divendres, 18 de novembre del 2005

Al programa Nocturn de Ràdio Arenys

Al programa Nocturn de Ràdio Arenys d’ahir dijous, mentre estava conversant amb els meus convidats, jo pensava, amb el perill de perdre els papers, que era molt afortunat poder reunir a tres persones de la seva vàlua i escoltar les seves paraules i gaudir del seu coneixement, encara que només fos per uns moments. Després, fora d’antena i quan ja m’havia acomiadat de tots tres, vaig tornar-hi a pensar però de seguida m’entristia perquè em venia al cap lo malament que ens ho muntem i el poc profit que en traiem de tot plegat en aquesta societat que només hi som de passada.
És un problema d’actituds i no pas d’ignorància perquè ara som molt més intel·ligents i tenim molts més recursos que els nostres avantpassats, encara que mirat des de fora no es demostri. I no es demostra perquè l’actitud que prenem davant dels fets diaris, és negativa, gens solidària i encara menys receptiva. No escoltem. No ens interessa què diu l’altre i només ens afanyem a cridar més fort per ofegar la seva veu. Això ho veiem a la televisió, als debats on es conviden les persones pels seus mèrits i també pels demèrits. Ho veiem al Parlament i a les Corts, on els protagonistes són els nostres representants, els que hem escollit per fer avançar el nostre país, el nostre estat. També ho llegim als xats i fòrums d’internet. Cada vegada és més fàcil insultar sense donar la cara. Cada vegada resulta més difícil trobar una mà per avançar. El més fotut és que s’escolten, es llegeixen i es senten satisfets!
De seguida vaig tornar a recordar els bons moments de la tertúlia i la passió amb què parlava en Miquel Fané, doctor en arquitectura i amb un llarg currículum, a qui havíem convidat perquè ens parlés de la seva professió. Però també resultaven interessants les aportacions i la visió dels altres dos tertulians, la Teresa Verdura, professora d’infermeres a la Universitat de Barcelona, i en Sebastià Sardiné, advocat amb una llarga trajectòria. Al final pensava que el meu treball de cada dijous a Ràdio Arenys venia recompensat amb escreix per la satisfacció d’escoltar i conversar amb persones que aporten coses, sobretot quan estàs bombardejat per intervencions de personatges que no aporten res de bo.