dimarts, 1 de novembre del 2005

El per què del Pla d'Equipaments

Amb el perill de ser reiteratiu, voldria insistir en la meva teoria de començar amb l’elaboració del Pla d’Equipaments abans de consensuar l’ús del Xifré, per més singular que sigui. Podria donar-se el cas que arribéssim a la conclusió que a l’edifici del Xifré només hi pot anar un servei determinat. Tot i així se’m fa difícil d’endegar un treball per a consensuar-ne el seu ús, sense tenir en compte les necessitats que té Arenys, les possibilitats d’ubicar-les als equipaments existents i també als futurs, com ara la caserna de la Guàrdia Civil.
Un podria pensar que al Xifré hi hauria d’anar l’Arxiu Històric, amb la qual cosa l’Ajuntament s’ampliaria en el lloc actual i no caldria moure el Museu de la Punta. Però què passaria amb la segona fase del Teatre Principal?
Un altre hi podria situar la nova Biblioteca, que tothom reconeix que s’ha fet petita i per això es va preveure una ampliació als baixos del Casal Parroquial que, tot i pagar el lloguer a la Parròquia, no s’ha mogut ni un totxo. D’aquesta manera l’Arxiu Històric podria desplaçar-se a Can Juncosa (seu de la Biblioteca) i l’Ajuntament podria ampliar-se al lloc actual. Però torno a preguntar: què passaria amb la segona fase del Teatre Principal?
Un tercer podria dir que al Xifré s’hi hauria d’instal·lar el Museu de Mineralogia i el de Punta, i potser també el nou museu del mar (pensant que el museu d’arqueologia pogués anar a la Torre dels Encantats). L’Arxiu podria anar a l’actual museu de mineralogia. L’Ajuntament s’ampliaria en el lloc actual i la segona fase del Teatre Principal podria tirar endavant.
Però tot això sense tenir en compte ni les característiques arquitectòniques, els m2 i, sobretot, sense referir-nos a serveis que algú pot pensar que necessitem: Viver d’empreses; Alberg; Espai de música (amb bucs d’assaig insonoritzats); Espai per a la creació artística... Tampoc s’ha tingut en compte el nou equipament que pot venir amb la compra de la caserna.
Podria allargar-me més però crec que m’he fet entendre. Es tracta de completar un trencaclosques, sense oblidar-nos de cap peça, ni situar-ne cap de malament, perquè llavors no hi ha manera de què encaixi.