divendres, 12 de novembre del 2010

Una mort injusta

Avui he llegit la notícia sobre l'home que es va penjar al carrer, després que la vida de la seva família havia arribat a un extrem de desesperació. La notícia m'ha dolgut i m'ha vingut a la memòria les persones que he atès i que em venien amb problemes semblants, uns problemes que s'han generalitzat i que no són fàcils de solucionar. L'acció d'aquesta persona només s'entén per la pressió que patia degut a no poder fer front a les despeses mínimes de subsistència. Probablement la família no tan sols no tenia recursos econòmics, sinó que li mancava suport de familiars, amics, voluntariat...
Avui n'hem parlat un moment a la feina i hi havia qui deia que molta gent no treballa perquè no vol. Jo vull matisar molt bé aquesta afirmació que, d'entrada, pot ser molt poc argumentada i resultar ser un dels tòpics que ens fabriquem. És cert que hi ha pot haver persones en atur que no tenen massa voluntat per trobar feina, però a mi el que m'interessa és tota la gent que està a l'atur i voldria no ser-hi, per necessitat de fer alguna cosa i ingressar uns diners, per dignitat. No em preocupa qui ja hi està bé, sinó aquells que en volen sortir.
La notícia deia que la família de l'home que s'ha penjat okupava un pis buit d'ADIGSA, i això també m'ha fet pensar, perquè no és ètic que hi pugui haver pisos de propietat pública que estiguin desocupats, sense realitzar cap funció social, i al mateix temps hi hagi tanta gent que està a punt de ser desnonada per impagament del rebut de lloguer. Seria bo esbrinar per què aquests pisos estan buits i aconseguir que es puguin destinar a les persones que en tenen necessitat. Massa sovint la paperassa administrativa és massa feixuga per aconseguir resultats a temps, amb eficiència.
No són lluny de casa. Els podem trobar si ens movem una mica. El nostre poble no és un privilegiat sense atur, delinqüència, furts... A prop de casa també ho tenim, i és per això que és tan important cohesionar la societat i fer-la més digne.