Tot i conèixer el seu estat de salut, sempre dol quan una persona com Moustaki mor. Feia molts anys que l'havia perdut, i gràcies a Marina Rosell en vaig tornar a sentir a parlar. No era el mateix. Estava malalt i es veia molt més vell del que realment era.
Durant uns anys va ser un dels cantants que m'agradava escoltar. El missatge de les seves cançons i la musicalitat, m'atreien i em passava moltes hores al costat del tocadiscs. Recordo un Lp, un disc de vinil en blanc i negre amb un primeríssim pla de la cara de Moustaki.
Georges Moustaki va néixer a Grècia, però la seva vida artística es va desenvolupar a França. El recordo al costat d'altres cantants francesos o bé que, com en el cas del belga Jaques Brel, varen popularitzar la cançó francesa.
Cantant del maig del 68, una de les cançons més conegudes fou 'Le Métèque', però n'hi ha moltes més que podria mig cantar, recordant vells temps de la meva joventut. Són cançons seves: 'Ma solitude', 'Il est trop tard', 'Ma liberté' i 'La dame brune'.
Avui el protagonista és Georges Moustaki a qui moltes persones de la meva generació vàrem seguir la seva carrera artística i cantar les seves cançons. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada