dilluns, 6 de juliol del 2009

Volar drets

Aquests dies llegíem les pèssimes condicions en què alguns treballadors de raça xinesa treballaven en tallers il·legals de Mataró, arran del cop policial que els mossos d'esquadra varen donar a la capital del Maresme. A partir d'aquí hem pogut llegir de tot, amb opinions per a tots els gustos. Hem llegit escrits de polítics, sindicalistes, periodistes, ciutadans de totes les condicions i n'hem pogut treure les nostres conclusions. A ningú se li escapa que el fet no és nou i que no calia que arribessin treballadors de la Xina per desenvolupar l'economia submergida, una economia que no s'acostuma a combatre per por a incrementar el nombre de persones a l'atur.
Però de totes les notícies relacionades o no amb l'esmentada operació policial, n'hi ha una que no ha passat gens desapercebuda, ja sigui per la incredulitat dels que la llegíem o pels efectes que pot produir al món dels vols barats, cada vegada més sol·licitats. Em refereixo a la idea de viatjar drets per estalviar encara més diners en el preu dels vols.
Avui sortia la notícia que la companyia Ryanair ho estava estudiant per a vols d'una durada màxima de 90 minuts. Us imagineu volar de Girona a Londres drets, al final de l'avió? Haurem passat de viatjar amb àpats inclosos a fer-ho apuntalant el cul a una espècie de cadira de la barra de bar. No sé si en el món de l'empresa tot s'hi val, jo voldria pensar que no, perquè si no comencem a respectar-nos com a persones i amb dignitat, ens podem trobar tractats com a sacs de patates. Em direu que sempre hi haurà l'alternativa cara, però això no és excusa perquè es posi al mercat qualsevol cosa de qualsevol manera. Hi ha uns mínims que caldrà garantir.