dijous, 12 d’abril del 2012

Els pressupostos de l’Estat són un atracament per a Catalunya

Haig de confessar que hi ha dies i fins i tot temporades que cal buscar un tema interessant per parlar, que acabes trobant, però després d'uns moments de reflexió. En altres moments, i darrerament és a diari, tens tants temes per comentar que la dificultat passa per escollir-ne un. A vegades n'acabes barrejant un parell o tres, perquè et sap greu deixar-los al calaix.
El que em preocupa avui és què acabarà fent el ministre de l'Interior, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per uns moments he temut que tornaríem a l'època en què escrivíem entre línies, i ens autocensuràvem per evitar ser presos i considerats uns terroristes. El ministre vol canviar les lleis perquè no es pugui convocar manifestacions al carrer. Dirà manifestacions violentes, però jo li demanaré si la passada vaga general era considerada una manifestació violenta, abans que comencés. No sé si hi haurà d'intervenir el Tribunal Constitucional, o haurem d'anar directament a Brussel·les.
No sé si heu llegit l'article de Francesc de Carreras, avui a La Vanguardia. Resulta que la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, va deixar en no res la famosa disposició addicional tercera, de manera que l'Estat no té cap obligació d'invertir el 18,6% del PIB espanyol, perquè l'Estatut no pot vincular les decisions de l'Estat. O sigui que ens han enredat! qui? els diferents governs catalans no han tingut ningú que els ho sabés explicar?
Ahir parlava de la desorientació del govern estatal, i avui, si heu tingut ocasió d'escoltar l'economista Xavier Sala i Martín, al programa Divendres de TV3, haureu vist en quina situació ens trobem, i potser a més d'un li han vingut ganes d'anar a treure els diners de la caixa, avui que obren a la tarda.
No pot ser que el govern del PP retalli diners a Sanitat, Benestar Social i Ensenyament, i inverteixi en l'AVE de Galícia. No pot ser que el govern del PP ignori el corredor del Mediterrani, que és el que Europa ha beneït. No pot ser que el govern del PP perdoni el frau i castigui les persones honrades. 
Els mercats on, segons comentava Sala i Martín, els estats han d'anar a buscar els diners, no es fien de la política del govern espanyol, perquè no actua per motius econòmics, sinó polítics. El PP cau en els mateixos errors en què va caure el PSOE. Estic totalment d'acord amb Xavier Sala i Martín, en què l'impost sobre la renda de les persones físiques ha de reduir-se, contràriament al que ha fet el govern del PP. Jo ho matisaria en el sentit de rebaixar l'impost per a rendes baixes i mitjanes i mantenir-ho per a les rendes més elevades, i  afegiria que és necessari treballar més contra el frau fiscal, i això no es fa perdonant els defraudadors, sinó enxampant-los. No anem bé amb el PP.