dimecres, 29 de juny del 2005

Monsenyor no hi era

La societat civil representada per ONG’s, sindicats, partits polítics i grups cristians es va manifestar aquest diumenge a Madrid per demanar l’eradicació de la pobresa al món, però Monsenyor Rouco no hi era.
Al moment de demanar el respecte al dret més elemental que és la vida, que per a molta gent esdevé una quimera, no hi veiem al representant de l’església de Déu, però si hi va ser present quan es tractava d’anar en contra d’una llei que defensa els drets d’una part de la ciutadania.
La interpretació de l’Evangeli és molt lliure i ha arribat un moment en què els cristians de base en fan una lectura molt diferent de la que es desprèn a la jerarquia eclesiàstica. El distanciament que es produeix entre uns i altres no ajuda a treballar plegats per un món més just on tothom hi tingui cabuda. Els ministres de l’Església Catòlica tenen tot el dret de defensar els principis i creences de la fe que professen però en cap cas han de caure en el parany polític del desprestigi i la lluita partidista per ostentar el poder.
Benet XVI acaba d’afirmar a Itàlia el respecte de l’Església a la laïcitat de l’Estat. És a partir d’aquest principi que es pot predicar l’Evangeli i no pas implicant-se en la lluita pel poder civil.


dijous, 23 de juny del 2005

Del Ple Municipal de juny

En relació al Ple Municipal d'ahir dimecres, voldria donar la meva opinió sobre una puntualització que va fer el regidor de Promoció Econòmica, el senyor Benet Maimí, afirmant que el Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme ja funcionava des de l'any 1995, i que ahir es portava a aprovar la creació d'una comissió encarregada de reglamentar el Consell.

Tinc coneixement que el regidor Benet Maimí i també el regidor Santiago Fontbona, aquest darrer a la passada legislatura, han mantingut diferents reunions amb representants del món del comerç, restauració i turisme, però això no vol dir que el Consell Municipal estigués creat i reglamentat, la qual cosa no era cap garantia que en aquestes reunions hi fossin representades totes les entitats, col·lectius i persones vinculades al món del comerç, consum i turisme.

El regidor de Joventut també podria dir-nos que el Consell de la Joventut ja funciona, pel sol fet de mantenir, esporàdicament, reunions amb joves. O bé que el Consell Municipal de Cultura també existeix ja que a vegades es convoquen reunions per organitzar festes culturals. I el mateix es podria dir quant a consells territorials, pel fet que a vegades es fan reunions amb les associacions de veïns d'Arenys Nou o de l'AVANA.

Els que reclamem la creació dels consells municipals de participació, previstos al Reglament de Participació Ciutadana, aprovat a la legislatura passada, no demanem fer reunions sinó establir criteris de funcionament que permetin un treball continuat, consensuat i coherent, amb la participació i implicació dels ciutadans i entitats de la població.

Tot i així, felicito al regidor Benet Maimí la seva iniciativa i m'agradaria que altres regidors i regidores li seguissin l'exemple.

Aprofito l'avinentesa per demanar a la regidora de Participació Ciutadana, la senyora Joana Asénsio i al regidor d'Hisenda, el senyor Manel Calvo, si tenen previst organitzar l'Audiència Pública de les Ordenances Municipals, i la del Pressupost Municipal, de la mateixa manera que l'any passat o bé, davant l'evidència del poc sentit i pitjors resultats de l'any passat, li donaran un nou impuls. (Ja veuen que no els demano pressupostos participatius, doncs no acostumo a demanar peres a l'om).

Civisme

L’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba de posar en marxa una campanya per una tinença responsable d’animals domèstics, on destaca la petició que fa als seus propietaris i passejadors, perquè recullin les defecacions dels seus gossos.

M’imagino que a molta gent no li sobta gens, però a mi sí. Se’m fa molt estrany que s’hagi de demanar una acció tan evident que ningú hauria de deixar de fer. Malauradament no és així i, fins i tot, criticar aquestes actituds incíviques es converteix en motiu de burla. Potser més que sorprendre’m el què fa és doldre’m.

Certament només pensem en els nostres drets i gens ni mica en els nostres deures. Fins i tot aquells que són imprescindibles per garantir mínimament la vida en comunitat. No són només les defecacions dels gossos, sinó que també hi ha les pixarades a les façanes i cantonades dels carrers, la paperassa que amb tota impunitat llencem tot caminant per Arenys...

L’Ajuntament estudia la recollida selectiva de la brossa, porta a porta. És una iniciativa desitjada però també temuda, perquè obliga a mantenir un comportament cívic i responsable. Sovint penso que encara som molt lluny d’actuar com a persones civilitzades tot i haver avançat molt en noves tecnologies i en el coneixement.

Tots hi podem posar el nostre gra de sorra. No cal esperar grans esdeveniments ni propostes ecològiques. Podem començar donant exemple del nostre civisme i respecte als altres.

dimarts, 21 de juny del 2005

El Ple Municipal de juny

A la pàgina web municipal es pot llegir l'Ordre del dia del Ple Municipal d'aquest dimecres 22 de juny que, com és habitual, començarà a les 9 del vespre i, m'imagino, es podrà seguir també per Ràdio Arenys.

D'entrada es volen incoar dos expedients (que és una manera de dir que es volen iniciar però que fa més patxoca i així consta al Diccionari de la Llengua Catalana).

El primer expedient fa referència al procés per externalitzar la gestió del Teatre Municipal. Segons sembla, no hi ha hagut temps ni tampoc previsió de diners per fer-ho una vegada acabades les obres de rehabilitació i per no deixar el teatre acabat i sense funcionar, es donarà a gestionar als seus antics propietaris.

El segon expedient que s'inicia és el que haurà de regular el procés de creació del Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme. Sembla que després de dos anys de govern municipal comença a veure's la possibilitat que aquesta figura prevista al Reglament de Participació Ciutadana, pugui arribar a crear-se i ja no puguem dir mai més que Arenys de Mar no compta amb cap Consell Municipal de Participació.

Després vénen dues inclusions al catàleg del PEPPA (cada mes se n'hi van afegint) i tres punts més que no sé si es tracta d’un tràmit rutinari o bé són fruit de la incapacitat dels 17 càrrecs electes (i en el pitjor dels casos, 9 d'ells) per posar-se d'acord en aprovar inicialment el nou Pla General d'Ordenació Urbanística.

Finalment vénen les mocions, una sobre inversions en la neteja de rieres i torrents del Maresme, i les altres (d'urgència) que, junt amb els precs i preguntes, no coneixerem fins dimecres.

Ens hi veiem!

diumenge, 12 de juny del 2005

En clau positiva

Ahir em demanava l’amic Ramon més positivitat, i no li nego raó. És cert que hi ha moltes coses a lloar i de què estar-ne agraïts. No és menys cert però, que la pràctica de la crítica i encara més l’autocrítica, és una bona manera per avançar en la societat que estem vivint, en la família, al treball...

L’estat del benestar que ha assolit bona part de la nostra població fa que ens adormim i conformem en la pràctica al més estil consumista, i ens oblidem que no ho tenim tot solucionat, i encara més, que hi ha gent que es troba molt lluny d’aconseguir-ho, encara que visquin al nostre costat.

En Ramon ho sap molt bé, n’ha donat exemple, i per tant no és una crítica a les seves paraules sinó més aviat una reflexió en veu alta a partir d’elles.

divendres, 10 de juny del 2005

Que no ens quedi la casa sense escombrar!

Una de les acusacions que es pot sentir entremig d’aquest guirigall en què s’ha convertit la política municipal, és la de no defensar suficientment els interessos dels arenyencs. Això ho hem escoltat a l’equip de govern, quan acusa els partits de l’oposició de no aportar el seu gra de sorra a l’hora d’anar a parlar amb les diferents conselleries de la Generalitat, però també ho han dit els diferents partits de l’oposició, acusant l’actual govern de no defensar prou els interessos del municipi en les negociacions amb les constructores, o amb institucions com l’ACA o la mateixa Generalitat, que s’havien compromès ja fa temps en actuacions que encara estan pendents.

Algú dirà que aquest joc d’acusacions entra dins la pròpia dinàmica democràtica de divisió d’opinions dels partits polítics, però em permetreu que us digui que el motiu de la polèmica no em sembla insignificant. No puc entendre que per un costat se’m digui que l’oposició no col·labora i que només espera veure les propostes de l’equip de govern per després votar-hi en contra, i de l’altre, que l’equip de govern no dóna informació a l’oposició, emparant-se que no està contemplat al Reglament d’Organització Municipal.

Sempre he volgut pensar que quan ens donen l’oportunitat d’elegir els nostres representants municipals, tots escollim les persones que creiem que millor ens poden defensar, i que ens semblen més preparades per fer avançar el nostre poble. La gràcia de la democràcia és que no tots pensem en les mateixes persones. Per altra banda, se’m fa molt difícil imaginar que hi pugui haver qui es presenti per frenar qualsevol avenç i bloquejar qualsevol iniciativa de millora ciutadana.

És per això que resulta tan complicat poder acceptar enfrontaments i actituds de posar pals a la roda. Es pot entendre incapacitat, desmoralització, frustració... però mai no podrem acceptar que algú posi els seus interessos per davant dels de la ciutadania, sobretot després d’haver jurat o promès servei al poble que l’ha escollit.

Recordo que en més d’una ocasió he escrit sobre la força dels disset per sobre de la divisió històrica del 9 a 8, acceptant que la proposta conté un cert grau d’utopia. Podreu pensar el que més us convingui però si no som capaços de creure que en el fons de tot hi ha d’haver la capacitat de disset arenyencs treballant per Arenys, estarem perdent moltes oportunitats de fer avançar el nostre municipi.

Mentre molts ciutadans estem vivint amb preocupació la situació municipal i les picabaralles més o menys barroeres, n’hi ha d’altres que ja estan pensant en un nou equilibri de forces, fruit d’uns nous resultats electorals. Són gent que no deixen de pensar en el “9 a 8”, imaginant a quin cantó es podran situar. Nosaltres encara somniem en la possibilitat de ser escoltats, de poder ser més partícips de la gestió pública. No pensem en unes eleccions que encara trigaran dos anys, sinó en tots aquells projectes que tenim entre mans, en aquelles promeses que ens varen fer dos anys enrere, en solucionar aquells temes que ens poden hipotecar el futur d’Arenys: el Pla General; el Pla Especial del Port; el Pla d’Equipaments Culturals; les bosses d’aparcament; la millora del Mercat Municipal; la millora i protecció del nostre patrimoni arquitectònic i mediambiental..., i també en aquells projectes que poden millorar la nostra implicació en la vida social: el futur dels Consells Municipals; el Defensor del Ciutadà; una nova gestió administrativa...

És indignant sentir, ple darrere ple, les baralles sobre les actituds dels uns i dels altres; la incapacitat d’avançar; les actituds victimistes; les trampes legalistes per argumentar qualsevol bloqueig; l’atac personalitzat; les votacions inexplicables i inexplicades... Si els nostres polítics volien aconseguir apatia i menyspreu vers la política i els partits, ho estan aconseguint. Ens estan confonent, fent-nos creure que la política és més complexa del que realment podria ser si hi hagués més interès per part de tots. Cal doncs obrir els ulls i també la boca i, si convé, escriure fins a defallir, per deixar ben clar que la política és el resultat dels que l’exerceixen i que si el nostre poble viu aquest moment tan gris potser ho devem a la grisor que predomina a les ments dels nostres polítics. Els hem de fer entendre que si una persona s’adona que ja no té més recursos per fer avançar el poble i per aportar valor afegit, pot dimitir i deixar de crear-se més enemics. Que no hi ha cap obligació d’arribar fins al final.

No oblidem que després de destruir la vida política d’un poble es pot acabar destruint també la vida social, que tant costa conrear, i això seria un error imperdonable que arrossegarien la resta de la seva vida.

Malgrat aquest to pessimista jo encara vull creure en la capacitat dels nostres polítics per sortir d’aquest atzucac i recuperar el diàleg i la discussió positiva. Els demanaria però que facin balanç del treball fet fins ara; que ens ensenyin quatre números de l’execució pressupostària; que ens diguin quina part del pressupost d’inversions s’ha executat; que ens facin callar amb proves i no només amb paraules i excuses de mal pagador. Serà llavors quan ja no ens caldrà demanar més transparència. Serà quan podrem reconèixer la feina feta i, si ens ho permeten, els farem noves propostes i escoltarem les seves, per caminar junts, perquè en el fons de tot hi ha el nostre Arenys.


Publicat a l'Ametlla d'Arenys, juny 2005

dimecres, 1 de juny del 2005

L'organització territorial de Catalunya

El dimecres 25 de maig, l’Antena Ciutadana de Ciutadans pel Canvi (CpC) va programar un acte-debat sobre l’organització territorial de Catalunya amb la participació del secretari de planificació territorial, Oriol Nel·lo, el secretari general de relacions institucionals i participació, Francesc Baltasar, i el director general de l’administració local, Albert Pereira.

L’acte, que va comptar amb una gran assistència, va començar amb una explicació, a càrrec d’Oriol Nel·lo, sobre l’origen de l’actual ordenació territorial, per la qual es justifica la necessitat d’elaborar una nova ordenació que sigui més eficient i d’acord amb les característiques del nostre país.

Segons es va posar de manifest al llarg de la xerrada, les bases per a l’organització territorial de Catalunya parteixen del respecte a la distribució municipal actual, amb la voluntat de dotar els municipis de més competències i recursos, per una banda, i d’animar als més petits a mancomunar serveis. Al mateix temps, es crea la vegueria com a clau de volta de la reforma, convertint-la en l’àmbit de descentralització de les competències de la Generalitat i de l’administració perifèrica de l’Estat; en l’espai de cooperació i representació política dels interessos municipals del territori; i en l’àmbit del planejament territorial, amb la creació d’un pla general territorial per a cada vegueria. D’aquesta manera, els consells de vegueria assumeixen les funcions de les actuals diputacions provincials, que desapareixen amb la nova organització.

Paral·lelament, la comarca deixa de tenir pes polític per convertir-se en una institució més funcional i de mancomunació de serveis, i el mateix succeeix amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest canvi de funcions de la comarca possibilita la creació de noves comarques d’acord amb les característiques dels municipis que les integren, i les necessitats de coordinació i mancomunació de serveis.

Tot i que van deixar clar que el document de les bases d’ordenació territorial no es pot considerar com a projecte, atès que encara s’hi ha de treballar molt i fer moltes consultes als seus interlocutors, els ajuntaments afectats, sí que van fer una presentació de la proposta actual, que passa per la divisió de Catalunya en set vegueries, i per la creació de noves comarques, com la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Pla de Montserrat, el Vallès Meridional, el Baix Maresme i la Selva Marítima, per posar alguns exemples.

Francesc Baltasar va insistir que es pretenia tenir acabat, en poc temps, la proposta del projecte, i després deixar un temps d’exposició de llarga durada perquè tothom ho pogués consultar i aportar alternatives i noves propostes. La voluntat és d’organitzar eficientment el territori però amb consens.

En el debat posterior a la intervenció dels ponents, es va posar de manifest la necessitat d’explicar molt bé als ciutadans que l’objectiu principal que es persegueix és la millora del servei, al marge de la seva adscripció a una o altra comarca o vegueria. Aconseguir això, doncs, serà la clau de l’èxit de la nova ordenació territorial, que de ben segur ferirà sentiments, que no deixen de ser importants.


diumenge, 29 de maig del 2005

Manifest d'un grup d'intel·lectuals

Aquesta setmana llegia a la premsa que “un grup d’intel·lectuals reclama una força d’esquerres no nacionalista”, i anunciava que el dia 7 de juny tenen previst presentar un manifest de crítica al tripartit i al govern anterior de la Generalitat, “animant als ciutadans a crear un partit polític que doni veu als ciutadans no nacionalistes que no es considerin representats al Parlament” i que d’aquesta manera “s’acabi amb el dèficit de representativitat”.

Segons deia la premsa, el manifest, que no he llegit, critica la “cada vegada més escandalosa pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del Govern català contra tot el que és espanyol”, afegint que “el tripartit continua propiciant el conflicte entre catalans i la resta d’espanyols, que tant va conrear el govern anterior i que des de l’oposició, avui al govern, tant es criticava”.

Permeteu-me que em refereixi a la crítica sobre la representativitat del Parlament.

El model del nostre país és el de democràcia representativa que es basa en la cessió de la gestió pública a uns partits polítics que surten elegits en votació universal. Per això és com a mínim agosarat parlar de dèficit de representativitat. És possible que els resultats electorals no ens satisfacin i que tinguem altres preferències, però si acceptem el joc democràtic actual, hem d’acceptar les conseqüències.

Una altra cosa és que proposem sistemes que considerem millors, com pot ser el model de democràcia participativa. Un model que obre les portes a tota la ciutadania a sentir-se més corresponsable de la gestió pública, i que no es limita a demanar-li el seu vot cada quatre anys.

L’opinió d’aquest grup d’intel·lectuals i la seva crítica al foment de les picabaralles entre catalans i espanyols, i també la seva crida a constituir un nou partit polític que assumeixi els seus principis, ho podem entendre, malgrat tot, però, consideraria més interessant la seva implicació en la vida pública i el seu treball per aconseguir una societat més justa i, si ells ho veuen així, també més representada políticament, i jo hi afegiria més participativa.

Crec en la importància que els diferents sectors de la societat tinguin un esperit crític, perquè és una manera de provocar la reflexió i de no deixar dormir-se qui té assignada la responsabilitat de fer avançar la societat, però és molt important posar cada cosa al seu lloc i, si s’arriba a la conclusió que el ventall polític de la màxima institució política no és complet, potser seria bo prendre partit i saltar a l’escenari polític, o bé demanar el canvi de sistema democràtic i entrar a models més participatius.

Esperarem a llegir el seu manifest.

dimarts, 17 de maig del 2005

Regidoria de Participació Ciutadana

Tothom coneix el nom de les regidories de l'Ajuntament d'Arenys de Mar?

Sabeu que n'hi ha una que s'anomena "Participació Ciutadana"?

A la pàgina web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar podem llegir en relació a la regidoria de Participació Ciutadana:

"El ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1999 va aprovar un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) com a eina reguladora de l’organització i el funcionament de l'Ajuntament d'Arenys de Mar i els seus diferents òrgans. El nou text garanteix la informació i la participació dels ciutadans en la vida municipal.

L'Ajuntament va impulsar conjuntament amb entitats arenyenques un Reglament de Participació Ciutadana que ja està en vigor. El document té com a objectiu agilitar i potenciar la participació dels arenyencs i arenyenques."

Teniu coneixement del nombre de consells de participació, previstos al Reglament de Participació Ciutadana, i que estigui formalment en funcionament?

No n'hi ha cap! (això no vol dir que no hi hagi regidors/es que per iniciativa pròpia facin reunions amb gent i representants de sectors ciutadans, però en tot cas no s'ha seguit el criteri que agrada tant al nostre govern municipal, de fer les coses formalment)

Coneixeu el pressupost destinat a la regidoria de Participació Ciutadana, per aquest any 2005?

El pressupost inicial contemplava 11.000 euros (1.000 euros per publicitat i 10.000 euros per estudis i treballs). El pressupost de 2004 contemplava 1.950 euros (650 euros per conferències i 1.300 euros per estudis). S’ha experimentat un increment important!

Teniu coneixement de l'execució pressupostària de les partides de Participació Ciutadana? I les despeses liquidades de 2004?

Jo no ho sé. Si vosaltres ho sabeu, us agrairé que m'ho digueu.

dimarts, 10 de maig del 2005

"A tocar ratlla" de maig

Aprofitant l'efecte del paracetamol i havent llegit la publicació municipal de maig "A tocar ratlla", només puc concloure que algú no diu la veritat. I no és just que s'estigui jugant amb nosaltres. No és bo que s'arribi a una situació en què els votants de CIU i PP estiguin convençuts que els altres partits menteixen mentre que els simpatitzants d'aquests creguin el contrari.

Si sóc defensor de la participació ciutadana és en part perquè, malgrat acceptar que la gestió política al nostre país segueixi l'estructura de partits polítics, aquests necessiten tenir al costat uns mecanismes de control i seguiment que evitin arribar a situacions com la present en què, si ho mires fredament, no pots entendre res.

La sensació que tens, una vegada llegides les aportacions dels diferents partits polítics representats a l'Ajuntament, és que es tracta d'un ball de bastons, que perjudica el present i futur del nostre poble. Que no es tracta tant de discutir la diferent manera d'entendre l'evolució d'Arenys com d'agafar protagonisme i culpar de tots els mals al contrincant.

La incapacitat de posar-se d'acord d'aquestes 17 persones que diuen estimar i procurar el bé per Arenys, en temes prou importants pel futur del nostre poble, els incapacita per representar a tots els arenyencs i potser valdria la pena que estudiessin la possibilitat de deixar la cadira que amb tant d'orgull defensen, oblidant però que hi són en qualitat de servidors de tota la població.

Sé que la meva posició "emprenya" a tothom per igual però potser seria hora que algú donés un cop de puny a la taula i demostrés a la resta que ja n'hi ha prou de tanta comèdia i que no podem continuar jugant al gat i a la rata. No podem estar dos anys més en aquesta situació, i des d'aquí faig un crit a la responsabilitat als meus representants polítics.

dissabte, 7 de maig del 2005

La gestió municipal

Seria injust afirmar que els nostres polítics municipals no vetllen per l’interès dels ciutadans, encara que a vegades pugui fer aquesta impressió. Una altra cosa és analitzar com es fa i si de veritat ho aconsegueixen.

Quan es parla d’Ajuntament, normalment separem la part política, visualitzada en els representants elegits cada quatre anys entre les diferents forces polítiques que es presenten a les eleccions, de la part administrativa, de caràcter més personalitzat, com poden ser les sol·licituds de certificacions, informes, o bé pagaments de taxes, impostos i sancions... Però no podem oblidar que les dues facetes de l’administració pública local van lligades i no es pot entendre una sense l’altra.

Arenys de Mar ha viscut una alternança política que caldria analitzar si li ha estat favorable o bé ha dificultat la seva gestió. El temps corre de pressa i no sempre es pot posar en pràctica tot allò que es voldria, sobretot pensant que els processos administratius comporten una certa lentitud endèmica, que també hauríem de poder corregir.

A l’hora de valorar la capacitat de treball polític d’un equip de govern em fixo en primer lloc en la manera com s’organitza, és a dir, en la composició de les carteres o regidories i el seu agrupament en àrees temàtiques. No hi ha dubte que una distribució poc encertada pot comportar dificultats a l’hora de posar en pràctica el programa de govern. Un segon detall en què em fixo és en el Programa d’Actuació Municipal (PAM), anual i de la legislatura, més que en les promeses electorals que normalment són massa generoses perquè es puguin aconseguir. Aquest PAM però ha de venir referenciat en el Pressupost Municipal, que és el tercer element que tinc en compte. Tant el Pressupost ordinari, com el d’inversions, ens ajuden a veure com es financen les activitats programades i també l’autonomia financera del nostre poble.

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, determina les competències, obligacions i serveis dels ajuntaments, pels quals rebran els recursos necessaris perquè siguin viables, però hi ha tot un altre conjunt de serveis i activitats que l’Ajuntament porta a terme, de manera voluntària però que el temps ha consolidat i no s’entendria que es deixessin de fer, però que no sempre compten amb els recursos suficients.

L’Ajuntament, com he dit abans, també realitza una activitat administrativa que repercuteix directament en els ciutadans i que valdria la pena analitzar en detall. Són tota una colla de serveis que el ciutadà necessita, no tant per desig personal sinó que li ve donat a petició d’altres administracions o per dur a terme diferents gestions. (penso en molts certificats de residència, de padró... que no tenen un interès per ells mateixos però que serveixen per acreditar-nos a l’hora de realitzar alguna acció com pot ser la matriculació dels nostres fills a un centre escolar...) És en aquesta gestió que, tot i que s’ha avançat força, eliminant passos inútils que només comportaven dificultats al ciutadà i fent un tracte més humà, encara es podria avançar molt més, sobretot ara que disposem de noves tecnologies, que permeten fer més canvis. Uns canvis que no s’han posat en marxa, probablement per una manca d’organització que prioritzi la qualitat del servei als ciutadans.

La impressió que Arenys dóna és que l’organització administrativa no ha estat mai una prioritat dels darrers equips de govern municipal. De la mateixa manera que em costa d’entendre l’actual distribució de regidories, sense una divisió clara per àrees temàtiques, i que no entraré a valorar en aquest article, també crec que s’hauria de fer una important reestructuració administrativa, amb més inversió en noves tecnologies i una concepció més moderna del treball administratiu. S’ha d’adaptar el principi de legalitat a la millora del servei a la ciutadania. És a dir, sense oblidar el compliment de la legalitat vigent, cal donar més facilitats al ciutadà.

Des de fora dóna la sensació que no s’han definit prou bé uns protocols d’actuació ni s’han determinat uns indicadors de gestió que facilitin una valoració, a posteriori, de tot el seu funcionament. Sembla que s’actuï massa de qualsevol manera, solucionant els problemes a mesura que es presenten, i es treballi poc la prevenció.

No pot ser que després de dos anys de promeses es continuïn donant excuses a l’hora d’ampliar l’horari d’atenció al públic, i que per presentar qualsevol sol·licitud o queixa a l’Ajuntament, només es pugui fer al Registre Municipal en horari de matins, coincidint amb la majoria de jornades laborals dels arenyencs. Això també passa en serveis de competència municipal i que han estat externalitzats, com és el cas del servei d’aigües que gestiona Sorea i que només atén durant tres hores al matí, de dilluns a divendres.

L’Ajuntament és una administració pública que es nodreix de diner públic, que paguem entre tots i per tant se li ha d’exigir bona gestió i resultats. En tractar-se d’entitat pública, no li demanarem beneficis sinó inversió i millora del municipi i en el tracte als ciutadans. Volem més transparència en la gestió i no podem acceptar manifestacions com les que ha fet l’actual equip de govern en el sentit de considerar-se incapaços de preparar un pressupost per programes. És per això que ratlla el ridícul recordar la promesa electoral del PP, d’elaborar uns pressupostos participatius, sobretot quan fins ara han estat incapaços de posar en marxa cap procés participatiu ni cap de les figures participatives que consten al Reglament de Participació Ciutadana.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys de Mar", maig de 2005

dijous, 28 d’abril del 2005

He assistit al Ple...

... i estic desitjant que s'inauguri el Teatre Principal i poder assistir a muntatges escènics més interessants. De més nivell i amb millors actors.

Suposo que els que ho heu escoltat per ràdio fèieu alguna altra feina al mateix temps. No crec que hagueu perdut el temps com nosaltres.

Bé, més que perdre el temps, ha estat allò d'anar agafant mala... L'equip de govern municipal, amb el seu alcalde al davant, s'anava superant. Era el típic crit que sentíem als circs de festa major: "Mas difícil todavía".

Si ho he acabat d'entendre (perquè a vegades se'm fa difícil, i espero que no ho aprofiti cap regidor per ridiculitzar-me), aquest estiu la UFEC farà activitats esportives d'estiu, a uns preus força crescuts i sense descompte per família nombrosa. Es veu que al pressupost 2005 de la UFEC no està previst i això els ocasionaria dèficit, i això no es pot permetre. Cal que les famílies nombroses ho entenguin i posin el seu gra de sorra. Això sí! el segon germà tindrà un descompte del 5%. Hi ha votat a favor CIU, PP i el regidor no adscrit; en contra hi ha votat el PSC; i s'han abstingut ERC i ICV. Per a la vostra tranquil·litat, tothom menys CIU i PP ho ha criticat, però... s'ha aprovat.

També és costum de fer preguntes i contestar-les el mes següent. Passa una mica com allò de "en X m'ha demanat perquè servia Q i en Z m'ha contestat per R". Ara em toca recordar la pregunta que em contestaran el dia 25 de maig (i em sembla que aquell dia no hi podré assistir perquè tinc intenció d'anar a unes jornades de participació que... no sé ben bé de què em serviran!).

Allò que els castellans diuen "rizar el rizo" ha arribat amb l'intent frustrat de presentar una moció via urgència. Per qui no ho sàpiga, quan una moció no segueix el canal i calendari adequat, sempre hi ha (bé, em pensava que sempre) la possibilitat de presentar-ho per via d'urgència. Abans però s'ha d'aprovar la urgència. Però Arenys encara filem més prim: l'Alcalde (que encara mana, tot i ser víctima de la maldat de l'oposició) pot negar el dret de votar la necessitat de la urgència. (i jo pregunto als que en saben: per què es vota la possibilitat d'anar per via d'urgència si l'alcalde, que no té majoria, pot decidir-ho ell tot sol?) Segur que hi ha resposta ben assessorada jurídicament.

I ara pregunto als nostres polítics de tots els colors: El ciutadà us pot entendre? Això durarà dos anys més?
I no pregunto res de la propera campanya política perquè ja ho sé:

CIU i PP ------- El trànsfuga ens ha impossibilitat de governar. L'oposició ens ha bloquejat qualsevol iniciativa al pactar amb el trànsfuga...

ERC-ICV-PSC ---- Davant la impossibilitat de presentar una moció de censura, amb l'ajuda del regidor trànsfuga, hem intentat portar la iniciativa però l'equip de govern no ens ha deixat. Les competències de l'Alcalde així li ho permeten.

El regidor trànsfuga ---- (En aquest cas no sé què dirà. Potser ens ho hauria de dir ja).

I els arenyencs què direm? --------- Oh, gràcies per deixar-nos votar cada quatre anys. Us renovem la confiança perquè continueu exercint les vostres qualitats interpretatives. El nostre poble és vostre! Durant quatre anys més, feu-ne el què vulgueu! Això és la democràcia!

Per acabar voldria dir que, per si no ha quedat clar, la meva no ha estat una explicació objectiva de com ha anat el Ple sinó que en algun moment m'he deixat portar per la via dramàtica i d'alguna manera subjectiva. L'objectivitat la deixo pels nostres polítics i també pel nostre estimat Interí.

Bona nit

dimecres, 27 d’abril del 2005

La divisió territorial de Catalunya


A càrrec de l’Hble. Sr. Joan Carretero
Conseller de Governació i Administracions Públiques


- La divisió actual de Catalunya ve condicionada per l’ordenació espanyola, i després s’hi han fet alguns canvis o adaptacions, com ara les 41 comarques.
- Cal fer una ordenació pròpia amb els protagonistes del territori.
- El govern actual es va proposar quatre grans reptes:
* Un nou Estatut
* Un nou finançament
* Una nova ordenació del territori
* Una nova llei electoral
- El país ja hi és i per tant cal partir de la realitat actual.
- La nova organització territorial es basa en els municipis i les vegueries. És per això que aquest govern proposa menys administracions per donar més facilitats a la ciutadania.
- A part de Municipis i Vegueries hi haurà unes entitats d’àmbit funcional per a la realització de serveis compartits: els consells comarcals i les àrees metropolitanes.


Municipi

- Tot i que l’Informe Roca sobre la divisió dels municipis és molt bo, comportava la desaparició d’uns 250 municipis molt petits, i això no agrada a ningú. És per això que aquest govern respectarà els actuals municipis, encara que animarà les propostes d’agrupació i, sobretot, a mancomunar serveis entre municipis.
- Als municipis més petits de 2.000 habitants no se’ls hi traspassarà més competències sinó que se’ls haurà de dispensar de l’obligatorietat de dur a terme alguns serveis, que passarà a realitzar l’ens funcional (el consell comarcal o l’àrea metropolitana).


Vegueria

- Es constitueix com la Unitat Territorial adequada on hi ha present les tres administracions (local, autonòmica i estatal). Les dues darreres amb serveis descentralitzats al territori.
- Tots els partits accepten la creació de 7 vegueries, encara que a l’Estatut d’Autonomia això no quedarà fixat, perquè es pugui modificar sense necessitat de modificar l’Estatut.
- El Consell de Vegueria es planteja com el substitut de les actuals diputacions, amb funcions de corporació local.
- El pas de 4 diputacions a 7 vegueries provoca la necessitat de modificar lleis orgàniques de l’Estat.
- Amb la modificació del Senat, com a cambra de representació territorial, la variació de les vegueries no l’afectarà, ja que al Senat hi anirà representada la Comunitat Autònoma.
- De moment hi ha dues posicions a l’hora de decidir qui vota la composició del Consell de Vegueria: uns pocs voldrien que fos votat directament per la ciutadania, i la gran majoria prefereix que sigui d’elecció indirecta, com es fa actualment a les diputacions.
- No es vol potenciar una capitalitat única de vegueria sinó més aviat repartir serveis entre diferents ciutats en el territori.


Consell Comarcal

- Serà d’àmbit funcional i realitzaran aquells serveis que no poden fer els municipis. Es tractarà d’una espècie d’empresa de gestió dels serveis traspassats dels municipis.
- No hi haurà eleccions als consells comarcals i, a diferència d’ara que hi són representats els partits polítics, hi seran representats tots els municipis de la comarca. Tot i així hi haurà un factor correctiu en funció de la població dels municipis representats.


Àrea Metropolitana

- A l’àrea metropolitana no hi haurà consells comarcals, sinó que serà competència del Consell de l’Àrea Metropolitana.
- En aquests moments només es pensa en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però res impedirà que en el futur se’n creïn d’altres.
- A l’àrea metropolitana actual s’hi afegiran municipis del Baix Llobregat, Vallès Meridional i Baix Maresme, i quedarà constituïda per 37 municipis.
- Serà un ens de coordinació de serveis i no de representació política.


Descentralització i finançament

- La Generalitat es descentralitzarà en el territori.
- El sistema de finançament encara està en fase de discussió, amb diferents postures:
* Hi ha qui vol que els consells de vegueria rebin directament els diners de Madrid
* N’hi ha d’altres que voldrien que els diners els rebés la Generalitat i després els distribuís.


A l’hora del debat amb els assistents a la conferència, se li ha preguntat per la participació dels ajuntaments i la ciutadania a l’hora de decidir l’ordenació del territori, i se li ha recordat que els sentiments també són importants. Se li ha recordat també que hi ha plataformes, com la de l’Alt Ter, que estan demanant poder opinar sobre la nova ordenació territorial i que defensen posicions diferents. El Conseller ha comentat que, tot i que els seus interlocutors són els alcaldes dels municipis de Catalunya, també ha rebut a la Plataforma de l’Alt Ter, encara que no estigui d’acord amb el què defensen.
El Conseller ha dit que l’opció de transversalitat a què opta l’actual govern, els comportarà necessàriament una inversió important en infrastructura viària i de comunicacions.
També se li ha preguntat per l’impacte d’aquest nou ordenament del territori en la futura llei electoral. El Conseller ha dit que en aquests moments hi ha una discrepància important entre els cinc partits representats al Parlament, per interessos de partit atès que cada model afavoreix a un o un altre partit, en detriment dels altres. Tot i així ha afirmat que el sistema electoral actual manté una proporcionalitat del 97%, quan l’espanyola és de poc més del 80%.
Quan els dirigents de la Plataforma Odeon de Canet, organitzadora de l’acte, han demanat a quina administració haurien d’anar a buscar els diners que els calen per rehabilitar el seu equipament, la resposta del Conseller ha estat: l’Ajuntament, afegint que aquest després haurà de veure de quina administració els pot treure.
Quant al futur d’Arenys de Mar i la comarca de la Selva Marítima, no podem dir res, ja que no hi ha res decidit. Tot i així, el Conseller ha afirmat que encara que l’aprovació de la nova divisió territorial de Catalunya es farà al Parlament de Catalunya, els municipis afectats seran consultats formalment.


Canet de Mar, 26 d’abril de 2005

dissabte, 16 d’abril del 2005

Barrakes'05 i els joves d'Arenys de Mar

.
Escrivia en un fòrum obert, tot parlant de Barrakes'05 i els joves...

He anat a parar a aquest fòrum perquè crec en el jovent, encara que no acostumo a escriure a fòrums perquè no m'agrada que la gent s'empari en l'anonimat per, moltes vegades, insultar als que no pensen el mateix.

No és bo que no hi hagi entesa entre els ciutadans, que no vol dir estar tots d'acord en tot. Tampoc es pot barrejar termes com "democràcia" i "legitimitat democràtica" per fer callar qualsevol crítica o opinió, sobretot quan es fa de manera constructiva.

La meva opinió personal és que l'equip de govern actual no té capacitat de diàleg i és poc transparent. És cert que és l'equip que el nostre poble va votar majoritàriament i per tant va assumir la direcció del govern municipal. Això però no treu que treballi per escoltar a tothom, fins i tot als que no els varen votar, i si parlem dels joves, encara més.

Ningú pot dir que les relacions intergeneracionals són fàcils. Els grans ens basem en l'experiència i en la tradició, i els joves volen canviar el món, a vegades massa ràpid, però no avançarem si no sabem passar el testimoni als joves i que aquests construeixin el futur del nostre poble i del nostre país.

Crec que l'equip de govern està en standby i això no és bo per a ningú.

Espero que els joves agafin més protagonisme i, si és així, els més grans ho aplaudirem.

dijous, 7 d’abril del 2005

El Maresme i la nova divisió territorial de Catalunya


Hem sentit a dir que des de la Generalitat es planteja proposar la creació d'una nova comarca que afectaria a poblacions del Maresme. Es vol crear la comarca de la Selva Marina, que aniria des de Tossa fins a Arenys de Mar, i s'adscriuria a la vegueria de Girona.

Considero que és molt important una anàlisi exhaustiva de la realitat de les poblacions afectades i la seva interrelació. Quan al seu dia es varen crear les comarques (algunes amb més sort i encert que d'altres) es va tenir en compte una colla de paràmetres que justificaven la inclusió d'uns pobles i no uns altres, a una determinada comarca, a vegades amb la polèmica dels pobles del perímetre. Tot ha canviat i avui dia hi ha comarques que encara són una realitat d'interrelació i identificació però d'altres han quedat del tot desautoritzades per la realitat actual. La comarca del Maresme no destaca per ser una de les més homogènies o amb més trets comuns entre les diferents poblacions que la conformen, ni Mataró ha exercit realment la seva capitalitat comarcal.

La proposta del conseller de Governació de crear la comarca de la Selva Marina, que correspondria amb la "Marina de la Selva" del nostre estimat i autoritzat historiador arenyenc Josep M. Pons i Guri, pot tenir la seva base identitària, històrica o mediambiental, però difícilment es pot sostenir des del punt de vista de relacions i dependències socials, econòmiques i fins i tot culturals d'avui dia.

El fet que Arenys pertanyi al Bisbat de Girona tampoc pot ser justificació suficient perquè arribi a formar part de la vegueria de Girona; una dependència administrativa que s'hauria de valorar si pot resultar efectiva i còmode per als arenyencs.

El dia 26 d'abril, el conseller de Governació serà a Canet de Mar per parlar de la nova divisió territorial de Catalunya, i pot ser una bona ocasió per demanar els motius que li fan pensar una bona solució la sortida d'Arenys i altres pobles de la comarca del Maresme i la seva dependència a la vegueria de Girona. Però una cosa encara més important serà demanar al conseller si, a part de consultar al experts (que se suposa) també tenen la intenció de preguntar i sentir l'opinió de la ciutadania de les poblacions afectades, abans de prendre una decisió tant important, administrativament parlant.

divendres, 1 d’abril del 2005

A Arenys de Mar li falta aire

Arenys de Mar és encara un dels molts pobles que no ha tastat la democràcia participativa. És per això que els arenyencs ens assabentem de les coses de la "casa gran" quan als nostres representants polítics els va bé o ens necessiten (això últim cada quatre anys).

Fa uns dies hi va haver un gran rebombori a l'Ajuntament, amb la sortida d'un regidor de l'equip de govern, provocant la pèrdua de la majoria absoluta que fins ara compartien CIU i PP.

Des de la passada legislatura Arenys de Mar es troba encallat amb els treballs preparatoris del nou Pla d'Ordenació Urbanística. S'ha dit de tot i s'ha pensat més encara, però la veritat no l'acabem de conèixer.

En aquests moments sembla tot aturat, amb cares llargues, això sí. L'alcalde es fa la víctima, l'oposició assegura que no pactarà la moció de censura amb el "diable", i el dia a dia deixa molt que desitjar, amb uns regidors cansats i amb molt poques ganes de treballar, això sí: amb la il·lusió de sempre.

El problema és que no hi ha la possibilitat d'avançar les eleccions i haurem d'esperar l'estiu del 2007. Massa temps si no canvia el tarannà de tots plegats.

Si l'equip de govern pretén perdre temps durant dos anys, potser que l'oposició perdi prejudicis i agafi la batuta. Els arenyencs no ens mereixem perdre dos anys més.

dijous, 24 de març del 2005

Ple municipal del mes de març de 2005

Al Ple Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Mar d'aquest mes de març va seguir la línia de tibantor entre l'equip de govern i els grups de l'oposició, encara que tots els punts de l'ordre del dia es varen aprovar per unanimitat.

Al Ple del mes de febrer, en un moment determinat, el regidor d'ICV havia demanat que constés en Acta l'actitud d'un regidor de CIU imitant en to burleta al regidor no adscrit. L'Alcalde va manar al Secretari de la Corporació que no constés a l'Acta i així va ser. Malgrat tot això, ningú va desaprovar l'Acta.

En el Ple de març, els ciutadans, que no coneixem tot el procés abans d'arribar el dia del Ple, vàrem poder entendre que:

1- La Junta del Patrimoni fa quatre mesos que no es reuneix.

2- Una persona altruista va regalar un projecte d'aparcament subterrani a l'espai del Xifré, però que no necessàriament serà el que constarà al plec de condicions del concurs per a la seva execució.

3- Tothom va votar favorablement la creació d'una Comissió especial sobre actuació integral en casos de violència de gener encara que, segons l'equip de govern, el que es fa ara és immillorable.

4- El programa de la Festa Major i de Sant Roc, ja estan tancats.

5- L'equip de govern voldria que el regidor no adscrit formés part de les comissions que es creen però... no es pot anar en contra la legalitat!

6- Els alocs arrencats es replantaran.

7- L'aparcament a la primera platja, com a molt serà gratuïta pels arenyencs.

8- Els serveis jurídics i l'equip de govern de l'Ajuntament, encara no saben com fer-ho per constituir la Comissió que ha d'estudiar els treballs d'elaboració del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).

9- Es va explicitar el sou d'un regidor de l'equip de govern, fent constar que no cotitza a la Seguretat Social.

I la sensació...

...és que, com que l'actual equip de govern no té majoria absoluta i els grups de l'oposició no tenen la intenció de presentar una moció de censura contra l'Alcalde, aniran esgotant la legislatura (encara queden dos anys!), i esperaran els resultats electorals del 2007.

Els arenyencs perdrem dos anys?????????????????


dissabte, 19 de març del 2005

Pla d'Equipaments Culturals

La política dels darrers anys, a Arenys de Mar, s'ha basat principalment en resoldre el dia a dia tots els problemes que s'anaven presentant. Hi ha una manca de planificació que vagi més enllà d'una legislatura i davant dels grans temes, aquesta actitud no els pot resoldre.

La necessitat de confeccionar un Pla d'Equipaments Culturals no és nova, ni responsabilitat única de l'actual govern municipal. Ho arrosseguem de fa temps i ni amb el govern d'esquerres ni de l'actual de dretes, hem aconseguit que es portés a terme.

En aquests moments s'està fent un diagnòstic del pla d'acció cultural, amb el concurs d'una empresa contractada per la Diputació de Barcelona. És d'esperar que un dels temes cabdals sigui els equipaments i que se'n derivi l'esperat estudi.

Sabem que un diagnòstic no és capaç, per ell sol, de solucionar els problemes estructurals ni sectorials d'un municipi. A partir del resultat de l'estudi s'ha de començar a treballar i alguns temes requereixen el màxim consens possible, per part de polítics de tots els colors, però també dels experts i la ciutadania, per evitar que cada quatre anys hi hagi canvis d'opinió, com està passant fins ara.

Des d'aquest espai virtual demano tot l'interès i esforços per endegar un Pla d'Equipaments Culturals que doni solució als dubtes que en aquests moments planegen sobre Arenys.

Serà responsabilitat de tots, però sobretot de qui ostenta el poder, la capacitat o incapacitat de sortir d'aquest atzucac.

La riquesa de la parla

M’agrada aturar-me a pensar en tot allò que acabo de dir, d’escriure... tot allò que acabo d’escoltar. No solament em fixo en el contingut, també en la forma i el moment. Crec que els tres elements han d’anar junts. Un gran missatge expressat a mala hora o amb un to equivocat, pot ser contraproduent.

Tots recordem els esdeveniments del 3%, al Parlament de Catalunya, que en el moment d’escriure aquest article encara s’estan analitzant. A molts ens va interessar el contingut perquè, lluny de criminalitzar de manera partidista els polítics, sí que volem saber com es cuinen les coses: volem transparència i una altra manera de fer política. A molts però, també ens agrada pensar que cada cosa té el seu lloc, el seu moment i la seva forma. Aquests elements no es varen tenir en compte i el resultat pot ser molt diferent del que es podria esperar.

A ningú se li escapa que quanta més alta és la responsabilitat, més repercussió té un mal pas, o una sortida fora de to. També és cert, que una relliscada és un bon pretext per ficar-hi cullerada. I d’això tots en sabem. És important doncs, saber valorar la repercussió dels comentaris en funció de la capacitat de convocatòria o d’abast. No és el mateix el que jo pugui expressar en aquest article, que les declaracions del nostre alcalde Rubirola, encara que ens avisi sobre el perill dels creadors d’opinió.

I avui, que tenim tantes facilitats per rebre informació dels llocs més insospitats i a l’instant, hem perdut capacitat de diàleg i tertúlia. No és estrany que cada vegada sigui més difícil trobar aquests espais de diàleg i conversa reposada. Només cal fer una passejada per adonar-nos que hem liquidat el silenci, com a punt de partida de qualsevol conversa. És molt més fàcil anar a parar a locals amb música ben alta, la televisió en marxa i intentant comentar la jugada, tot esgargamellant-nos.

Aquest bombardeig d’informació arriba paral·lelament a la renúncia a la discussió constructiva del nostre entorn, del què ens afecta. I això fa més difícil la tasca de seleccionar què volem saber i, sobretot, conèixer la font d’on prové, ja que, pecaríem d’innocents si no ens adonàvem que ens arriba allò que ens permeten conèixer i al moment que consideren oportú.

També resulta cada vegada més trist l’empobriment del nostre vocabulari. L’ús acurat de la nostra llengua ha perdut simpaties i cada vegada és més simplista. I tot això passa en un moment de facilitats de comunicació però que es banalitzen. Un moment en que tothom ho xerra tot però que sembla que quants més disbarats més alta és la cotització. I això es fa palès a programes televisius de màxima audiència, però també ho trobem a les connexions al Ple del Parlament o del Congrés de Diputats. Queden lluny aquells discursos històrics que resultaven ser unes veritables lliçons d’oratòria. Avui ens perd la grolleria i el mal gust.

Convindreu a afirmar el plaer que se sent tot escoltant xerrades de persones amb un ampli vocabulari i que aprofundeixen en els temes. Part de la nostra riquesa, com a persones socials, està en la possibilitat de participar en debats i conferències i també en la seva lectura, i potser en som poc conscients.

M’agradaria pensar que es treballa l’aprenentatge social de l’ús responsable de la nostra parla. Que s’ensenya a escoltar i incorporar vocabulari i coneixements. És un exercici fàcil. Parodiant l’anunci televisiu: no ens demanen res que no sapiguem fer. El problema és que hem arribat a idolatrar la ignorància i la incultura, i sinó com s’explica l’èxit de molts programes televisius, grollers i envoltats de la ignorància més penosa. No em val pensar que es tracta de divertiments per fer-nos oblidar les trifulgues laborals o familiars del dia. En tot cas és la facilitat que tenim per riure’ns dels altres i ressaltar la seva ignorància per dissimular la nostra.

Arenys de Mar compta amb una colla d’entitats com l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran, l’Associació de dones per a la igualtat d’oportunitats, el Grup de Debat i Tertúlia, Arenys Sostenible, Arenys Solidari, Col·lectiu l’Eixida... que de manera periòdica ens brinden l’oportunitat de gaudir de l’ensenyament d’unes persones que conreen la intel·ligència i la riquesa de la parla. Hem passat molts anys vivint del record dels nostres avantpassats cultes, però sovint em pregunto si aquest nostre present serà passat de la història del futur, o bé haurà passat sense pena ni glòria. Crec que hem abaixat massa el llistó i sense voler caure en elitisme convindria aixecar-lo i aspirar a millor sort en la nostra vida social i cultural. Per això però, caldrà treballar-ho i no tothom hi està disposat.

Moltes vegades hem sentit la frase: hem de ser responsables dels nostres actes, però jo hi afegiria, també dels nostres comentaris.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", abril 2005