dilluns, 20 de maig del 2013

La por de Duran és real i gens sobiranista

El pare (camí dels 93 anys) em demanava ahir què passaria amb el problema del català. Com ho solucionarien? El pare té molt clar que es troba al llindar de la fi, però no per això es desentén dels problemes, encara que al final, pensa i, si ho veu massa complicat, diu que... Ja us ho fareu!
El pare, nascut l'any 20 del segle passat, de la lleva del biberó, ha viscut la guerra, la postguerra i l'anomenada transició. De l'actual crisi, sortosament no n'és del tot conscient. Sap el que interessa que la gent sàpiga, és a dir, el que surt a TV3. A pare li varen estafar la joventut, que se la va passar fent la mili. Molts anys lluny de casa. Els joves d'avui no ho poden entendre ni imaginar-se què representa. Nosaltres, els que vàrem perdre un any, sí.
El pare, que amb prou feines va poder anar a escola, i que va començar a treballar de nen, molt segur que no entén la reforma educativa del ministre Wert, ni molts dels arguments que hi ha en contra, però sap que des d'Espanya ens volen limitar la nostra llengua i això sí que ho entén perquè ja ho va experimentar durant molts anys.
És per tot això que el pare sempre ha callat. Ha estat dòcil i obedient perquè no vingués cap més guerra. És d'això que se'n va servir el dictador per tenir tothom calladet, i la transició va seguir la mateixa consigna. Es tractava de no fer gaire remor, perquè els militars no s'enfadessin i no hi tornessin.
El PP amb la seva majoria absoluta continua amb la mateixa tàctica. Ens vol fer por perquè ens acovardim i desistim de les nostres aspiracions sobiranistes. Haurem après la lliçó? Hi tornarem a caure? Potser és gràcies a que ens ho posen tan negre i que ja no tenim res més a perdre, que tirarem pel dret. Duran i Lleida ho veu i és per això què demana ajuda a Rajoy. Si continuen en aquesta línia, aconseguiran que la majoria opti per marxar, fent forts el govern català.