons el tema de la immigració a Espanya, i ens va explicar que la seva política es basava en reduir la immigració irregular, simplificar els tràmits de renovació dels permisos de treball i residència, de manera que als 3 anys ja es poguessin quedar al país, i en trobar la millora manera perquè els estrangers que viuen amb nosaltres es puguin integrar.
Mohammed Chaib comentava que encara no s’havia produït un veritable debat polític i social i defensava la Interculturalitat per sobre de la Multiculturalitat. Defensava la necessitat d’evitar les pasteres i l’assaltament a les tanques, a partir d’un treball més àgil i coherent de les nostres ambaixades. S’havia de poder donar permís d’entrada als immigrants amb un contracte de treball a les mans.
Va mencionar l’esforç dels ajuntaments amb els centres d’acollida, que reben diners de l’Estat a través del govern de la Generalitat de Catalunya. Va reclamar el dret a votar, com a mínim en les eleccions municipals, per aquelles persones que portin cinc o més anys d’estada al nostre país. Va insistir en la necessitat de relacionar-nos i possibilitar la seva integració, demanant un esforç a les dues parts per aconseguir una bona harmonia i no jugar-nos la convivència del futur.
A preguntes del públic assistent, el diputat va explicar que el nou Estatut, sense tractar d’una manera exhaustiva el tema de la immigració, recull tres propostes interessants: 1- competència de la Generalitat en la tramitació del permís de treball i residència. 2- parla dels drets socials, culturals i polítics. 3- Dóna competències al govern català a l’hora de registrar els oratoris (que actuen com a mesquites), per aconseguir separar-les de les entitats culturals islàmiques i agilitar la concessió de permisos especials de residència als Imans. Segons va dir el senyor Mohammed Chaib, a Catalunya hi ha 146 oratoris i només 8 d’aquests estan registrats.
El debat es va acabar amb diferents intervencions i amb l’evidència que el fenomen migratori no s’aturarà si no hi ha un desenvolupament econòmic i social dels països d’origen. També es va dir que Catalunya s’havia d’especialitzar en la indústria que porti valor afegit que permeti competir amb altres països. I va apuntar que la tramesa de diners als països d’origen dels immigrants s’havia de poder rendabilitzar possibilitant la iniciació de projectes que ajudessin al desenvolupament econòmic i social.
La xerrada va resultar interessant i ara caldrà veure que no quedi tot en un manifest d’intencions.

Injustícia al sud del Marroc

Avui no convida parlar d’Arenys ni tan sols de les notícies que genera el nou Estatut perquè no massa lluny de casa es succeeixen uns fets que no sé ni com definir. La maldat humana i la injustícia més evident s’han concentrat uns quants quilòmetres al sud del Marroc. La informació que ens arriba no té paraules i genera un sentit de pena, ràbia i impotència que no és fàcil de contenir.
Ni al pitjor dels enemics, ni al criminal més salvatge podríem tractar de la manera en que uns centenars de subsaharians han hagut de patir per una decisió incomprensible i rebutjable de les autoritats marroquines. La resposta del món sencer hauria de ser automàtic i deixar-se d’interessos polítics i econòmics i denunciar uns fets que no s’haurien d’haver produït mai.
El fenomen migratori no és nou. Ha existit i existirà sempre, sobretot mentre el món sigui tan injust i les diferències entre persones, països i continents siguin tan considerables. El món occidental, hauria de prendre consciència de quina és la realitat de la resta del món. També a la pròpia casa, on hi ha pobresa i injustícia que sovint amaguem.
No podem consentir aquests actes tan inhumans i execrables. És per això que demano més consciència ciutadana i mesures expeditives i denúncies efectives per part de la classe política.

Ple d'actes a Arenys

Avui a Arenys hi ha molta activitat cultural i es fa difícil poder-la seguir. Al final has de prioritzar i deixar actes de banda. El problema és que en gairebé tots els actes hi trobes a la mateixa gent, llavors, per calcular el nombre de persones que viuen la cultura, no pots sumar-les sense tenir en compte els repetits.
Per aquest vespre he escollit la inauguració de l’exposició de fotografies d’en Ricard Hernández. Amb ell vàrem coincidir alguns anys a l’Ajuntament de Mataró. Avui em deia que ja fa 17 anys que es va jubilar i, tot i que ha passat moments difícils per la seva salut, ara es troba molt millor i ens ha pogut obsequiar amb una magnífica exposició, que representa una part del seu treball dels darrers 35 anys.
L’exposició s’ha titulat “Expressions i visions”, i sens dubte hi ha unes imatges molt expressives. El blanc i negre, he pensat, té molta força en la fotografia. M’imagino que tots els aficionats a la fotografia passaran pel Calisay a contemplar l’exposició. Avui n’hi havia uns quants en l’acte oficial d’inauguració. Felicitats Ricard!
Aquest vespre comença també la nova temporada del Teatre Principal i ho fan amb l’espectacle musical “Perversions”. Jo però, no hi podré assistir perquè tenim convocada una reunió del Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar, per acabar de programar la temporada.
Però hi ha hagut més actes i el cap de setmana també es presenta molt atapeït. Seria bo arribar a més gent perquè fóssim més els que gaudim de la cultura que un poble de 14.000 habitants es pot permetre. A vegades ens acontentem calculant l’assistència en percentatges. Llavors somriem pensant que guanyem a les grans ciutats.

Educació de qualitat

Ahir dimarts vaig assistir a un acte acadèmic del col·legi on estudien els meus fills, que va començar amb una conferència a càrrec Francesc Torralba, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, i que exerceix de professor titular a la Universitat Ramon Llull. El tema de la xerrada va ser “l’educació de qualitat”.
M’és impossible transmetre tot el que ens va dir i encara menys amb l’èmfasi i convicció en què ho va fer. He volgut però, relacionar els vuit aspectes que va considerar com elements importants per a una educació de qualitat.
1- Educar pensant en el futur. Sense oblidar-nos de tot el que hem rebut, tenir present que hem d’educar al fill o filla pensant en el seu futur i per tant ens cal exercitar la imaginació.
2- Educar potenciant els valors. Perquè a més de donar coneixements els hi hem de transmetre els valors, cosa que vindrà donada pel què fem i no pel què puguem dir.
3- Educar en el domini de les habilitats. No podem crear uns fills unidimensionals, els calen habilitats socials, comunicatives, emocionals, d’expressió verbal i també corporal, d’estudi, de memorització...
4- Educar vetllant per la seva autonomia. Han d’aprendre a ser autònoms i per això cal deixar fer allò que són capaços de fer.
5- Educar accentuant el sentit crític. Han d’aprendre a discernir i això ho faran gràcies a l’exemple que els puguem donar. Sentit crític que no criticaire.
6- Educar desvetllant el sentit de la intimitat. És bo que tinguin secrets, que sàpiguen distingir entre allò que poden dir d’allò que han de guardar en silenci. Cal que escullin els seus confidents.
7- Educar potenciant la sensibilitat estètica de la persona.
8- Educar en l’equilibri. Se’ls ha d’obrir la finestra al món, per conèixer altres cultures, altres religions i costums, però no poden quedar desarrelats. Convé que coneguin els propis costums, les tradicions, el seu origen.

Com podrem saber si els hem educat en qualitat? La resposta serà afirmativa si tot allò que els hi hem transmès els hi serà útil.
No sé la durada de la conferència perquè en cap moment se’m va acudir mirar l’hora que era. Va resultar molt amena i profunda. No pas perquè ens hagués explicat res de nou (com comentaven dues mares joves que tenia al darrera mentre sortíem de la sala), sinó perquè ens ho va plantejar de manera ordenada i entenedora, i ens va ajudar a reflexionar, una acció que no fem massa sovint i en canvi és molt positiva.

El senyor Calvo i la participació

El blog Maresme Confidencial es fa ressò de la propera dimissió del regidor d’Arenys, el senyor Manel Calvo. Si em permeteu us diré que em costa molt d’imaginar que el regidor hagués planejat la concessió administrativa a l’empresa que estava a punt d’anar a treballar. Tot i així també m’heu d’acceptar que no queda massa bé. Pel bé del meu poble vull pensar que es tracta de casualitats de la vida i res més.
El que em preocupa del senyor Calvo és el procés participatiu per aprovar les Ordenances Fiscals de l’any vinent. Tot i les promeses d’endegar un procés diferent al dels altres anys, ens trobarem que la única diferència és que aquest any necessita els vots de l’oposició, però al poble el necessita ben poc.
Em sap greu quan es posa tant a la boca el tema de participació i se’n fa tan poca i tan malament. És més honrat argumentar que no s’hi està a favor que no pas enganyar-nos d’aquesta manera. Hi ha un altre procés participatiu en marxa (?), sobre la destinació d’ús del Xifré. Permeteu-me que posi en dubte l’eficàcia del seu resultat. Prefereixo haver d’empassar-me aquestes paraules que no pecar de confiat.
Tinc la sensació que estem vivint una legislatura maleïda i el que és pitjor, que podem perdre el tren en moltes coses. Seria bo una mica de reflexió de tots plegats i menys promeses i més realitats.

L'art al Mercat

Aquest cap de setmana es tancava l’exposició “Homes i Dones no vivim d’esquena: compartim”, organitzada per l’Associació de Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar, i que ha reunit setanta-set fotografies de trenta-un concursants. El dissabte la votació popular va donar com a guanyadora a la Carme Porcel que també havia rebut el premi del Jurat.
Tot això podria ser una anècdota simpàtica que formaria part de la història de l’activitat cultural del nostre poble, però sortosament els organitzadors varen tenir la brillant idea d’exposar les fotografies en un espai públic, amb una activitat ben diferent de la que podem observar en una sala d’exposicions: El Mercat Municipal.
És molt fàcil treballar amb esquemes i estereotips i classificar els espais i les activitats segons la tradició. La polivalència encara ens és força desconeguda i caiem fàcilment en l’especialització suprema.
El marc del Mercat Municipal probablement no era el lloc ideal per poder contemplar amb precisió les fotografies allà exposades, però contenia dos elements importants. En primer lloc acostava l’art de la fotografia a un espai públic gens habituat a semblants efemèrides, i potser hi feia entrar persones (probablement a més homes) que no hi tenen costum. Per altra banda acostava la fotografia a un ampli ventall de la població, la majoria dels quals probablement no entrarien a cap sala d’exposicions per contemplar-ho. Podríem parlar d’una activitat transversal, ara que està tan de moda.
La dansa, el teatre i la música, han passat hores al carrer per engrescar la gent a gaudir de l’estètica, el ritme, el llenguatge, la melodia... És important comptar amb infrastructures que permetin desenvolupar les arts amb tot el seu esplendor, però no deixa de ser valuosa la imaginació per enllaminir la gent i acostumar-los a l’art i a la cultura. Felicitats!

Informació o desinformació

"No hi ha massa informació sinó la informació que volen donar-nos"; "El periodista no ha de ser objectiu sinó honest". Aquestes dues frases les he recordat des del debat que vàrem organitzar amb la participació del periodista Vicent Partal. I ahir divendres em preguntava com havia de classificar l'article del diari El Punt, sobre el Ple Municipal d'Arenys de dimecres passat. Jo vaig assistir al Ple i la informació del diari no és correcta a no ser que se li vulgui donar una lectura diferent, probablement molt en la línia del govern municipal format per CIU i PP.
No sé si vàreu llegir l'escrit però el titular parlava que l'oposició havia tombat la iniciativa del govern de municipalitzar la Torre dels Encantats. És cert que l'equip de govern volia presentar per la via d'urgència una moció per requalificar els terrenys on hi ha la Torre, com a primer pas per a la seva municipalització, però la moció no es va entrar perquè ningú va votar a favor de la urgència, ni el mateix equip de govern que la presentava. El per què s'ha d'anar a buscar a l'anterior legislatura quan governava el tripartit, ara a l'oposició, i es va fer l'aprovació inicial. El regidor no adscrit, el senyor Blanchar, va deixar molt clar durant el Ple, que no hi havia expedient per poder aprovar una cosa així i va recordar que després de l'aprovació inicial es varen presentar al·legacions que mai s'han contestat. És per això que l'aprovació de la urgència i posterior aprovació de la moció no portaria enlloc. Calia fer bé les coses i això és el que l'oposició va recordar i manifestar.
Els mitjans de comunicació poden manifestar les seves preferències però el que no poden fer és tergiversar les coses i dir allò que no ha succeït. És cert que l'equip de govern, molest per la crítica del grup municipal d'ICV en el seu escrit repartit per la població, volia fer caure en el parany a l'oposició i enredar a la població afirmant que no són ells qui paralitzen la municipalització de la Torre dels Encantats. L'únic que sembla que va "picar" va ser el periodista i això, a l'equip de govern, li ha anat prou bé perquè així s'ha publicat.
Tot això ho puc dir perquè vaig presenciar el Ple, però quantes coses no sé perquè no les he viscut?
Lluís Foix, periodista de La Vanguardia, va dir en una xerrada a Arenys que “els polítics es creuen tenir més poder del que tenen i els periodistes tenen més poder del què es pensen”. És important comptar amb bons periodistes i tenir els ulls ben oberts per fer-ne la lectura correcta.