dimecres, 27 d’abril del 2005

La divisió territorial de Catalunya


A càrrec de l’Hble. Sr. Joan Carretero
Conseller de Governació i Administracions Públiques


- La divisió actual de Catalunya ve condicionada per l’ordenació espanyola, i després s’hi han fet alguns canvis o adaptacions, com ara les 41 comarques.
- Cal fer una ordenació pròpia amb els protagonistes del territori.
- El govern actual es va proposar quatre grans reptes:
* Un nou Estatut
* Un nou finançament
* Una nova ordenació del territori
* Una nova llei electoral
- El país ja hi és i per tant cal partir de la realitat actual.
- La nova organització territorial es basa en els municipis i les vegueries. És per això que aquest govern proposa menys administracions per donar més facilitats a la ciutadania.
- A part de Municipis i Vegueries hi haurà unes entitats d’àmbit funcional per a la realització de serveis compartits: els consells comarcals i les àrees metropolitanes.


Municipi

- Tot i que l’Informe Roca sobre la divisió dels municipis és molt bo, comportava la desaparició d’uns 250 municipis molt petits, i això no agrada a ningú. És per això que aquest govern respectarà els actuals municipis, encara que animarà les propostes d’agrupació i, sobretot, a mancomunar serveis entre municipis.
- Als municipis més petits de 2.000 habitants no se’ls hi traspassarà més competències sinó que se’ls haurà de dispensar de l’obligatorietat de dur a terme alguns serveis, que passarà a realitzar l’ens funcional (el consell comarcal o l’àrea metropolitana).


Vegueria

- Es constitueix com la Unitat Territorial adequada on hi ha present les tres administracions (local, autonòmica i estatal). Les dues darreres amb serveis descentralitzats al territori.
- Tots els partits accepten la creació de 7 vegueries, encara que a l’Estatut d’Autonomia això no quedarà fixat, perquè es pugui modificar sense necessitat de modificar l’Estatut.
- El Consell de Vegueria es planteja com el substitut de les actuals diputacions, amb funcions de corporació local.
- El pas de 4 diputacions a 7 vegueries provoca la necessitat de modificar lleis orgàniques de l’Estat.
- Amb la modificació del Senat, com a cambra de representació territorial, la variació de les vegueries no l’afectarà, ja que al Senat hi anirà representada la Comunitat Autònoma.
- De moment hi ha dues posicions a l’hora de decidir qui vota la composició del Consell de Vegueria: uns pocs voldrien que fos votat directament per la ciutadania, i la gran majoria prefereix que sigui d’elecció indirecta, com es fa actualment a les diputacions.
- No es vol potenciar una capitalitat única de vegueria sinó més aviat repartir serveis entre diferents ciutats en el territori.


Consell Comarcal

- Serà d’àmbit funcional i realitzaran aquells serveis que no poden fer els municipis. Es tractarà d’una espècie d’empresa de gestió dels serveis traspassats dels municipis.
- No hi haurà eleccions als consells comarcals i, a diferència d’ara que hi són representats els partits polítics, hi seran representats tots els municipis de la comarca. Tot i així hi haurà un factor correctiu en funció de la població dels municipis representats.


Àrea Metropolitana

- A l’àrea metropolitana no hi haurà consells comarcals, sinó que serà competència del Consell de l’Àrea Metropolitana.
- En aquests moments només es pensa en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però res impedirà que en el futur se’n creïn d’altres.
- A l’àrea metropolitana actual s’hi afegiran municipis del Baix Llobregat, Vallès Meridional i Baix Maresme, i quedarà constituïda per 37 municipis.
- Serà un ens de coordinació de serveis i no de representació política.


Descentralització i finançament

- La Generalitat es descentralitzarà en el territori.
- El sistema de finançament encara està en fase de discussió, amb diferents postures:
* Hi ha qui vol que els consells de vegueria rebin directament els diners de Madrid
* N’hi ha d’altres que voldrien que els diners els rebés la Generalitat i després els distribuís.


A l’hora del debat amb els assistents a la conferència, se li ha preguntat per la participació dels ajuntaments i la ciutadania a l’hora de decidir l’ordenació del territori, i se li ha recordat que els sentiments també són importants. Se li ha recordat també que hi ha plataformes, com la de l’Alt Ter, que estan demanant poder opinar sobre la nova ordenació territorial i que defensen posicions diferents. El Conseller ha comentat que, tot i que els seus interlocutors són els alcaldes dels municipis de Catalunya, també ha rebut a la Plataforma de l’Alt Ter, encara que no estigui d’acord amb el què defensen.
El Conseller ha dit que l’opció de transversalitat a què opta l’actual govern, els comportarà necessàriament una inversió important en infrastructura viària i de comunicacions.
També se li ha preguntat per l’impacte d’aquest nou ordenament del territori en la futura llei electoral. El Conseller ha dit que en aquests moments hi ha una discrepància important entre els cinc partits representats al Parlament, per interessos de partit atès que cada model afavoreix a un o un altre partit, en detriment dels altres. Tot i així ha afirmat que el sistema electoral actual manté una proporcionalitat del 97%, quan l’espanyola és de poc més del 80%.
Quan els dirigents de la Plataforma Odeon de Canet, organitzadora de l’acte, han demanat a quina administració haurien d’anar a buscar els diners que els calen per rehabilitar el seu equipament, la resposta del Conseller ha estat: l’Ajuntament, afegint que aquest després haurà de veure de quina administració els pot treure.
Quant al futur d’Arenys de Mar i la comarca de la Selva Marítima, no podem dir res, ja que no hi ha res decidit. Tot i així, el Conseller ha afirmat que encara que l’aprovació de la nova divisió territorial de Catalunya es farà al Parlament de Catalunya, els municipis afectats seran consultats formalment.


Canet de Mar, 26 d’abril de 2005