Ahir era Ernest Maragall i avui hem de parlar de Toni Comín. Avui ha fet públic que deixa el PSC i està negociant amb ERC per anar a les seves llistes en les eleccions europees del mes de maig. Em sap greu que Comín hagi hagut de prendre aquesta decisió. El PSC perd un bon diputat i gran polític.
Se'm fa difícil veure en Toni a ERC, i no crec que ho tingui del tot clar. ERC encara ha de demostrar que és un partit seriós i de govern, i en Toni només pot estar en un partit de govern per treballar molt i bé. Reconec els mèrits de Junqueras, però encara és aviat. També cal pensar que el moment que estem vivint no té res a veure amb el passat recent i és significativament complicat.
La reacció de la cúpula del PSC ha estat força patètica, encara que comprensible. A ningú no agrada perdre socis, sobretot quan són peces importants, treballadors i compromesos. La millor manera de justificar-se davant dels seus, és menysprear l'alternativa i intentar demostrar que els bons són els que es queden.
Comín és una persona amb qui pots estar o no d'acord, però és íntegre i coherent, i ha treballat molt pel nostre país. És per això que penso que el PSC perd un bon militant. No cauré en la estupidesa de dir que només marxen els bons. Al PSC hi ha encara grans polítics, però sí que crec que el camí que ha pres amb l'actual direcció, no els afavoreix ni els permet realitzar-se ni ajudar Catalunya a avançar. Estic convençut que arribarà el dia en què caurà la bena dels ulls. Espero que no sigui massa tard.
Ara caldrà esperar què decideix Comín. Hem d'esperar que continuï actiu en el món de la política i si finalment decideix entrar a ERC, estic convençut que serà un bon aliat i que ajudarà a estabilitzar un partit que històricament ha fluctuant exageradament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada