divendres, 6 de desembre del 2013

Què entén per consens el president Rajoy?

Avui llegia que el president Rajoy no està obert a modificar la Constitució sempre i quan hi hagi el consens de l'any 1978. Jo em pregunto què entén per consens el senyor Rajoy i tota la gent del PP. Si ens fixem en la seva manera de fer, consens vol dir fer allò que el PP vol. El principal problema del nostre país és que no tenim entesa la cultura del pacte i el consens. Només ens sabem moure amb majories absolutes. Quan aquestes no hi són, tot trontolla.
En aquesta legislatura, de majoria absoluta del PP, ja veiem com s'aproven les lleis. A la seva manera d'entendre la democràcia, tenen absoluta llibertat de fer el que vulguin, sense justificar res ni escoltar a ningú. Amb aquesta filosofia, se'm fa molt difícil pensar que el consens que interpreta Rajoy sigui realment un consens com entén qualsevol persona de base sòlida demòcrata.
Afegit al problema de les majories, l'Estat espanyol ha conreat un terreny molt agressiu i contrari a Catalunya, que de ben segur hi hem ajudat molt des d'aquí, però no per això hem d'acceptar que tingui justificació. Dir que Catalunya vol separar-se d'Espanya perquè és una nació rica, com hem escoltat, vol dir no entendre res. És cert que el factor econòmic té la seva incidència, però més aviat es tracta d'actitud, història, cultura i llengua.
Actitud emprenedora i menys depenent de la subvenció, tot i que Déu n'hi do on hem anat a parar. Història que ens ha portat a ser el que som i volem continuar sent, ni millors ni pitjors, sinó simplement diferents. Cultura, que tot i l'agressió soferta per les decisions governamentals, manté la seva manera de ser i les seves fites que l'han conduit fins aquí. Llengua, com a element diferencial, defensada durant molts anys, per l'atac visceral de la dictadura, que ha recuperat força sota les urpes del ministre Wert a l'empara del govern del PP.
Ho veig difícil, encara que m'agradaria pensar que és possible canviar la Constitució, per continuar junts un mateix camí, sense que ningú trepitgi a ningú. Repeteixo que ho veig difícil, per no dir impossible. Les últimes decisions del govern del PP són totalment agressives per a Catalunya, i se'm fa molt difícil pensar que tot pot canviar, d'un dia per l'altre. Digueu-me mal pensat.