dimecres, 9 de març del 2011

Per dignitat no podem callar

Avui he arribat a casa molt enfadat. La M. Àngels em demanava que no m'afectés la salut. Jo l'entenc, però hi ha actituds que m'indignen i no em resulta gens fàcil suportar-les sense que se'm remoguin les entranyes. No m'he posat a escriure de seguida, entre altres coses perquè necessitava tenir el cap fred. En totes les situacions és bo agafar perspectiva, que no vol dir treure importància a les coses.
No accepto la hipocresia de moltes persones, que saben quedar bé, per la seva habilitat en enganyar els altres, els que no els coneixen bé, o no els tenen a prop. El que em molesta més són les persones que et traeixen. Que mal parlen de tu a l'esquena, i a tu t'expliquen una altra història. Quan això ho has d'aguantar gaire temps, acabes la paciència i explotes.
No puc deixar de dir allò que passa perquè al final t'adones que ets l'únic. Vols ser diplomàtic mentre els altres te la foten una vegada i una altra, sense cap consideració. Ja estic cansat de parar l'altra galta. Perquè hi ha gent que és sectària, prepotent, individualista, que només va a la seva, trepitjant a qui faci falta i recriminant-te allò que no els és favorable. Utilitzen el xantatge, també l'emocional, però no ho fan a benefici de la col·lectivitat, sinó per al seu propi benefici, per a lluïment personal davant els altres.
Diuen que el temps situa les coses al seu lloc, però també ens ensenyen que el temps és or, i és una llàstima malgastar-lo perquè tot acabi en un no-res. Les veuré a venir, però ja no serà igual. Davant d'actituds egoistes s'haurà acabat la generositat. No és tant un tornar les garrotades com fer respectar la dignitat d'un mateix.
Avui podíeu llegir mentides acusant els altres de mentiders. No es pot estar tot el dia aguantant a personatges que es creuen els posseïdors de la veritat. Intermediaris de l'engany permanent per erigir-se en cabdills i herois. No, no pot ser d'aquesta manera. Algú els haurà de parar els peus. Siguem honestos i exigim bones maneres. Si no ho volen, no ens hi barregem.