dimecres, 24 de novembre del 2010

Treballar quinze dies per viure quatre anys

Avui em comentaven que un polític, de qui no diré el nom, va dir una vegada que calia treballar durant quinze dies i d’aquesta manera poder viure durant els quatre anys de la legislatura. Pot semblar un tòpic, una llosa que cau sobre els polítics, però us haig de dir que, si gosés, faria un llistat de gent que conec que més o menys encaixaria en aquest model de polític. També haig de dir que no són, o si voleu, no som tots iguals, sinó que n’hi ha que s’hi esforcen i no es limiten a treballar, o donar la cara, els quinze dies de la campanya electoral.
Si em permeteu puc entendre que durant la campanya es facin coses que no es fan durant l’any. Es vagi al Mercat a parlar amb els paradistes, a l’Esplai a visitar els avis..., però no estaria de més que després s’hi tornés, quan no es necessita el vot. Això ho puc entendre, però quan veus que hi ha gent que només serveix per lluir i enredar la gent, i no fa res per merèixer el lloc escollit, em fa ràbia.
Una cosa és ser incompetent, la qual cosa és fotuda i és bo que se n’adonin aviat, o bé ser poc eficient, però posar-hi voluntat i esforç, i l’altra és viure a compte dels que l’han votat. Això també provoca desafecció, perquè tard o d’hora la gent ho sap i després actua, o deixa d’actuar, és a dir, no vota.
Falten dos dies perquè s’acabi la campanya electoral, però encara som a temps de veure polítics que fan mans i mànigues per semblar accessibles. La comunicació és important, però aquesta no es pot reduir a quinze dies cada quatre anys. Si no hem sabut comunicar el canvi que es va produir fa set anys, si no s’ha fet veure tot el que ha millorat en temes de salut, educació, benestar social... ara és massa tard, i potser la gent ho veurà d’aquí un o dos anys, quan ja serà tard.
Comunicar bé no és fàcil, però s’ha de fer. Avui m’han vingut a felicitar des de la Diputació, pel treball que està fent el meu equip... he pensat que valia la pena fer-ho conèixer, però després he dubtat, perquè no s’entengués com a campanya electoral. Esperaré fins la setmana vinent, però no massa més enllà, perquè se’m tornaria a criticar de fer campanya. Reconec que hi ha gent que treu més bon partit dels elogis i èxits assolits.