diumenge, 5 de juliol del 2015

A la recerca del punt d'inflexió

Si és cert que els humans ens apuntem a la llista guanyadora, aplicat a les eleccions tindríem que la llista formada per la societat civil, desbancant els polítics professionals, seria la guanyadora i per tant, la llista on apuntar-nos. Per altra banda, el PSOE i PSC farien un tomb i canviarien la tendència a la baixa amb una petita remuntada.
Si vols que la gent defensi una posició només falta que la donis per vencedora i tothom s'hi afanyarà. No ens agrada ser comptats entre els perdedors, i darrerament semblava que els independentistes s'havien convertit en els perdedors, a diferència d'ara fa dos anys en què els federalistes pidolaven per aquí i allà poder guanyar adeptes.
Es tracta d'un moviment cíclic que no està estàtic, sinó que es mou contínuament, pujant i baixant. Encertar el moment de convocar les eleccions és la clau de la victòria o la derrota. Molts varen pensar que Mas es va equivocar en convocar les plebiscitàries tan tard, perquè ha donat peu a què sorgís el projecte Podemos, o massa aviat, perquè no tindrà temps de contemplar el fracàs del projecte Podemos.
Ara qui calcula el temps és el PP, i sobretot el president Rajoy. Ha vist que no li convenia convocar les eleccions generals massa a prop de les municipals i autonòmiques, per evitar que el cicle depressiu i compromès per al PP, sigués encara vigent. Confia que es refredi i vinguin millors temps. Ara ens obsequia amb 10 euros l'any, perquè compensin els 400 o 500 que ens varen treure fa uns anys. Com que som com som, encara hi haurà que li agrairà i li farà confiança. Desitjo que la memòria no sigui tan efímera, i recordem el mal que el PP ha ocasionat a la nostra societat, en limitació de drets i atacs a la llibertat d'expressió.