dilluns, 26 d’abril del 2010

Passem pàgina al Constitucional

La presidenta del Tribunal Constitucional exigeix respecte a la Institució, i acusa de la campanya a certs sectors polítics i mediàtics. No diu res de la composició actual, de que hi ha jutges recusats i d'altres que han caducat. No diu que fa quatre anys que estan treballant l'Estatut i no hi ha manera de posar-se d'acord. No comenta que estan jugant a progressistes contra conservadors; a jutges posats pel PP contra jutges posats pel PSOE. Aquesta és la realitat que ens vol amagar?
Ni tan sols ha sabut jugar a l'estratègia i a darrera hora li ha fallat la suma. Però com ja s'ha dit des d'algun sector polític, no és qüestió de jutjar quins són els protagonistes del Tribunal, sinó el mateix Tribunal i per sobre d'ella la pròpia Constitució.
Avui, mentre algú s'ha dedicat a comptar el percentatge de participants a les consultes populars de diumenge, d'altres s'han aixecat de la ressaca del dissabte a la presentació del candidat a la presidència del govern català, l'actual president.
El que caldrà analitzar és, una vegada més, la capacitat dels nostres polítics de fer front comú. Em temo que no ho aconseguirem, perquè només falta proposar-s'ho que ja surt un partit i l'altre fent aportacions que saben que l'altre no podrà acceptar. Diuen que dos no es barallen si un no vol, però en el nostre cas hauríem de dir que dos no es posen d'acord si cap d'ells ho pretén.
Després de la resolució fallida de l'altre dia, les coses s'han anat refredant a l'espera d'algun altre esdeveniment que passi a primer pla. Ara toca parlar dels equilibris entre partits, però en el fons el que està passant és que s'entrenen per a la campanya electoral que haurà de confirmar el canvi de govern o bé la consolidació de l'actual.
Sigui quin sigui el resultat final, desitjaria que es conformés un govern sòlid capaç de liderar un progrés econòmic i social, que no hagués de perdre massa temps amb protocols que no porten enlloc. No cal una majoria absoluta, sinó tan sols una força majoritària que no hagi de fer gaires concessions a socis minoritaris que no sempre t'aplanen el camí, sinó que fins i tot hi posen traves.
Desconec el temps que encara dedicarem a parlar del Constitucional, ja que el proper objectiu mediàtic són les eleccions al Parlament català, i ara vénen temps d'especulacions i rumors. El nou govern haurà de resoldre molts temes a mitges i afrontar canvis que no es varen produir durant vint-i-tres anys de govern conservador ni amb el set de govern tripartit.