La notícia més impactant d'avui és el nombre de víctimes a mans de l'exèrcit egipci. El cop d'estat dels militars a un govern feble i intransigent, està deixant molts cadàvers pels carrers d'Egipte i una incertesa total sobre el futur del país.
Mursi va sortir escollit en unes eleccions sorgides d'un Egipte que encara es treia la són de les orelles, després de molts anys de govern repressor de Mubarak. La por a l'islamisme ha fet que l'exèrcit entrés en joc, en un primer moment avalat per qui defensa la laïcitat de l'estat, però després de l'atac d'aquest dimecres potser no tothom ho veu de la mateixa manera.
Des d'occident podem dir molt poca cosa. La informació que ens arriba és prou confusa i susceptible a múltiples interpretacions. La caiguda de Mubarak a Egipte, o la de Ben Ali a Tunísia, podien semblar un alliberament dels respectius pobles, però el que ha passat després no ha estat gaire millor, si més no això és el que sembla. Pensar des del nostre món quina pot ser la millor sortida per aquests països, resulta molt complex.
La massacre de dimecres, però, no té cap justificació. Per difícil que sigui, cal dialogar abans d'agafar l'arma, però malauradament ni a Egipte, ni enlloc no hi ha manera de convèncer d'aquesta necessitat. Si algú creu que l'actuació de l'exèrcit egipci ha solucionat res, està ben equivocat. La violència genera més violència i es produeix una espiral que no s'atura fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada