diumenge, 29 de maig del 2005

Manifest d'un grup d'intel·lectuals

Aquesta setmana llegia a la premsa que “un grup d’intel·lectuals reclama una força d’esquerres no nacionalista”, i anunciava que el dia 7 de juny tenen previst presentar un manifest de crítica al tripartit i al govern anterior de la Generalitat, “animant als ciutadans a crear un partit polític que doni veu als ciutadans no nacionalistes que no es considerin representats al Parlament” i que d’aquesta manera “s’acabi amb el dèficit de representativitat”.

Segons deia la premsa, el manifest, que no he llegit, critica la “cada vegada més escandalosa pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del Govern català contra tot el que és espanyol”, afegint que “el tripartit continua propiciant el conflicte entre catalans i la resta d’espanyols, que tant va conrear el govern anterior i que des de l’oposició, avui al govern, tant es criticava”.

Permeteu-me que em refereixi a la crítica sobre la representativitat del Parlament.

El model del nostre país és el de democràcia representativa que es basa en la cessió de la gestió pública a uns partits polítics que surten elegits en votació universal. Per això és com a mínim agosarat parlar de dèficit de representativitat. És possible que els resultats electorals no ens satisfacin i que tinguem altres preferències, però si acceptem el joc democràtic actual, hem d’acceptar les conseqüències.

Una altra cosa és que proposem sistemes que considerem millors, com pot ser el model de democràcia participativa. Un model que obre les portes a tota la ciutadania a sentir-se més corresponsable de la gestió pública, i que no es limita a demanar-li el seu vot cada quatre anys.

L’opinió d’aquest grup d’intel·lectuals i la seva crítica al foment de les picabaralles entre catalans i espanyols, i també la seva crida a constituir un nou partit polític que assumeixi els seus principis, ho podem entendre, malgrat tot, però, consideraria més interessant la seva implicació en la vida pública i el seu treball per aconseguir una societat més justa i, si ells ho veuen així, també més representada políticament, i jo hi afegiria més participativa.

Crec en la importància que els diferents sectors de la societat tinguin un esperit crític, perquè és una manera de provocar la reflexió i de no deixar dormir-se qui té assignada la responsabilitat de fer avançar la societat, però és molt important posar cada cosa al seu lloc i, si s’arriba a la conclusió que el ventall polític de la màxima institució política no és complet, potser seria bo prendre partit i saltar a l’escenari polític, o bé demanar el canvi de sistema democràtic i entrar a models més participatius.

Esperarem a llegir el seu manifest.

dimarts, 17 de maig del 2005

Regidoria de Participació Ciutadana

Tothom coneix el nom de les regidories de l'Ajuntament d'Arenys de Mar?

Sabeu que n'hi ha una que s'anomena "Participació Ciutadana"?

A la pàgina web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar podem llegir en relació a la regidoria de Participació Ciutadana:

"El ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1999 va aprovar un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) com a eina reguladora de l’organització i el funcionament de l'Ajuntament d'Arenys de Mar i els seus diferents òrgans. El nou text garanteix la informació i la participació dels ciutadans en la vida municipal.

L'Ajuntament va impulsar conjuntament amb entitats arenyenques un Reglament de Participació Ciutadana que ja està en vigor. El document té com a objectiu agilitar i potenciar la participació dels arenyencs i arenyenques."

Teniu coneixement del nombre de consells de participació, previstos al Reglament de Participació Ciutadana, i que estigui formalment en funcionament?

No n'hi ha cap! (això no vol dir que no hi hagi regidors/es que per iniciativa pròpia facin reunions amb gent i representants de sectors ciutadans, però en tot cas no s'ha seguit el criteri que agrada tant al nostre govern municipal, de fer les coses formalment)

Coneixeu el pressupost destinat a la regidoria de Participació Ciutadana, per aquest any 2005?

El pressupost inicial contemplava 11.000 euros (1.000 euros per publicitat i 10.000 euros per estudis i treballs). El pressupost de 2004 contemplava 1.950 euros (650 euros per conferències i 1.300 euros per estudis). S’ha experimentat un increment important!

Teniu coneixement de l'execució pressupostària de les partides de Participació Ciutadana? I les despeses liquidades de 2004?

Jo no ho sé. Si vosaltres ho sabeu, us agrairé que m'ho digueu.

dimarts, 10 de maig del 2005

"A tocar ratlla" de maig

Aprofitant l'efecte del paracetamol i havent llegit la publicació municipal de maig "A tocar ratlla", només puc concloure que algú no diu la veritat. I no és just que s'estigui jugant amb nosaltres. No és bo que s'arribi a una situació en què els votants de CIU i PP estiguin convençuts que els altres partits menteixen mentre que els simpatitzants d'aquests creguin el contrari.

Si sóc defensor de la participació ciutadana és en part perquè, malgrat acceptar que la gestió política al nostre país segueixi l'estructura de partits polítics, aquests necessiten tenir al costat uns mecanismes de control i seguiment que evitin arribar a situacions com la present en què, si ho mires fredament, no pots entendre res.

La sensació que tens, una vegada llegides les aportacions dels diferents partits polítics representats a l'Ajuntament, és que es tracta d'un ball de bastons, que perjudica el present i futur del nostre poble. Que no es tracta tant de discutir la diferent manera d'entendre l'evolució d'Arenys com d'agafar protagonisme i culpar de tots els mals al contrincant.

La incapacitat de posar-se d'acord d'aquestes 17 persones que diuen estimar i procurar el bé per Arenys, en temes prou importants pel futur del nostre poble, els incapacita per representar a tots els arenyencs i potser valdria la pena que estudiessin la possibilitat de deixar la cadira que amb tant d'orgull defensen, oblidant però que hi són en qualitat de servidors de tota la població.

Sé que la meva posició "emprenya" a tothom per igual però potser seria hora que algú donés un cop de puny a la taula i demostrés a la resta que ja n'hi ha prou de tanta comèdia i que no podem continuar jugant al gat i a la rata. No podem estar dos anys més en aquesta situació, i des d'aquí faig un crit a la responsabilitat als meus representants polítics.

dissabte, 7 de maig del 2005

La gestió municipal

Seria injust afirmar que els nostres polítics municipals no vetllen per l’interès dels ciutadans, encara que a vegades pugui fer aquesta impressió. Una altra cosa és analitzar com es fa i si de veritat ho aconsegueixen.

Quan es parla d’Ajuntament, normalment separem la part política, visualitzada en els representants elegits cada quatre anys entre les diferents forces polítiques que es presenten a les eleccions, de la part administrativa, de caràcter més personalitzat, com poden ser les sol·licituds de certificacions, informes, o bé pagaments de taxes, impostos i sancions... Però no podem oblidar que les dues facetes de l’administració pública local van lligades i no es pot entendre una sense l’altra.

Arenys de Mar ha viscut una alternança política que caldria analitzar si li ha estat favorable o bé ha dificultat la seva gestió. El temps corre de pressa i no sempre es pot posar en pràctica tot allò que es voldria, sobretot pensant que els processos administratius comporten una certa lentitud endèmica, que també hauríem de poder corregir.

A l’hora de valorar la capacitat de treball polític d’un equip de govern em fixo en primer lloc en la manera com s’organitza, és a dir, en la composició de les carteres o regidories i el seu agrupament en àrees temàtiques. No hi ha dubte que una distribució poc encertada pot comportar dificultats a l’hora de posar en pràctica el programa de govern. Un segon detall en què em fixo és en el Programa d’Actuació Municipal (PAM), anual i de la legislatura, més que en les promeses electorals que normalment són massa generoses perquè es puguin aconseguir. Aquest PAM però ha de venir referenciat en el Pressupost Municipal, que és el tercer element que tinc en compte. Tant el Pressupost ordinari, com el d’inversions, ens ajuden a veure com es financen les activitats programades i també l’autonomia financera del nostre poble.

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, determina les competències, obligacions i serveis dels ajuntaments, pels quals rebran els recursos necessaris perquè siguin viables, però hi ha tot un altre conjunt de serveis i activitats que l’Ajuntament porta a terme, de manera voluntària però que el temps ha consolidat i no s’entendria que es deixessin de fer, però que no sempre compten amb els recursos suficients.

L’Ajuntament, com he dit abans, també realitza una activitat administrativa que repercuteix directament en els ciutadans i que valdria la pena analitzar en detall. Són tota una colla de serveis que el ciutadà necessita, no tant per desig personal sinó que li ve donat a petició d’altres administracions o per dur a terme diferents gestions. (penso en molts certificats de residència, de padró... que no tenen un interès per ells mateixos però que serveixen per acreditar-nos a l’hora de realitzar alguna acció com pot ser la matriculació dels nostres fills a un centre escolar...) És en aquesta gestió que, tot i que s’ha avançat força, eliminant passos inútils que només comportaven dificultats al ciutadà i fent un tracte més humà, encara es podria avançar molt més, sobretot ara que disposem de noves tecnologies, que permeten fer més canvis. Uns canvis que no s’han posat en marxa, probablement per una manca d’organització que prioritzi la qualitat del servei als ciutadans.

La impressió que Arenys dóna és que l’organització administrativa no ha estat mai una prioritat dels darrers equips de govern municipal. De la mateixa manera que em costa d’entendre l’actual distribució de regidories, sense una divisió clara per àrees temàtiques, i que no entraré a valorar en aquest article, també crec que s’hauria de fer una important reestructuració administrativa, amb més inversió en noves tecnologies i una concepció més moderna del treball administratiu. S’ha d’adaptar el principi de legalitat a la millora del servei a la ciutadania. És a dir, sense oblidar el compliment de la legalitat vigent, cal donar més facilitats al ciutadà.

Des de fora dóna la sensació que no s’han definit prou bé uns protocols d’actuació ni s’han determinat uns indicadors de gestió que facilitin una valoració, a posteriori, de tot el seu funcionament. Sembla que s’actuï massa de qualsevol manera, solucionant els problemes a mesura que es presenten, i es treballi poc la prevenció.

No pot ser que després de dos anys de promeses es continuïn donant excuses a l’hora d’ampliar l’horari d’atenció al públic, i que per presentar qualsevol sol·licitud o queixa a l’Ajuntament, només es pugui fer al Registre Municipal en horari de matins, coincidint amb la majoria de jornades laborals dels arenyencs. Això també passa en serveis de competència municipal i que han estat externalitzats, com és el cas del servei d’aigües que gestiona Sorea i que només atén durant tres hores al matí, de dilluns a divendres.

L’Ajuntament és una administració pública que es nodreix de diner públic, que paguem entre tots i per tant se li ha d’exigir bona gestió i resultats. En tractar-se d’entitat pública, no li demanarem beneficis sinó inversió i millora del municipi i en el tracte als ciutadans. Volem més transparència en la gestió i no podem acceptar manifestacions com les que ha fet l’actual equip de govern en el sentit de considerar-se incapaços de preparar un pressupost per programes. És per això que ratlla el ridícul recordar la promesa electoral del PP, d’elaborar uns pressupostos participatius, sobretot quan fins ara han estat incapaços de posar en marxa cap procés participatiu ni cap de les figures participatives que consten al Reglament de Participació Ciutadana.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys de Mar", maig de 2005

dijous, 28 d’abril del 2005

He assistit al Ple...

... i estic desitjant que s'inauguri el Teatre Principal i poder assistir a muntatges escènics més interessants. De més nivell i amb millors actors.

Suposo que els que ho heu escoltat per ràdio fèieu alguna altra feina al mateix temps. No crec que hagueu perdut el temps com nosaltres.

Bé, més que perdre el temps, ha estat allò d'anar agafant mala... L'equip de govern municipal, amb el seu alcalde al davant, s'anava superant. Era el típic crit que sentíem als circs de festa major: "Mas difícil todavía".

Si ho he acabat d'entendre (perquè a vegades se'm fa difícil, i espero que no ho aprofiti cap regidor per ridiculitzar-me), aquest estiu la UFEC farà activitats esportives d'estiu, a uns preus força crescuts i sense descompte per família nombrosa. Es veu que al pressupost 2005 de la UFEC no està previst i això els ocasionaria dèficit, i això no es pot permetre. Cal que les famílies nombroses ho entenguin i posin el seu gra de sorra. Això sí! el segon germà tindrà un descompte del 5%. Hi ha votat a favor CIU, PP i el regidor no adscrit; en contra hi ha votat el PSC; i s'han abstingut ERC i ICV. Per a la vostra tranquil·litat, tothom menys CIU i PP ho ha criticat, però... s'ha aprovat.

També és costum de fer preguntes i contestar-les el mes següent. Passa una mica com allò de "en X m'ha demanat perquè servia Q i en Z m'ha contestat per R". Ara em toca recordar la pregunta que em contestaran el dia 25 de maig (i em sembla que aquell dia no hi podré assistir perquè tinc intenció d'anar a unes jornades de participació que... no sé ben bé de què em serviran!).

Allò que els castellans diuen "rizar el rizo" ha arribat amb l'intent frustrat de presentar una moció via urgència. Per qui no ho sàpiga, quan una moció no segueix el canal i calendari adequat, sempre hi ha (bé, em pensava que sempre) la possibilitat de presentar-ho per via d'urgència. Abans però s'ha d'aprovar la urgència. Però Arenys encara filem més prim: l'Alcalde (que encara mana, tot i ser víctima de la maldat de l'oposició) pot negar el dret de votar la necessitat de la urgència. (i jo pregunto als que en saben: per què es vota la possibilitat d'anar per via d'urgència si l'alcalde, que no té majoria, pot decidir-ho ell tot sol?) Segur que hi ha resposta ben assessorada jurídicament.

I ara pregunto als nostres polítics de tots els colors: El ciutadà us pot entendre? Això durarà dos anys més?
I no pregunto res de la propera campanya política perquè ja ho sé:

CIU i PP ------- El trànsfuga ens ha impossibilitat de governar. L'oposició ens ha bloquejat qualsevol iniciativa al pactar amb el trànsfuga...

ERC-ICV-PSC ---- Davant la impossibilitat de presentar una moció de censura, amb l'ajuda del regidor trànsfuga, hem intentat portar la iniciativa però l'equip de govern no ens ha deixat. Les competències de l'Alcalde així li ho permeten.

El regidor trànsfuga ---- (En aquest cas no sé què dirà. Potser ens ho hauria de dir ja).

I els arenyencs què direm? --------- Oh, gràcies per deixar-nos votar cada quatre anys. Us renovem la confiança perquè continueu exercint les vostres qualitats interpretatives. El nostre poble és vostre! Durant quatre anys més, feu-ne el què vulgueu! Això és la democràcia!

Per acabar voldria dir que, per si no ha quedat clar, la meva no ha estat una explicació objectiva de com ha anat el Ple sinó que en algun moment m'he deixat portar per la via dramàtica i d'alguna manera subjectiva. L'objectivitat la deixo pels nostres polítics i també pel nostre estimat Interí.

Bona nit

dimecres, 27 d’abril del 2005

La divisió territorial de Catalunya


A càrrec de l’Hble. Sr. Joan Carretero
Conseller de Governació i Administracions Públiques


- La divisió actual de Catalunya ve condicionada per l’ordenació espanyola, i després s’hi han fet alguns canvis o adaptacions, com ara les 41 comarques.
- Cal fer una ordenació pròpia amb els protagonistes del territori.
- El govern actual es va proposar quatre grans reptes:
* Un nou Estatut
* Un nou finançament
* Una nova ordenació del territori
* Una nova llei electoral
- El país ja hi és i per tant cal partir de la realitat actual.
- La nova organització territorial es basa en els municipis i les vegueries. És per això que aquest govern proposa menys administracions per donar més facilitats a la ciutadania.
- A part de Municipis i Vegueries hi haurà unes entitats d’àmbit funcional per a la realització de serveis compartits: els consells comarcals i les àrees metropolitanes.


Municipi

- Tot i que l’Informe Roca sobre la divisió dels municipis és molt bo, comportava la desaparició d’uns 250 municipis molt petits, i això no agrada a ningú. És per això que aquest govern respectarà els actuals municipis, encara que animarà les propostes d’agrupació i, sobretot, a mancomunar serveis entre municipis.
- Als municipis més petits de 2.000 habitants no se’ls hi traspassarà més competències sinó que se’ls haurà de dispensar de l’obligatorietat de dur a terme alguns serveis, que passarà a realitzar l’ens funcional (el consell comarcal o l’àrea metropolitana).


Vegueria

- Es constitueix com la Unitat Territorial adequada on hi ha present les tres administracions (local, autonòmica i estatal). Les dues darreres amb serveis descentralitzats al territori.
- Tots els partits accepten la creació de 7 vegueries, encara que a l’Estatut d’Autonomia això no quedarà fixat, perquè es pugui modificar sense necessitat de modificar l’Estatut.
- El Consell de Vegueria es planteja com el substitut de les actuals diputacions, amb funcions de corporació local.
- El pas de 4 diputacions a 7 vegueries provoca la necessitat de modificar lleis orgàniques de l’Estat.
- Amb la modificació del Senat, com a cambra de representació territorial, la variació de les vegueries no l’afectarà, ja que al Senat hi anirà representada la Comunitat Autònoma.
- De moment hi ha dues posicions a l’hora de decidir qui vota la composició del Consell de Vegueria: uns pocs voldrien que fos votat directament per la ciutadania, i la gran majoria prefereix que sigui d’elecció indirecta, com es fa actualment a les diputacions.
- No es vol potenciar una capitalitat única de vegueria sinó més aviat repartir serveis entre diferents ciutats en el territori.


Consell Comarcal

- Serà d’àmbit funcional i realitzaran aquells serveis que no poden fer els municipis. Es tractarà d’una espècie d’empresa de gestió dels serveis traspassats dels municipis.
- No hi haurà eleccions als consells comarcals i, a diferència d’ara que hi són representats els partits polítics, hi seran representats tots els municipis de la comarca. Tot i així hi haurà un factor correctiu en funció de la població dels municipis representats.


Àrea Metropolitana

- A l’àrea metropolitana no hi haurà consells comarcals, sinó que serà competència del Consell de l’Àrea Metropolitana.
- En aquests moments només es pensa en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però res impedirà que en el futur se’n creïn d’altres.
- A l’àrea metropolitana actual s’hi afegiran municipis del Baix Llobregat, Vallès Meridional i Baix Maresme, i quedarà constituïda per 37 municipis.
- Serà un ens de coordinació de serveis i no de representació política.


Descentralització i finançament

- La Generalitat es descentralitzarà en el territori.
- El sistema de finançament encara està en fase de discussió, amb diferents postures:
* Hi ha qui vol que els consells de vegueria rebin directament els diners de Madrid
* N’hi ha d’altres que voldrien que els diners els rebés la Generalitat i després els distribuís.


A l’hora del debat amb els assistents a la conferència, se li ha preguntat per la participació dels ajuntaments i la ciutadania a l’hora de decidir l’ordenació del territori, i se li ha recordat que els sentiments també són importants. Se li ha recordat també que hi ha plataformes, com la de l’Alt Ter, que estan demanant poder opinar sobre la nova ordenació territorial i que defensen posicions diferents. El Conseller ha comentat que, tot i que els seus interlocutors són els alcaldes dels municipis de Catalunya, també ha rebut a la Plataforma de l’Alt Ter, encara que no estigui d’acord amb el què defensen.
El Conseller ha dit que l’opció de transversalitat a què opta l’actual govern, els comportarà necessàriament una inversió important en infrastructura viària i de comunicacions.
També se li ha preguntat per l’impacte d’aquest nou ordenament del territori en la futura llei electoral. El Conseller ha dit que en aquests moments hi ha una discrepància important entre els cinc partits representats al Parlament, per interessos de partit atès que cada model afavoreix a un o un altre partit, en detriment dels altres. Tot i així ha afirmat que el sistema electoral actual manté una proporcionalitat del 97%, quan l’espanyola és de poc més del 80%.
Quan els dirigents de la Plataforma Odeon de Canet, organitzadora de l’acte, han demanat a quina administració haurien d’anar a buscar els diners que els calen per rehabilitar el seu equipament, la resposta del Conseller ha estat: l’Ajuntament, afegint que aquest després haurà de veure de quina administració els pot treure.
Quant al futur d’Arenys de Mar i la comarca de la Selva Marítima, no podem dir res, ja que no hi ha res decidit. Tot i així, el Conseller ha afirmat que encara que l’aprovació de la nova divisió territorial de Catalunya es farà al Parlament de Catalunya, els municipis afectats seran consultats formalment.


Canet de Mar, 26 d’abril de 2005

dissabte, 16 d’abril del 2005

Barrakes'05 i els joves d'Arenys de Mar

.
Escrivia en un fòrum obert, tot parlant de Barrakes'05 i els joves...

He anat a parar a aquest fòrum perquè crec en el jovent, encara que no acostumo a escriure a fòrums perquè no m'agrada que la gent s'empari en l'anonimat per, moltes vegades, insultar als que no pensen el mateix.

No és bo que no hi hagi entesa entre els ciutadans, que no vol dir estar tots d'acord en tot. Tampoc es pot barrejar termes com "democràcia" i "legitimitat democràtica" per fer callar qualsevol crítica o opinió, sobretot quan es fa de manera constructiva.

La meva opinió personal és que l'equip de govern actual no té capacitat de diàleg i és poc transparent. És cert que és l'equip que el nostre poble va votar majoritàriament i per tant va assumir la direcció del govern municipal. Això però no treu que treballi per escoltar a tothom, fins i tot als que no els varen votar, i si parlem dels joves, encara més.

Ningú pot dir que les relacions intergeneracionals són fàcils. Els grans ens basem en l'experiència i en la tradició, i els joves volen canviar el món, a vegades massa ràpid, però no avançarem si no sabem passar el testimoni als joves i que aquests construeixin el futur del nostre poble i del nostre país.

Crec que l'equip de govern està en standby i això no és bo per a ningú.

Espero que els joves agafin més protagonisme i, si és així, els més grans ho aplaudirem.

dijous, 7 d’abril del 2005

El Maresme i la nova divisió territorial de Catalunya


Hem sentit a dir que des de la Generalitat es planteja proposar la creació d'una nova comarca que afectaria a poblacions del Maresme. Es vol crear la comarca de la Selva Marina, que aniria des de Tossa fins a Arenys de Mar, i s'adscriuria a la vegueria de Girona.

Considero que és molt important una anàlisi exhaustiva de la realitat de les poblacions afectades i la seva interrelació. Quan al seu dia es varen crear les comarques (algunes amb més sort i encert que d'altres) es va tenir en compte una colla de paràmetres que justificaven la inclusió d'uns pobles i no uns altres, a una determinada comarca, a vegades amb la polèmica dels pobles del perímetre. Tot ha canviat i avui dia hi ha comarques que encara són una realitat d'interrelació i identificació però d'altres han quedat del tot desautoritzades per la realitat actual. La comarca del Maresme no destaca per ser una de les més homogènies o amb més trets comuns entre les diferents poblacions que la conformen, ni Mataró ha exercit realment la seva capitalitat comarcal.

La proposta del conseller de Governació de crear la comarca de la Selva Marina, que correspondria amb la "Marina de la Selva" del nostre estimat i autoritzat historiador arenyenc Josep M. Pons i Guri, pot tenir la seva base identitària, històrica o mediambiental, però difícilment es pot sostenir des del punt de vista de relacions i dependències socials, econòmiques i fins i tot culturals d'avui dia.

El fet que Arenys pertanyi al Bisbat de Girona tampoc pot ser justificació suficient perquè arribi a formar part de la vegueria de Girona; una dependència administrativa que s'hauria de valorar si pot resultar efectiva i còmode per als arenyencs.

El dia 26 d'abril, el conseller de Governació serà a Canet de Mar per parlar de la nova divisió territorial de Catalunya, i pot ser una bona ocasió per demanar els motius que li fan pensar una bona solució la sortida d'Arenys i altres pobles de la comarca del Maresme i la seva dependència a la vegueria de Girona. Però una cosa encara més important serà demanar al conseller si, a part de consultar al experts (que se suposa) també tenen la intenció de preguntar i sentir l'opinió de la ciutadania de les poblacions afectades, abans de prendre una decisió tant important, administrativament parlant.

divendres, 1 d’abril del 2005

A Arenys de Mar li falta aire

Arenys de Mar és encara un dels molts pobles que no ha tastat la democràcia participativa. És per això que els arenyencs ens assabentem de les coses de la "casa gran" quan als nostres representants polítics els va bé o ens necessiten (això últim cada quatre anys).

Fa uns dies hi va haver un gran rebombori a l'Ajuntament, amb la sortida d'un regidor de l'equip de govern, provocant la pèrdua de la majoria absoluta que fins ara compartien CIU i PP.

Des de la passada legislatura Arenys de Mar es troba encallat amb els treballs preparatoris del nou Pla d'Ordenació Urbanística. S'ha dit de tot i s'ha pensat més encara, però la veritat no l'acabem de conèixer.

En aquests moments sembla tot aturat, amb cares llargues, això sí. L'alcalde es fa la víctima, l'oposició assegura que no pactarà la moció de censura amb el "diable", i el dia a dia deixa molt que desitjar, amb uns regidors cansats i amb molt poques ganes de treballar, això sí: amb la il·lusió de sempre.

El problema és que no hi ha la possibilitat d'avançar les eleccions i haurem d'esperar l'estiu del 2007. Massa temps si no canvia el tarannà de tots plegats.

Si l'equip de govern pretén perdre temps durant dos anys, potser que l'oposició perdi prejudicis i agafi la batuta. Els arenyencs no ens mereixem perdre dos anys més.

dijous, 24 de març del 2005

Ple municipal del mes de març de 2005

Al Ple Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Mar d'aquest mes de març va seguir la línia de tibantor entre l'equip de govern i els grups de l'oposició, encara que tots els punts de l'ordre del dia es varen aprovar per unanimitat.

Al Ple del mes de febrer, en un moment determinat, el regidor d'ICV havia demanat que constés en Acta l'actitud d'un regidor de CIU imitant en to burleta al regidor no adscrit. L'Alcalde va manar al Secretari de la Corporació que no constés a l'Acta i així va ser. Malgrat tot això, ningú va desaprovar l'Acta.

En el Ple de març, els ciutadans, que no coneixem tot el procés abans d'arribar el dia del Ple, vàrem poder entendre que:

1- La Junta del Patrimoni fa quatre mesos que no es reuneix.

2- Una persona altruista va regalar un projecte d'aparcament subterrani a l'espai del Xifré, però que no necessàriament serà el que constarà al plec de condicions del concurs per a la seva execució.

3- Tothom va votar favorablement la creació d'una Comissió especial sobre actuació integral en casos de violència de gener encara que, segons l'equip de govern, el que es fa ara és immillorable.

4- El programa de la Festa Major i de Sant Roc, ja estan tancats.

5- L'equip de govern voldria que el regidor no adscrit formés part de les comissions que es creen però... no es pot anar en contra la legalitat!

6- Els alocs arrencats es replantaran.

7- L'aparcament a la primera platja, com a molt serà gratuïta pels arenyencs.

8- Els serveis jurídics i l'equip de govern de l'Ajuntament, encara no saben com fer-ho per constituir la Comissió que ha d'estudiar els treballs d'elaboració del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).

9- Es va explicitar el sou d'un regidor de l'equip de govern, fent constar que no cotitza a la Seguretat Social.

I la sensació...

...és que, com que l'actual equip de govern no té majoria absoluta i els grups de l'oposició no tenen la intenció de presentar una moció de censura contra l'Alcalde, aniran esgotant la legislatura (encara queden dos anys!), i esperaran els resultats electorals del 2007.

Els arenyencs perdrem dos anys?????????????????


dissabte, 19 de març del 2005

Pla d'Equipaments Culturals

La política dels darrers anys, a Arenys de Mar, s'ha basat principalment en resoldre el dia a dia tots els problemes que s'anaven presentant. Hi ha una manca de planificació que vagi més enllà d'una legislatura i davant dels grans temes, aquesta actitud no els pot resoldre.

La necessitat de confeccionar un Pla d'Equipaments Culturals no és nova, ni responsabilitat única de l'actual govern municipal. Ho arrosseguem de fa temps i ni amb el govern d'esquerres ni de l'actual de dretes, hem aconseguit que es portés a terme.

En aquests moments s'està fent un diagnòstic del pla d'acció cultural, amb el concurs d'una empresa contractada per la Diputació de Barcelona. És d'esperar que un dels temes cabdals sigui els equipaments i que se'n derivi l'esperat estudi.

Sabem que un diagnòstic no és capaç, per ell sol, de solucionar els problemes estructurals ni sectorials d'un municipi. A partir del resultat de l'estudi s'ha de començar a treballar i alguns temes requereixen el màxim consens possible, per part de polítics de tots els colors, però també dels experts i la ciutadania, per evitar que cada quatre anys hi hagi canvis d'opinió, com està passant fins ara.

Des d'aquest espai virtual demano tot l'interès i esforços per endegar un Pla d'Equipaments Culturals que doni solució als dubtes que en aquests moments planegen sobre Arenys.

Serà responsabilitat de tots, però sobretot de qui ostenta el poder, la capacitat o incapacitat de sortir d'aquest atzucac.

La riquesa de la parla

M’agrada aturar-me a pensar en tot allò que acabo de dir, d’escriure... tot allò que acabo d’escoltar. No solament em fixo en el contingut, també en la forma i el moment. Crec que els tres elements han d’anar junts. Un gran missatge expressat a mala hora o amb un to equivocat, pot ser contraproduent.

Tots recordem els esdeveniments del 3%, al Parlament de Catalunya, que en el moment d’escriure aquest article encara s’estan analitzant. A molts ens va interessar el contingut perquè, lluny de criminalitzar de manera partidista els polítics, sí que volem saber com es cuinen les coses: volem transparència i una altra manera de fer política. A molts però, també ens agrada pensar que cada cosa té el seu lloc, el seu moment i la seva forma. Aquests elements no es varen tenir en compte i el resultat pot ser molt diferent del que es podria esperar.

A ningú se li escapa que quanta més alta és la responsabilitat, més repercussió té un mal pas, o una sortida fora de to. També és cert, que una relliscada és un bon pretext per ficar-hi cullerada. I d’això tots en sabem. És important doncs, saber valorar la repercussió dels comentaris en funció de la capacitat de convocatòria o d’abast. No és el mateix el que jo pugui expressar en aquest article, que les declaracions del nostre alcalde Rubirola, encara que ens avisi sobre el perill dels creadors d’opinió.

I avui, que tenim tantes facilitats per rebre informació dels llocs més insospitats i a l’instant, hem perdut capacitat de diàleg i tertúlia. No és estrany que cada vegada sigui més difícil trobar aquests espais de diàleg i conversa reposada. Només cal fer una passejada per adonar-nos que hem liquidat el silenci, com a punt de partida de qualsevol conversa. És molt més fàcil anar a parar a locals amb música ben alta, la televisió en marxa i intentant comentar la jugada, tot esgargamellant-nos.

Aquest bombardeig d’informació arriba paral·lelament a la renúncia a la discussió constructiva del nostre entorn, del què ens afecta. I això fa més difícil la tasca de seleccionar què volem saber i, sobretot, conèixer la font d’on prové, ja que, pecaríem d’innocents si no ens adonàvem que ens arriba allò que ens permeten conèixer i al moment que consideren oportú.

També resulta cada vegada més trist l’empobriment del nostre vocabulari. L’ús acurat de la nostra llengua ha perdut simpaties i cada vegada és més simplista. I tot això passa en un moment de facilitats de comunicació però que es banalitzen. Un moment en que tothom ho xerra tot però que sembla que quants més disbarats més alta és la cotització. I això es fa palès a programes televisius de màxima audiència, però també ho trobem a les connexions al Ple del Parlament o del Congrés de Diputats. Queden lluny aquells discursos històrics que resultaven ser unes veritables lliçons d’oratòria. Avui ens perd la grolleria i el mal gust.

Convindreu a afirmar el plaer que se sent tot escoltant xerrades de persones amb un ampli vocabulari i que aprofundeixen en els temes. Part de la nostra riquesa, com a persones socials, està en la possibilitat de participar en debats i conferències i també en la seva lectura, i potser en som poc conscients.

M’agradaria pensar que es treballa l’aprenentatge social de l’ús responsable de la nostra parla. Que s’ensenya a escoltar i incorporar vocabulari i coneixements. És un exercici fàcil. Parodiant l’anunci televisiu: no ens demanen res que no sapiguem fer. El problema és que hem arribat a idolatrar la ignorància i la incultura, i sinó com s’explica l’èxit de molts programes televisius, grollers i envoltats de la ignorància més penosa. No em val pensar que es tracta de divertiments per fer-nos oblidar les trifulgues laborals o familiars del dia. En tot cas és la facilitat que tenim per riure’ns dels altres i ressaltar la seva ignorància per dissimular la nostra.

Arenys de Mar compta amb una colla d’entitats com l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran, l’Associació de dones per a la igualtat d’oportunitats, el Grup de Debat i Tertúlia, Arenys Sostenible, Arenys Solidari, Col·lectiu l’Eixida... que de manera periòdica ens brinden l’oportunitat de gaudir de l’ensenyament d’unes persones que conreen la intel·ligència i la riquesa de la parla. Hem passat molts anys vivint del record dels nostres avantpassats cultes, però sovint em pregunto si aquest nostre present serà passat de la història del futur, o bé haurà passat sense pena ni glòria. Crec que hem abaixat massa el llistó i sense voler caure en elitisme convindria aixecar-lo i aspirar a millor sort en la nostra vida social i cultural. Per això però, caldrà treballar-ho i no tothom hi està disposat.

Moltes vegades hem sentit la frase: hem de ser responsables dels nostres actes, però jo hi afegiria, també dels nostres comentaris.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", abril 2005

diumenge, 13 de març del 2005

Un Programa d'Acció Municipal per al 2006

La nova situació política pot forçar l'equip de govern a elaborar un Programa d'Acció Municipal (PAM) per al 2006.

Fins ara el govern municipal ha manifestat, de manera desorganitzada i a sotragades, projectes a desenvolupar, sense quantificacions clares. Al moment de presentar el pressupost municipal per aquest any 2005, sense dades concretes i posteriorment modificades, no pas per suggeriments de la ciutadania sinó perquè quan varen convocar l'Audiència Pública encara no havien fet la feina, persones assistents a l'Audiència varen demanar un Pressupost per programes i la resposta del regidor d'Hisenda va ser patètica, manifestant la incapacitat d'aquest Ajuntament per dur-ho a terme.

Demano a l'oposició que de cara l'any 2006 exigeixi un PAM vinculat al Pressupost, sota la filosofia del pressupost per programes, que és la manera de fer transparent la gestió municipal, no només acabada la feina sinó des del mateix moment que es presenta el pla de treball.

Demano que si l'actual equip de govern municipal és incapaç d'elaborar un pressupost per programes, dimiteixi i deixi pas a persones més capacitades per governar. El nostre govern no ha avançat gens en democràcia, participació i transparència, i els que defensem aquests principis estem farts de tanta prepotència i ineficiència.

dissabte, 5 de març del 2005

Arenys de Mar necessita una altra manera de governar

A l’edició del mes de març de l’Ametlla d’Arenys, parlava de la nova situació política dins l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’article, que podeu llegir en aquest mateix “blog”, havia estat escrit el dia 13 de febrer, quinze dies abans del Ple del mateix mes. Un Ple Municipal que va resultar penós i ridícul, però que deixa entreveure quina pot ser la gestió municipal fins al 2007.

Crec sincerament que l’enfrontament de les diferents forces polítiques no ens ajudarà gens a avançar en els temes que hi ha iniciats, i que, com en el cas del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, són d’una gran transcendència.

L’actitud de l’alcalde és molt negativa i la seva responsabilitat, pel càrrec que ostenta per decisió dels arenyencs, no l’hi permet d’actuar de la manera que ho està fent. És cert que l’oposició municipal ha de ser responsable dels seus actes i actituds, però no és menys cert que del comportament del senyor Miquel Rubirola dependrà que el nostre poble avanci o es quedi dos anys parat. També dels seus companys de partit i govern, alguns dels quals estan demostrant el seu cansament i la poca il·lusió, malgrat el que puguin dir, per continuar treballant per Arenys de Mar.

No és temps de prepotència ni revenges. No és temps de rancúnies ni victimisme fàcil. És temps d’afrontar la nova realitat, de corregir els errors comesos, els quals primer s’han de reconèixer, i esperar la col·laboració de la resta de forces polítiques per fer avançar el nostre municipi.

Ara veurem qui assumeix la pròpia responsabilitat, i qui no vulgui seguir per aquest camí, davant la impossibilitat d’avançar les eleccions municipals, que deixi el lloc a altres persones que puguin entrar amb més ganes de treballar, malgrat tot, pel poble que els va votar.

Arenys de Mar, 5 de març de 2005

dimarts, 1 de març del 2005

Ple Municipal extraordinari

En un ple municipal avorrit i penós per tal com es va desenvolupar, vàrem poder observar que els nostres representants polítics es dediquen a jugar al gat i la rata. "Tu presentes això però jo hi votaré en contra perquè a mi m'agrada més de l'altra manera". "Jo presento això però com que m'has votat en contra abans, ara m'hi abstinc". "Com que serà nul de ple dret, t'ho deixo presentar i fins i tot hi votaré a favor, però no servirà de res"...

A vegades quan érem petits i teníem mal dia, ens comportàvem de manera estúpida i ens discutíem amb els companys d'escola per qualsevol excusa. Es tractava de portar la contrària.

Per ràdio no podeu veure el comportament dels regidors i regidores quan parlen els del grup oposat. Els més discrets parlen amb el del costat, n'hi ha però que fan gesticulacions ostentives i també comentaris en veu alta. La majoria somriu, però és un somriure burleta que deixa satisfet i enganyat a un mateix volent ridiculitzar els altres.

Tot això passa entre persones adultes i aparentment serioses i, per sobre de tot, representants dels ciutadans d'Arenys.

Podria continuar però em fa recordar el mal moment viscut a la sala de plens i prefereixo oblidar-ho, amb l'esperança que el mes vinent, anirà millor.

divendres, 25 de febrer del 2005

Mobilització de masses

Tothom és lliure de fer el que consideri millor per justificar el seu treball, els seus actes. En política hi ha molta demagògia i a vegades es cau en la posició de tot s'hi val.

Les campanyes electorals s'han convertit en muntatges propagandistes cap a les persones que lideren els partits, més que no pas uns actes d'explicació d'objectius, propostes concretes i línies d'actuació.

Sembla ser que anem avançant en aquesta manera de fer i fins i tot a mitja legislatura es dediquen a mobilitzar les masses per contrarestar la incapacitat de demostrar amb fets més que no pas amb paraules, tota la feina que es realitza o es va prometre.

El nostre govern municipal treballa molt lentament i els fruits no es veuen per enlloc. Ara resultarà que la crisi de govern serà una bona excusa per justificar aquesta manca de treball.

Mentrestant els ciutadans esperem la transparència i la participació promesa. Es veu ben clar que només ens deixen parlar cada quatre anys, i llavors hem de dipositar tota la confiança a unes persones que tenen carta blanca per fer i desfer.

Estem cansats de la democràcia representativa i en volem una de participativa.

dilluns, 14 de febrer del 2005

Un nou equilibri de forces a l'Ajuntament d'Arenys de Mar

Amb la sortida de Lluís Blanchar de l'equip de govern municipal, l'equilibri de forces entre govern i oposició ha canviat. A partir d'ara pot passar de tot i el que cal esperar és seny per part dels nostres representants polítics i que primi, per sobre de tot, la voluntat de fer avançar i millorar Arenys de Mar.

És possible governar sense tenir majoria absoluta?

diumenge, 13 de febrer del 2005

Un nou Govern municipal per Arenys de Mar

Des de fa moltes legislatures, el govern municipal d’Arenys de Mar s’ha configurat a partir de la suma de partits o coalicions polítiques, atès que cap partit ha obtingut la majoria absoluta. En els darrers anys, l’equilibri de forces governants i oposició ha estat al voltant del 9 a 8, amb els aparellaments CIU – PP, i ERC – PSC – ICV. Amb la sortida de l’equip de govern, a mitja legislatura, del fins fa poques setmanes regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar, s’ha perdut la majoria absoluta i s’ha creat una situació insòlita a Arenys de Mar.

Davant d’aquest fet es presenten diferents solucions: en primer lloc, el govern de CIU-PP en minoria, pactant puntualment amb els diferents partits a l’oposició. Una segona opció és la de formar una coalició de forces per aconseguir la majoria absoluta. Aquesta majoria es pot fer amb l’acord entre l’actual equip de govern i alguna de les formacions de l’oposició, o bé a través d’un compromís dels actuals grups de l’oposició amb el nou regidor no adscrit.

Cadascuna de les solucions té els seus pros i contres. Governar en minoria vol dir estar pactant contínuament els diferents acords de govern. Un fet que hi ha municipis que realitzen des de fa molts anys i ningú no els pot acusar de no haver aconseguit fer avançar el seu poble. El pacte de l’actual govern amb una altra força política té, aparentment, el handicap del PP. Difícilment els tres partits de l’oposició acceptarien fer govern amb el PP, i per altra banda, CIU ha deixat ben clar que no vol trencar amb el seu tradicional company de govern a Arenys de Mar.

Tot aquest conjunt d’hipòtesis i conjectures estan molt bé, però per sobre de tot cal no oblidar la responsabilitat de gestionar el municipi. No seria bo per ningú, i menys per Arenys, si de tot aquest guirigall en resultés un desgovern fins a les municipals de 2007, i que decisions tan importants com pot ser l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, quedessin congelades dos anys més.

Seria equivocat afirmar que en aquesta legislatura no s’ha fet res, però no és menys cert que s’ha avançat molt poc. La impressió de molts ciutadans és que continuen encallades moltes promeses electorals i aviat arribarem a la meitat de la legislatura. A vegades perquè no s’explica prou bé i altres vegades perquè realment no s’hi ha treballat, els ciutadans no acabem de veure els fruits que ens havien promès.

No es tracta ara de fer un repàs exhaustiu de les promeses electorals, però podem trobar alguns exemples. Tampoc caurem en la trampa de creure’ns que tot el que ens prometien durant la campanya electoral es pugui dur a terme, ja que, per més bona voluntat que tinguessin, no hi ha capacitat per realitzar tot el llistat d’objectius, sobretot en el cas de CIU que és qui va confeccionar un programa més ambiciós i ben presentat.

CIU va prometre moltes coses i també és cert que algunes s’han iniciat però en queden moltes per resoldre, algunes de prou importants i que, al meu entendre, difícilment s’aconseguiran abans de 2007. Per citar-ne algunes, diré que sobre equipaments continuem amb un pla d’usos del Calisay obsolet, ja que data d’abans de la seva inauguració. En caldria un de nou que fes possible una major utilització de l’edifici per part de les entitats. Per altra banda, no sabem que s’hagi fet l’estudi dels equipaments públics d’Arenys, ni tampoc s’ha iniciat cap consulta sobre l’ús de l’edifici Xifré o de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. També hi ha pendent l’estudi de la resta d’equipaments culturals, encara que, en aquest cas, podria ser que se’n parlés durant l’elaboració del Pla d’Acció Cultural, que sembla que s’hi està treballant. No sabem res del passeig marítim entre Arenys i Canet, ni d’Arenys a la musclera, ni si s’ha redactat el Pla director d’aigües.

De l’ús del Reglament de Participació Ciutadana no en puc dir gaire res perquè CIU no en parlava durant la campanya electoral, però sí del seu soci de govern, el PP, que de les poques promeses concretes que va fer, contemplava la dels pressupostos participatius. Per ara no hi ha cap iniciativa que pugui fer pensar que aquesta promesa es complirà durant aquesta legislatura.

Davant la nova situació política caldria aplicar el càlcul del màxim comú denominador, i tirar endavant els projectes resultants. I també demanaria més transparència i capacitat de diàleg, cosa que li ha mancat a l’actual govern de CIU-PP. L’oposició pot fer un bon servei al municipi si pren consciència de la nova situació i és capaç de pactar el futur immediat del nostre municipi. CIU, com a força principal i guanyadora de les darreres eleccions municipals, ha d’acceptar la nova realitat i responsabilitzar-se de fer avançar Arenys per evitar que la situació on s’ha arribat, per important que sigui, bloquegi el treball que des del govern municipal s’ha de dur a terme.

M’agradaria pensar que el nou equilibri polític facilitarà la participació de les entitats i ciutadans arenyencs, en la presa de decisions que afectin de manera important el municipi. Penso en el Pla d’Ordenació Urbanística, en un Pla d’Equipaments Culturals i en els treballs de l’Agenda 21 en sostenibilitat i defensa del medi ambient, entre altres. Si no som capaços de pactar en aspectes importants, no podrem avançar com a poble.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", març 2005

diumenge, 9 de gener del 2005

Tractat per a la Constitució Europea

D’aquí a pocs dies podrem exercir el nostre dret democràtic de votar en referèndum la nostra acceptació o rebuig a la Constitució Europea. El fet de votar és un dret però també una responsabilitat. Actuar doncs de manera inconscient és una falta de respecte a la democràcia que tant vàrem enyorar en aquells llargs anys de la dictadura franquista. Tenim per tant l’obligació de meditar el nostre vot i decidir en conseqüència.

No seré jo, però, qui us doni consells sobre l’orientació del vostre vot sinó que tan sols voldria apuntar alguns trets que us poguessin ajudar a l’hora de buscar quina ha de ser la vostra decisió.

D’entrada no em semblaria bé que el vostre vot fos només un vot de confiança al partit o coalició que acostumeu a votar, sinó que seria bo arribar més lluny en l’anàlisi del què representa aprovar o no la nova Constitució.

Tampoc seria bo actuar moguts només pels nostres anhels autonomistes o independentistes, ja que, sense oblidar-los, hem de veure què es pot decidir des d’Europa i què és el que s’ha de decidir des d’Espanya. No podem pretendre que els de fora ens solucionin les nostres picabaralles, sinó que, en tot cas, hem de procurar que no ens hi posin més impediments.

Seria bo, a més, recordar que la construcció d’Europa l’anem fent pas a pas i que aprovar la Constitució vol dir avançar una etapa, amb un seguit de drets però també d’obligacions que caldrà analitzar si ens convenen, i no aprovar-la vol dir continuar en l’etapa actual que és la que s’escriu al Tractat de Niça. Amb això també cal entendre que un vot negatiu a la Constitució no significa necessàriament un vot contra Europa sinó, en tot cas, contra la manera de construir Europa d’aquesta Constitució.

La sensació que des de fora ens construeixen l’Europa que ells volen, no és una sensació casual. Els governs europeus, i d’aquests els més forts, són els que han anat decidint el camí a seguir en la constitució d’una Europa unida. Amb aquesta Constitució es dóna més contingut al paper del Parlament Europeu, que està format per les persones escollides per nosaltres. També és cert que es mantenen una colla de polítiques que s’han d’aprovar per unanimitat i això fa que es puguin vetar decisions polèmiques que perjudiquin a uns pocs països en benefici dels altres. Aquests serien els casos de les polítiques fiscals i d’exteriors. No és menys cert però, que n’hi ha tota una altra colla que fins ara calia el vot unànime i que ara només requereixen la majoria simple dels vots.

També canvia la ponderació del vot, de manera que es té en compte el nombre de ciutadans de cada país, però, per no perjudicar els països més petits, també preveu que per poder vetar qualsevol decisió serà necessari l’acord d’un nombre mínim d’estats, d’aquesta manera s’evita que els estats més grans puguin fer anar a remolc els altres.

Per primera vegada aquest tractat amb categoria de constitució, és consultat als ciutadans per a la seva aprovació, i aquí rau la importància de la nostra corresponsabilitat a l’hora d’emetre el nostre vot. Tot i que el resultat no és vinculant.

La Constitució parla d’estats i no parla ni de les regions ni dels pobles. Els catalans sempre estem topant amb administracions públiques allunyades i en canvi les més properes són força buides de competències i amb molt poques coses a dir. Per alguns partits i persones aquest serà un motiu important per votar-hi en contra. D’altres s’acontentaran amb la lletra menuda de la Constitució on es parla de la subsidiarietat de les regions i dels pobles, aplicant-se les decisions en el nivell idoni, i també en el fet que sempre es pot recórrer qualsevol decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per nosaltres els catalans, no s’ha contemplat que la nostra llengua fos oficial. Tots sabem les dificultats que tenim a casa nostra i el llarg camí que hem hagut de recórrer i el que ens falta encara. Ens hauria agradat aquest reconeixement que entenem hi tenim dret. Tot i així hi ha qui opina que el debat no està tancat i que es continuarà discutint atès que no hi ha res escrit a la Constitució que ho prohibeixi.

L’anàlisi no és exhaustiu ja que hi ha molts altres aspectes a estudiar i comentar: podríem estar parlant de temes socials, de la manera que tracta el món del treball, la immigració, la dependència de l’OTAN... Per altra banda crec que, tot i les falques publicitàries i la distribució del text de la Constitució, he trobat a faltar informació més didàctica al ciutadà, però al mateix temps, més interès per part del ciutadà davant l’oportunitat de manifestar la nostra opinió amb el vot del dia 20 de febrer. La Constitució parla per primera vegada de principis, valors i objectius que han de configurar un model europeu, i unes polítiques fiscals i econòmiques que ens han de permetre fer front al fenomen de la globalització que sobrepassa la capacitat individual dels estats. Això és important i s’ha de valorar.

Encara som a temps a cercar informació detallada de la Constitució Europea que ens permeti emetre un vot conscient i d’acord amb el nostre tarannà. El meu consell és que voteu, sigui a favor o en contra, però que participeu amb el vostre vot en el debat sobre la construcció d’una Europa més forta i alhora més justa. Val la pena!

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", febrer 2005