Aquesta tarda hem contemplat dos enfrontaments significatius. Per una banda Argentina contra Espanya, arran de l'expropiació de la filial de Repsol, i per l'altra la d'Espanya contra Catalunya, amb la presentació de les modificacions de la llei d'ensenyament amb tres dels canvis envaint competències de la Generalitat.
Hem desenterrat les destrals? Comença la guerra? El govern de Madrid, en boca de l'extertulià d'Intereconomía, no sap dialogar, sinó amenaçar. Que ningú es cregui que la situació no és molt crítica, però això no justifica la manca de diàleg ni la prepotència per part d'uns ministres que fins ara no han demostrat la seva capacitat, i aquesta no es substitueix a base de decrets.
Tot això sense entrar a valorar la idoneïtat de les mesures que el govern espanyol pensa prendre. Si hi entrem, ens adonarem que la possibilitat de millorar els resultats escolars més aviat s'evapora. Segur que el sistema educatiu té moltes coses a millorar, i també m'atreveixo a dir que hi ha moltes despeses a reduir. Conec l'administració i sé que l'eficiència no és la seva principal virtut. Però a cop de retallades, sense estudiar a fons com es pot millorar el funcionament, no és una bona solució. És una solució fàcil, però de conseqüències imprevisibles.
Darrerament, doncs, sembla que algú estigui jugant a comprovar el grau de resistència del nostre país. Saben que bordem molt, però no mosseguem, i d'això es refien. Avui també, el Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contra l'ús preferent del català a l'Ajuntament de Barcelona. Per cert, recordem que va ser a instàncies del PP de l'Ajuntament de Barcelona, amb el senyor Alberto Fernández Díaz al capdavant, que el TSJC va estudiar el text del reglament. El PP, soci de CIU a la Generalitat i alguns ajuntaments.
Que no prenguem mal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada