Ja tinc decidit quin serà el meu vot a les municipals d'Arenys de Mar

Avui és el darrer dia de campanya i encara ens falta el dia de reflexió i jo ja frisso per poder anar a votar. No em cal reflexionar més, ja ho he estat fent des de fa dies i ja tinc molt clar qui votaré perquè pugui governar Arenys.

Sé, però que difícilment el meu candidat/candidata serà el nou alcalde/alcaldessa d'Arenys de Mar, i també sóc conscient que tindrà moltes dificultats per portar a terme tot allò que m'ha promès i m'he cregut. I no serà perquè no sigui una persona honrada i compromesa, sinó perquè el nou govern d'Arenys de Mar serà el resultat d'un pacte amb més d'una i de dues formacions. Difícilment es podrà governar en minoria.

Aquests recels, però els haig de vèncer i optar per donar-li el meu vot i esperar que, com jo, siguin moltes les persones de la vila que també hi confiïn i li donin el seu vot. 

Però no he optat per una llista presidencialista, sinó per una llista que hi ha algú més que l'alcaldable. Una llista formada per un grup d'homes i dones que, al meu entendre, donen la talla i hi puc confiar. Tenen un programa que no em convenç al 100 per cent, però és que no n'hi ha cap que comparteixi plenament. Sí que és un programa coherent, atrevit, això sí, però possible i trencador. Valoro molt l'experiència, encara que no la veig imprescindible, sempre i quan els nous regidors i regidores entrin amb humilitat i ganes de servir. Rebutjo els amargats i que ens amarguen, els venjatius i creguts. Prefereixo els que ratllen la utopia, però són respectuosos amb els seus adversaris i, sobretot, tenen les orelles ben obertes per escoltar la gent, no només quan necessiten els vots, sinó durant tots els dies del mandat municipal.

Sí, ja sé qui són els meus escollits i els adverteixo que els seguiré durant els quatre anys, formin part del govern o es quedin a l'oposició. Voldré que facin un bon ús de la confiança que haurem dipositat en ells i que treballin i deixin treballar per fer avançar la nostra vila econòmicament i social. Em crec que vulguin que participem en les decisions i que no només ens convoquin perquè els escoltem, sinó que també ens demanin l'opinió. I prenguin decisions, i fins i tot que s'equivoquin abans que no fer res i mantenir estancat el nostre poble, i que recordin que el primer de tot són les persones, fins i tot davant dels arbres i els animals. Qui sigui frare que prengui candela!

S'acaba la campanya i continuen els problemes a rodalies

Penúltim dia de campanya oficial i hauré de fer bondat i no allargar-me en el meu escrit. Després d'aproximadament 18 mesos, el que acostuma sent habitual, el meu cap es troba gairebé com els trens de rodalies.

Vergonya el que passa avui, no només per l'incident concret del dia, sinó per la freqüència amb que els usuaris de RENFE han de patir maltractament i menyspreu. Un país que s'enorgulleix de ser capdavanter en quilòmetres d'AVE, és incapaç de fer funcionar d'una manera decent un servei de rodalies de Barcelona.

Una mostra més del mal tracte que rep Catalunya que anima molta gent a insistir en separar-se d'Espanya. Si el PP català tingués un mínim de decència, s'hauria d'avergonyir del seu homòleg espanyol i sumar-se a la resta de partits polítics i societat per exigir a l'Estat espanyol inversió i competència en la gestió del servei públic, o bé, si no en són capaços, cedir les competències al govern català.

M'imagino que en aquests dos darrers dies de campanya els fets d'avui a rodalies sortiran, uns per acusar el govern de l'estat i el PP per dir que això li pot passar a tothom. És cert. Això li pot passar a tothom que no inverteixi en manteniment i millorar i dimensionar el servei d'acord amb les necessitats i els usuaris. El centralisme que ha practicat sempre el govern de l'Estat, sigui en mans del PP o del PSOE, ha provocat que el caos d'avui sigui una normalitat. No hi veig solució si no és sortint de l'Estat. Que algun unionista em digui que estic equivocat, però amb arguments realistes, i no amb promeses ni canvis d'estratègies impossibles.

Qui pressiona les monges?

Ahir vàrem saber que hi ha algú al nostre país que no veu bé que dues monges facin campanya política amb l'hàbit, però no només no ho veu bé, sinó que s'encarrega de pressionar el Vaticà perquè les ordeni quedar-se a l'ordre i no interfereixin sobre els seus interessos.

Podem discutir sobre la conveniència o no que una monja o un capellà estiguin fent política activa, sobretot si no acotem què entenem per política. Però fins i tot si parlem de política de partits, política electoral. Jo tinc la meva opinió que és tan respectable com la de qui pensa el contrari, però això no em preocupa, en tot cas em dol la incoherència, la utilització dels càrrecs per pressionar en benefici dels propis interessos.

Parlant clar hem de dir que, hagi estat o no el PP qui hagi pressionat el Vaticà, sí que no li agrada gens la campanya que fa la monja Caram o la monja Forcades, cadascuna d'elles amb el seu estil. Segur, però, que els encantava la política de l'ex arquebisbe de Madrid, monsenyor Antonio Maria Rouco Varela.

Ens trobem en el dilema de saber què és el que molesta: que siguin unes monges, amb el que això encara significa per a la nostra cultura, o bé que el seu missatge sigui de suport als dèbils i crítica a la dreta més insolidària. Quan Rouco Varela presidia manifestacions i pressionava el govern de l'Estat perquè aprovés segons quines lleis o n'abolís d'altres, la dreta més rància l'aplaudia. Els mateixos que ara critiquen la significació de la monja argentina Caram. Per altra banda, segur que molts polítics que aplaudeixen Forcades o Caram, al seu dia criticaven Rouco Varela.

És per això que cal ser coherents i no caure en el parany de la subjectivitat a l'hora de fer la crítica. Personalment respecto la decisió de cadascú a l'hora de defensar uns colors o uns altres. M'agrada més Caram quan argumenta la seva posició política i social, que no pas quan s'asseu en un acte polític amb un partit concret, però hi té tot el dret, i en tot cas qui s'identifica guanya adeptes i al mateix temps perd admiradors. El nostre món és un continuat de preses de decisions i això té les seves conseqüències, però molt pitjor és l'ambigüitat i pretendre acontentar tothom.

Descobrint el perfil dels candidats de C's i Podemos

Sembla ser que allò que temien Pablo Iglesias i companyia que pogués passar a Podemos si donaven carta blanca perquè es presentés tothom qui volgués a les eleccions municipals amb el seu nom, li està passant a Ciudadanos. Tots sabem que en política, a part de bones persones també s'hi infiltren vividors i especuladors, que pretenen viure de la política, dels rèdits que els pot donar. Aquests vividors són els que tan mal han fet a la política i als polítics honrats que han dedicat el seu temps a la comunitat. 

Aquests dies estem veient com es retiren persones de les llistes de C's perquè o bé no havien donat el seu consentiment o no n'eren conscients, o bé es pensaven que el partit era una altra cosa. També s'ha retirat alguna candidatura sencera perquè la direcció del partit s'ha adonat, d'entrada, que hi havia una colla de personatges poc desitjables.

Podemos no s'ha presentat amb el seu nom, però sí que en molts municipis es presenten succedanis del partit que encara els fa més perillosos. Persones, que potser ho fan de bona fe, però no tenen ni la més mínima preparació per entrar en un ajuntament, víctimes de l'auge del model Podemos, o de la seva pròpia inconsciència.

La pregunta que ens fem molts és si l'efecte crida de Podemos beneficiarà unes formacions que en una situació de normalitat tindrien problemes per obtenir tants vots com membres són a les llistes. Tant pel que fa al seu perfil personal com pel missatge i programa electoral.

Sempre he pensat que quatre anys eren pocs per un mandat municipal, però en situacions com l'actual, potser seran massa, perquè en alguns municipis on puguin obtenir representació, pot ser que se'n penedeixin durant tots aquests anys.

En el cas de Ciutadans em fa l'efecte que el discurs serà diferent en funció del municipi, però poc diferent del que pugui practicar el PP. Un i altre es retroalimenten, amb el gran objectiu de frenar el sobiranisme. En el cas d'Arenys voldria pensar que aquesta no és la intencionalitat i que no es dedicaran durant quatre anys a la guerra de les banderes, i els aprofitaran per treballar per al bé de tots els vilatans, si aquests els donen l'oportunitat de representar-los.

La participació, a Arenys de Mar, en boca de tots els candidats

Hem començat la segona setmana de la campanya electoral i, a Arenys, qui hagi seguit una mica els mítings, escoltat el debat de Ràdio Arenys, o bé llegit algunes cròniques aparegudes a Internet, sabrà força què promet cadascuna de les formacions polítiques que volen governar a la vila.

Tots som conscients, i els polítics més, que aquest nou mandat serà necessari pactar més que mai. No sabem quins seran els resultats, però tot fa pensar que no hi haurà cap partit polític que destaqui per sobre dels altres, i en funció dels resultats els pactes vindran més o menys donats d'entrada.

Hem de recordar, però, que en aquest mandat que s'acaba el pacte ha existit i l'han protagonitzat grups de dreta i d'esquerra, sobiranistes i unionistes. Això ens fa pensar que seguint la mateixa tònica, qualsevol combinació és possible.

Hem escoltat que CIU veu difícil poder pactar amb Junts x Arenys, o que la CUP ho faci amb C's, PP o PSC. ERC i SI també posen obstacles a pactar amb partits clarament unionistes, i no recordo si ICV s'ha manifestat al respecte.

Hi ha un aspecte que em crida l'atenció i és que enguany la participació està en boca de tothom. Mai n'havia sentit a parlar tant a representants de CIU, un partit que a principis de mandat va eliminar la regidoria de Participació, recuperada pel PSC quan va entrar a govern, encara que només es fes servir per recuperar els pressupostos participatius.

No és només CIU que em sorprèn, sinó també ICV, que tret de quan s'acosten les eleccions, des de la sortida d'en Vicenç Martí, mai més ha destacat per creure-s'ho de veritat. La CUP també ho presenta amb força i s'ha de dir que durant aquests quatre anys és qui més s'ha barrejat amb la població per tractar diferents temes que preocupen als vilatans.

Com que gairebé totes les formacions ens prometen participació i transparència, serà fàcil constatar durant els quatre anys, i quan fem l'avaluació del mandat, si només es tractava de propaganda electoral, si se li ha donat un caràcter superficial o s'ha posat realment en pràctica. No tot s'acaba demanant als arenyencs si volen la Biblioteca a les Clarisses. Una vegada els diguem que sí, que ens expliquin com ho pagaran. I que no oblidin que fomentar la participació no és fàcil. Vol esforç, sinceritat i resultats. 

Comentaris a les 90 respostes dels i les alcaldables per Arenys de Mar

Treure conclusions una vegada analitzades les respostes de les deu candidatures, que finalment varen ser nou (Arenys Sí Pot no va respondre), seria una temeritat. Com a molt podem explicar coses i llavors cadascú pot quedar-se amb allò que consideri més significatiu.

En primer lloc cal agrair la resposta de les nou candidatures perquè no hi tenien cap obligació ni en no fer-ho tampoc els comprometia en res. Més aviat contestant els podia comprometre. El ressò que puguin tenir les seves respostes i les nostres opinions tenen l'abast que tenen, molt diferent del que pugui tenir un debat de Ràdio Arenys, o les entrevistes en directe.

Tal com deia el primer dia, no totes les candidatures varen respondre amb la mateixa extensió i concreció. En algun cas (C's i PP) les respostes eren molt breus i a vegades fugint d'estudi, en el cas de la mesquita, però donant opinió de temes com les Clarisses o en l'acapte d'empreses foranes. CIU, en general, no es compromet gaire i en moltes de les preguntes respon que ho hauran d'estudiar.

En el cas d'ICV i la CUP les seves respostes varen ser exhaustives, sobretot ICV, i a més amb concrecions i explicacions ideològiques. PSC i ERC varen ser breus, però amb objectius concrets. JuntsxArenys ens recorden que, encara que amb un altre nom, han governat aquests quatre anys i ho han fet bé, i SI queixós amb la manera de governar i focalitzant les respostes en l'àmbit que va tenir competències el seu cap de llista. En el cas de la Biblioteca no suggereixen cap solució.

Només ICV i C's ens parlen de reorganitzar l'ajuntament, i totes les candidatures ens afirmen que prioritzaran el treball per a millorar la situació de les persones, les més perjudicades per la crisi que hem estat patint els darrers anys.

Quant al Mercat municipal tothom coincideix que cal actuar-hi perquè consideren que té futur. Fa molts anys que es parla del Mercat municipal i han passat diferents governs municipals sense que s'hagi resolt res. Sempre s'ha dit que les grans superfícies eren els grans competidors del Mercat per les facilitats que donaven, entre elles l'aparcament. Avui, però hem de dir que no només són les grans superfícies les competidores que ensorren l'activitat del Mercat, sinó que també hi ha comerços de la Riera, amb el mateix problema de mobilitat, que també li fan la competència. Vàrem trobar, en la majoria de respostes dels grups, una falta de crítica en l'actitud dels paradistes i en la gestió del Mercat, que sí menciona SI.

Les tres darreres preguntes als candidats a l'alcaldia d'Arenys de Mar

La vuitena pregunta que vàrem plantejar als deu candidats, nou dels quals ens varen enviar resposta, es referia a l'atur: L'atur és un greu problema per a la població. Què penseu fer des de l'Ajuntament per reduir l'atur?

En aquest cas la resposta estrella és el viver d'empreses. Tothom en parla, però també surten les polítiques d'ocupació, la contractació de plans d'ocupació i la formació als aturats. SI es manifesta molt crítica amb les traves que segons diuen l'ajuntament posa als emprenedors, i C's demana la reimplantació de l'Escola d'Arts i Oficis.

La CUP parla de recuperar les zones agrícoles i també de la municipalització de serveis. ERC vol facilitar la instal·lació d'empreses, amb incentius fiscals, i Junts x Arenys i la CUP parlen de fomentar el cooperativisme.

Les persones del nostre grup presents el dia d'analitzar les respostes dels nou candidats (Arenys Sí Pot no va respondre) enteníem la complexitat a l'hora de pretendre reduir la taxa de l'atur, i no acabàvem de veure prou solucions en la majoria de les respostes, i en canvi hi ha molta feina, sense oblidar quines són les competències de l'administració local en aquest tema.

La penúltima pregunta pretenia copsar l'opinió de les diferents formacions en el sector de la indústria: La indústria a Arenys és molt residual. És una prioritat per a la vostra formació política? Què fareu en el proper mandat?

En la formulació de la pregunta hi ha qui ens ha donat la raó, però d'altres han manifestat que tenim una gran indústria, destacant Aretex, les diferents drassanes i les naus a Valldegata. Precisament Valldegata Ponent és la gran prioritat de la majoria de candidatures, buscant la manera d'incentivar la instal·lació de noves empreses. Per altra banda, SI parla de la gran oportunitat de l'aqüicultura, i ICV parla de donar suport a les empreses que apostin per les energies renovables i del rebuig a col·laborar amb les ETT.

Per acabar plantejàvem una altra pregunta específica que darrerament se'n parla molt: S'ha dit que la Biblioteca en el seu emplaçament al carrer Bonaire va néixer petita. Hi havia una proposta de traslladar-la a les Clarisses que no va reeixir. Què en penseu? Teniu previst fer alguna actuació? Quina?

A l'hora de donar-hi solució hi ha candidatures que aposten per les Clarisses, encara que algunes d'elles, entenent que el cost és massa elevat, demana trobar alternatives viables. Junts x Arenys proposa traslladar la Biblioteca al Calisay i ubicar l'Arxiu històric al lloc actual de la Biblioteca, al carrer Bonaire. C's considera que encara es pot negociar bé la propietat de les Clarisses, i també proposa traslladar l'Arxiu històric a Bonaire.

La CUP manifesta que mai ha vist bé el trasllat de la Biblioteca a les Clarisses i proposa traslladar-la al Xifré. Al mateix temps proposa negociar directament amb les monges propietàries la compra de l'equipament per convertir-lo en un espai social: menjador, casa d'acollida temporal, casa de la tecnologia, espai per dur a terme el Pla Educatiu d'Entorn... La CUP també proposa traslladar l'Arxiu històric a l'actual equipament de la Biblioteca.

SI considera que l'edifici de les Clarisses és l'equipament ideal per instal·lar-hi un hotel de qualitat, la qual cosa faria que no li costés ni cinc a l'ajuntament.

I demà la cloenda.

Més preguntes als candidats d'Arenys de Mar

La cinquena pregunta del qüestionari tornava a ser específica: La comunitat musulmana reclama una nova seu per a la seva mesquita. Què teniu previst realitzar al respecte?

En aquesta pregunta hi ha dos grups de respostes: les candidatures que deixen clar que l'ajuntament n'ha d'estar al marge i les que parlen de diàleg i intentar resoldre el problema, tenint en compte la legislació vigent i les possibilitats de la vila.

Des del nostre grup creiem que algunes de les candidatures ha confós gestionar des de l'ajuntament perquè la comunitat musulmana pugui resoldre el tema amb que l'ajuntament hagi de finançar-los la nova mesquita.

En algun cas la raó per no permetre la ubicació d'una mesquita és l'estretor dels carrers, però no es té en compte, per exemple, que també ho són els carrers del voltant de l'església dels frares.

CIU, SI, C's, Junts x Arenys, i PP es desentenen força del problema, i són la CUP, ICV i ERC els que es mostren més disposats a buscar solucions.

La sisena pregunta es referia a l'aparcament i la circulació viària: L'aparcament i la circulació viària a Arenys és problemàtica. Quines mesures penseu prendre?

Quant als problemes de mobilitat també hi ha dos tipus de respostes; des de les candidatures que consideren que o bé que no és més complicat que en altres ciutats i països o bé que cal tenir paciència (CIU, SI i PP), i les candidatures que es mostren preocupades i consideren que cal estudiar-ho a fons i evitar al màxim l'ús del cotxe particular (CUP, ICV, PSC). Sí que la majoria expressa la necessitat que es posi en marxa la variant de Valldegata per tal de descongestionar la Riera.

En relació a l'aparcament hi ha força unanimitat a exigir una reducció de la zona blava, proposant, alguns, ampliar la zona verda. Es demana revisar la concessió amb COMSA, i SI demana optimitzar l'explotació del pàrquing del Xifré.

La setena pregunta es fixava en la priorització de les obres a realitzar durant aquest nou mandat: Hi ha unes obres pendent de realitzar que es van posposant. Quines creieu que són les prioritàries i que us comprometeu a realitzar durant els quatre propers anys?

Les obres en què coincidien més candidatures són el rial del Bareu i la urbanització del nou tram cobert de la Riera. També es parla del ria de sa Clavella, el rial de les Canalies, el clavegueram i la zona costera. ICV aporta un llistat molt exhaustiu, separant aquelles obres de competència municipal de les que són de competència d'entitats supramunicipals, a qui s'ha d'exigir la seva execució.

En la seva resposta Junts x Arenys es diferencia de la resta destacant obres com la rampa d'accés al Mercat municipal des de la Riera, la reforma del carrer de l'Església, l'eliminació de voreres dels carrers del casc antic, i coincideixen amb el PSC en la millora de l'accés a la zona del Paraiso.

ICV parla també de consensuar el Pla d'Equipaments, elaborar el Pla de carrers i urbanitzacions, i el Pla de manteniment i millora de rials, penyes i platges.

I demà més...

Més sobre les 10 respostes dels deu candidats d'Arenys de Mar

La primera pregunta que fèiem als deu candidats era: Quines seran les prioritats a l'hora d'invertir? Ho podeu concretar?

La majoria, tal com ja avançava ahir, posa en primer lloc les persones. Després quan relacionen les obres d'infraestructures ens trobem amb moltes coincidències amb el clavegueram, el rial del Bareu i l'arranjament general dels carrers. En més d'una ocasió surt el rial de Canalies. El PSC parla de pisos socials i tutelats, ICV de reorganitzar el cartipàs municipal i remunicipalitzar el servei de l'aigua i les zones blaves, i la CUP de tot allò que tingui incidència en millorar l'ocupació.

La segona pregunta que proposàvem als deu candidats fou: Quin és el sector d'Arenys que, segons el vostre criteri, cal dinamitzar en els propers quatre anys?

Els punts de més coincidència són el port, el turisme i el comerç. En aquesta resposta la CUP comenta que cal dinamitzar l'ocupació i ho descriurà en altres preguntes de l'enquesta.

La tercera pregunta era doble, però específica: Té futur el Mercat Municipal o bé és part del passat? Teniu previst treballar-hi durant els propers quatre anys?

Tothom contesta que el Mercat Municipal té futur, però que cal modificar-lo invertint en infraestructura i conceptualment. Cal innovar i aconseguir que els paradistes es 'posin les piles'.

En el debat que es va crear tot comentant aquestes respostes, les persones del grup coincidíem en dir que el Mercat Municipal, tal com està no té futur, i que al marge dels esforços que hi pugui dedicar l'administració és necessari que els paradistes canviïn la mentalitat i la manera de treballar, i també la imatge. No només tenen la competència de les grans superfícies, sinó també de comerços de la mateixa Riera.

La pregunta número quatre parlava del comerç: Com veieu el comerç de la vila? Quin paper podreu fer-hi des de l'ajuntament?

Les respostes de les diferents candidatures són, al nostre entendre, molt benèvoles per als comerciants i poc crítiques, i es parla en alguns casos de ser més flexibles a l'hora de cobrar-los les taxes i impostos.

La CUP insisteix molt en el comerç de proximitat, que no acabem de veure-hi massa clara l'aplicació en el camp de la xarxa comercial arenyenca. ICV posa de relleu la importància del diàleg entre l'ajuntament i els comerciants, i la necessitat de crear i potenciar el Consell, i l'elaboració del Pla de comerç local. ERC i Junts x Arenys parlen de la necessitat de dinamitzar el comerç.

Continuarà...

10 preguntes per a 10 candidats a governar a Arenys

Fa uns dies el nostre grup de debat i tertúlia es va adreçar a les deu candidatures a les eleccions municipals de la nostra vila, perquè ens responguessin a deu preguntes que els formulàvem. Volíem saber la seva opinió i analitzar-la per fer-nos una idea de què pensava cada formació política sobre els temes plantejats, sobretot en un moment en què es presenten tantes opcions i se'ns fa tan difícil trobar les diferències.

Tot i que vàrem tenir constància que totes les candidatures havien rebut la nostra petició, finalment només nou d'elles ens varen respondre. Arenys Sí Pot, el nom que pren a Arenys l'agrupació afí a Podemos, volia venir-nos a presentar presencialment les seves propostes, però no ens varen fer arribar les respostes. Entenem que els candidats es troben més a gust essent entrevistats i poder modular les respostes, però es tractava de donar les mateixes oportunitats a tothom. 

A la introducció, potser pensant en els nous, els demanàvem si tenien coneixement dels imports del Pressupost corrent i el d'inversions, i els fèiem memòria de la Llei que determina les competències dels ajuntaments, perquè ho tinguessin en compte a l'hora de respondre fent tot tipus de promeses.

No totes les formacions polítiques ens varen donar les xifres dels pressupostos, i els que ho varen fer, tampoc foren coincidents.

Aquests propers dies donaré detalls de les respostes i de la nostra impressió al llegir-les. S'ha de dir que no tots els grups es varen manifestar de la mateixa manera. N'hi ha que no ens varen concretar gairebé res, amb respostes ambigües, d'altres ens respongueren de manera molt eixuta i d'altres foren més exhaustius.

En una cosa varen ser tots coincidents, en dir que el primer que volien era treballar per a les persones. Tenien molt present la situació de crisi que estem patint i ho prioritzaven a qualsevol inversió d'infraestructures, per importants que fossin. La canalització del Bareu, amb matisos diferents, també és un tema recorrent i la variant de Valldegata, un altre tema repetit en totes les aportacions. En aquest punt vàrem riure quan un membre del grup va recordar que en el primer ajuntament democràtic es va anunciar que la construcció d'aquesta variant era cosa de mesos. Han passat 35 anys.

Rebutjo els insults i la difamació en campanya

Continuo defensant el bon gust i l'educació en els polítics, fins i tot en campanya electoral. Sé que posant exemples em crearé enemics, però no sé com il·lustrar-ho millor. No m'agrada el discurs de l'Ada Colau ni de Pablo Iglesias a Barcelona, perquè tenen prou arguments per defensar i posar en evidència als altres partits. No els calen els insults ni la difamació.

Tampoc m'agrada com s'expressa en Joan Herrera. Prefereixo com parla l'Ernest Urtasun, com ho feia en Raül Romeva, o fa la Dolors Camats. Herrera sempre parla ressentit, dolgut i desembeinant l'espasa. No veig bé com fa la seva defensa la seva candidatura un partit d'Arenys, acusant el govern actual de favoritismes i corrupció, sense proves. 

A mi m'agrada que les diferents candidatures presentin propostes realistes, critiquin allò que no s'ha fet bé i aportin solucions. Avui la Rosa Zaragoza avançava que si entrava a l'ajuntament reestructuraria la seva organització. També ho anunciava ICV. En un ajuntament hi ha un component molt important de gestió administrativa i aquesta ha de ser àgil i transparent. És bo que els polítics ho reclamin i és important que els partits de govern ho posin en pràctica. Em consta que en aquest mandat hi ha hagut més desordre i no s'ha avançat en l'agilitació dels tràmits administratius. La idea era que els vilatans haguessin de fer els passos mínims i imprescindibles, però això no tan sols s'ha aturat, sinó que fins i tot s'ha anat enrere, eliminant la possibilitat d'anar a l'ajuntament per la tarda.

Desitjaria que aquelles formacions que no saben comportar-se amb elegància siguin menystinguts pels electors a l'hora d'anar a votar. No em refereixo a la nostra vila, perquè considero que totes les forces, en general, competeixen correctament, sinó el que hem pogut veure de ciutats com Barcelona, Girona, Figueres... 

Tots volen fer de García Albiol... o d'Anglada

Hem pogut comprovar que una bona colla d'alcaldables del PP volen seguir l'exemple que tan bé li va anar a l'Albiol a Badalona l'any 2011 i ja tenen mig coll avall que aconseguiran l'alcaldia. No diré que això passi a tots els municipis, però sí que és cert que, amb més o menys intensitat, els lemes i actituds dels candidats del PP van en la mateixa línia, sobretot on pensen que PxC o C's els poden trepitjar els talons.

Per altra banda, l'actitud de les candidatures al voltant de Podemos, també és força deplorable, sobretot a Barcelona. En aquest cas no és contra la ciutadania, sinó contra els seus rivals. No crec que sigui necessari insultar l'adversari, per més nosa que et faci i més ganes tinguis d'ocupar el primer lloc. S'ha de ser crític i treure-li els draps bruts, però sense difamar. Llavors ens queixem quan ens insulten a nosaltres.

Tot i que puc entendre la ràbia i empenta de l'Ada Colau en el seu nou projecte, no m'agraden les formes ni la considero l'alcaldessa ideal de Barcelona. Ja s'ho faran si els barcelonins l'escullen, però fins i tot en política l'educació és un grau, i l'Ada, probablement per la seva història, ha perdut una mica els papers. No diguem res del discurs de Pablo Iglesias. Probablement és una batalla contra les darreres enquestes en què experimenten un retrocés.

I a Girona i Figueres l'EUiA també ha sigut protagonista de dos casos d'insults. Aquestes persones no saben que ells mateixos es desacrediten. La majoria de la gent, sense necessitat d'estar a favor dels polítics i partits insultats, expressem el nostre rebuig i difícilment ens motivin a que els votem. Potser tampoc ho pretenen i per això seran sempre partits residuals, que veuran com altres moviments del mateix entorn els passen la mà per la cara. Seria el cas de Podemos a nivell estatal. A Arenys, sortosament això no passarà.

Calen quinze dies de campanya electoral?

Ahir preguntava si ens llegíem els programes electorals. Suposo que algú ho fa, però majoritàriament no. També s'ha de dir que hi ha partits polítics que ja no els editen, probablement perquè ja saben que la majoria dels electors no s'ho llegirà i els que sí ho fan tampoc s'ho acaben de creure.

Si repasseu l'Agenda d'aquest mes, on entrevisten els sis candidats i quatre candidates, veureu que hi ha algú que, entre altres coses, promet una construcció que també figurava a la campanya de l'any 2007. Llavors no es va poder fer, però ara...

Què passa amb les promeses incomplertes? Passen factura? No, a l'hora d'anar a votar, com tampoc passa factura la corrupció. En tot cas és a base de temps i de deteriorament dels partits que aquests cauen en el desprestigi.

Llavors com s'entén la gran davallada del PSC a Catalunya? Si no són els incompliments ni la corrupció, què és? És el sobiranisme a qui la direcció del partit li ha donat l'esquena? O potser són les picabaralles internes que l'han fet inestable i poc engrescador?

A Barcelona no ho havia fet bé el PSC? o a Girona? o a Mataró?

Es tracta potser del relleu de polítics que no s'ha fet prou bé? Que no ha arribat gent nova prou interessant? Els polítics d'avui no engresquen tant com ho havien fet Maragall, Nadal...? La gent està cansada dels polítics? 

Ara tothom parla de participació, però... de veritat que la gent vol participar? No és més aviat que la gent vol que li solucionin els seus problemes visqui a Arenys o a Barcelona? Qui ha estat el culpable que siguem cada vegada més individualistes i per tant menys interessats en el comú?

Els polítics s'han equivocat molt, però no només ells són els culpables d'on hem arribat. És cert que personatges com Wert o Jorge Fernández Díaz provoquen rebuig i fàstics, però nosaltres hi posem alguna cosa de la nostra part?

A la majoria de poblacions hi ha enguany més llistes que mai, i per tant més candidats i candidates que en cap altra convocatòria municipal. Això per què passa? Som més solidaris i tenim més ganes de treballar per a la nostra vila? És, doncs, engrescador? Podem esperar grans canvis i transformacions?

Cal que tots aquests candidats i candidates dediquin quinze dies de la seva vida a fer mítings prometent allò que difícilment podran realitzar? De moment podem agrair la reducció de despeses, sobretot si considerem que diguin el que diguin no ens faran canviar de vot.

Què esperem del nostre alcalde?

Moltes persones diuen que en unes eleccions municipals el que es vota són les persones i no els partits. Jo sempre contesto que és cert que en unes municipals pesen molt les persones, però que malgrat tot, continuen sent les marques polítiques les que acaben pesant. Evidentment hi ha excepcions, i en aquesta ocasió a Arenys de Mar podrien tenir el seu pes, perquè hi ha hagut una anormalitat important que tindrà els seus efectes.

La decisió de l'actual alcalde de constituir un partit polític per poder-se presentar, atès que el seu partit l'havia rebutjat com a candidat, un fet gens normal, ha provocat que molts simpatitzants convergents no acceptessin la decisió d'Unió Democràtica i s'hagin posat al costat de l'alcalde.

En aquesta ocasió, doncs, ens podem trobar en la curiositat que els simpatitzants d'Unió votin CIU i els convergents ho facin a Junts x Arenys, la formació de l'alcalde actual.

Al marge de l'anècdota, la pregunta que plantejo és què esperem d'un alcalde o alcaldessa. Un expert de l'administració local? un bon empresari i gestor? Als ajuntaments es fa política o gestió pública? Què esperem d'ells i per què en votem un i no els altres?

Les respostes no poden ser senzilles, perquè cal entendre que totes les persones que es presenten per a governar volen fer el millor per a tothom, però prioritzen i en això hi té un pes la ideologia, les preferències i els valors de l'alcalde i el seu grup municipal. És per això que es fa gestió, però es prioritza.

La crisi de la qual encara no n'hem sortit ha posat contra les cordes els ajuntaments. Com sabem l'administració local és la pitjor finançada i la que ha de donar la cara davant dels problemes diaris de moltes famílies. No és estrany que les formacions que tenen experiència en els ajuntaments, posi com a prioritari la inversió en les persones. El que estranya i dol és que els polítics, després de gairebé quaranta anys de democràcia, hagin estat incapaços de solucionar la mala distribució del finançament públic. Alguns polítics amb experiència municipal, quan han entrat a la Generalitat no han mogut cap fitxa en favor dels ajuntaments, i això és trist.

A Arenys hi ha llistes amb experts municipals i d'altres sense experiència. Pot ser això un determinant a l'hora d'escollir el vot? Hi ha candidats que concreten molt què volen fer i d'altres que esperen a veure-les venir. Qui ens mereix més confiança? Llegim els programes electorals? Ens els creiem? Moltes preguntes per anar responent.

Inici de campanya de les municipals

Primer dia de campanya oficial i ja estem cansats de sentir el mateix de sempre. Els resultats de Cameron al Regne Unit dóna ales al PP, i es creuen virtuals guanyadors atès que aquí també les enquestes els donen com a perdedors. Espero i confio que les enquestes del nostre país siguin més ben elaborades.

Avui al nostre grup de debat i tertúlia parlarem de les eleccions a Arenys de Mar, i ho farem al voltant de les respostes al qüestionari que vàrem enviar a les 10 candidatures. Estem contents perquè hem obtingut 9 respostes. És una llàstima no haver fet el ple. La candidatura que no ha respost ens va demanar de venir a presentar-ho presencialment, però no era possible.

La voluntat del grup és analitzar les respostes i a partir d'aquí, cadascú de manera individual ja valorarà si li serveixen per decidir el seu vot. Eren 10 preguntes i per tant no ho abraçava tot. I també és cert que és molt diferent un debat amb els candidats que no pas llegir unes respostes per escrit. Potser si en una altra ocasió hi ha menys candidatures, el debat serà possible.

Entenem que Ràdio Arenys sí que organitzarà el tradicional debat amb totes les candidatures, i allà els candidats i candidates podran expressar-se lliurement per tal de convèncer-nos que la seva proposta és la millor.

Tenim quinze dies de campanya que se'ns pot fer molt llarga. Ànims i sort als candidats i candidates!!!

Treballar per a les persones

Aquest lema és comú a totes les formacions que són entrevistades arreu del país. Entenc què volen dir i també què pretenen. Està de moda, i qui no ho defensa ni ho predica pot quedar al marge, i en època electoral això no és bo.

Si demanéssim què volen dir cadascuna de les formacions polítiques quan parlen de treballar per a les persones segur que hi veuríem diferències significatives, però si rasquéssim més a fons i els preguntéssim les causes que obliguen a haver de treballar per a les persones, ens trobaríem opinions contràries.

Si ens fixem en la ciutat de Barcelona, avui que s'ha fet pública una enquesta del CIS amb xifres totalment diferents de les anteriors, ens trobaríem amb una formació guanyadora que basa tota la seva campanya en l'ambigüitat, el populisme i el presidencialisme. Tota la propaganda està al voltant de la seva líder, aprofitant la seva tasca davant de la PAH.

La importància de qui obté més vots és relativa a nivell pràctic atesa la necessitat de pactar entre diferents formacions polítiques per aconseguir l'alcaldia. A nivell teòric o formal li dóna un prestigi i un adjectiu a la capital de Catalunya.

Encara que tinguem clar que estem parlant d'eleccions municipals ningú no s'oblida que en pocs mesos tindrem les eleccions autonòmiques, per alguns plebiscitàries, amb la possibilitat que l'alcalde o alcaldessa de la capital sigui representant d'un partit polític no sobiranista. La possibilitat és molt real, si ens fixem no només en els resultats que avui dóna el CIS, sinó en el conjunt de formacions que es presenten a les eleccions de Barcelona.

Negar que l'Ada Colau pugui defensar el treball per a les persones, després del seu pas per la PAH, seria un greu error, però pensar que el treball per a les persones només es fa d'una sola manera, a la manera PAH, també seria un greu error.

És per això que quan algun partit polític em diu que la seva prioritat és treballar per a les persones, jo quedo igual, no em provoca ni m'explica res. Quan em detalla com pensa fer-ho és quan jo començo a separar el gra de la palla.

Nova ofensiva del PP contra la immersió lingüística

L'auge de C's farà que puguem alternar-lo de protagonista amb el PP, ja que està previst que ens donin suficients motius com per parlar-ne contínuament. Ahir era el torn de C's i avui, tot i que també en podríem parlar, la perla ve de la mà del PP, concretament del ministre Wert.

Aquest senyor té com a única obsessió el català i Catalunya. És també l'excusa per dissimular i treure pressió a les corrupcions del PP, que ha guanyat per golejada la primera posició del rànquing de corrupteles al país.

L'obsessió del PP, personificada en el senyor Wert, no és una cosa que ens ho haguem d'agafar de broma. Està dit per activa i passiva que el PP necessita ser més espanyolista que C's, com a casa nostra necessita ser més xenòfob que PxC.

Aquesta cursa entre PP i C's per ser més anticatalans, amb la complicitat dels seus a casa nostra, dispara els atacs i els aguditza. És per això que cal prendre-s'ho molt seriosament i exigir als nostres polítics, els de veritat, que actuïn junts per rebutjar aquesta opressió asfixiant que ens estan aplicant.

Us haig de dir que em produeix indignació, fàstic i rebuig a tot allò que es pugui relacionar al PP i C's, i en reben les conseqüències els veïns i convilatans que em pugui trobar pel carrer. No em crec que ells puguin veure bé tot el que s'està fent des de Madrid, amb la complaença de Rivera i Sánchez-Camacho.

Com que no tinc cap mena de confiança en cap dels estaments judicials, espero que els partits polítics sensats de casa nostra deixin de barallar-se entre ells, i s'oposin a aquesta conspiració i a les que encara aniran arribant. També desitjo que la gent d'ICV, a Barcelona, facin veure a l'Ada Colau i la seva gent, que a més de defensar una política social més justa, s'apuntin a defensar el dret dels catalans a parlar i conèixer la nostra llengua, encara que desagradi al senyor Wert.

Des d'aquí tot el meu suport a les formacions polítiques que avui han denunciat, de manera conjunta, les maniobres del govern espanyol contra el sistema d'immersió lingüística.

C's es desemmascara

Em sorprenen certes reaccions de persones que tenen un bagatge important en política, com si s'adonessin tard d'allò que els més neòfits hem entès des del primer dia. Em refereixo a aquells que ara semblen adonar-se de qui són realment Ciudadanos.

Amb tots els meus respectes als simpatitzants i militants de C's de la meva vila, les persones que mouen els fils per sobre de Rivera saben molt bé el que volen, a Catalunya i a Espanya. Suposo que tothom recordarà com va néixer C's. Al darrere hi havia uns quants intel·lectuals i professors universitaris espanyolistes que es varen valdre de desconeguts perquè els fessin la feina bruta. 

S'ha de reconèixer que ho varen saber fer, amb l'ajuda d'uns inofensius radicals catalans que els varen popularitzar. Albert Boadella va trobar-hi també l'eina per continuar la seva guerra personal contra Pujol i, en aquells moments, el moviment autonomista. Va trobar dins de Catalunya allò que havia anat a buscar a Madrid.

En alguna ocasió ja he dit que C's eren molt més radicals contra el fet català que el mateix PP, perquè C's va néixer per portar la contrària, no pas als independentistes, que en aquells moments n'eren quatre, sinó als defensors de la llengua i cultura catalana. El gran dilema dels seus seguidors era saber si eren de dretes o d'esquerres. 

El creixement de C's no és bo per als interessos de Catalunya, perquè no creuen ni en federalismes ni en autonomies. C's creuen en una grande y libre Espanya. Resultarà que el bipartidisme espanyol era millor per als interessos independentistes, que no pas ara que en són quatre, també Podemos, a la contra.

Ens pot preocupar i fer témer el pitjor, però mai sorprendre'ns, perquè si una cosa ha deixat clara C's ha estat el seu posicionament sobre Catalunya, exercint una pressió sobre el PP que l'ha radicalitzat, com també en el tema xenòfob li ha fet PxC.

Una reflexió sobre la vellesa

Observar de prop com una persona es fa gran és una barreja de dolçor i agror. Les persones acceptem amb facilitat i fins i tot ens fa gràcia la indefensió de les criatures. Anem seguint amb paciència i joia la manera que van adquirint capacitats de sobreviure, d'expressar-se, de relacionar-se. 

La vellesa, per aquelles persones que hi poden arribar, produeix un procés invers. T'adones que la persona gran que tens al costat cada vegada té més dificultat per moure's, per pensar i recordar, i fins i tot reconèixer. No cal arribar a l'extrem de les persones que pateixen l'alzheimer, sinó simplement el deteriorament de les facultats naturals.

Hi ha excepcions, persones que arriben a la vellesa amb moltes facultats de relació i comprensió. En aquest cas es tracta gairebé d'un regal. No és l'habitual. Qui no té un problema de vista el té de cames, d'oïda, d'agilitat mental...

La nostra societat no està suficientment preparada per a la gent gran. Amb prou feines ho està per a les criatures, però poquíssim per als nostres vells. Ara, cada vegada s'allarga l'esperança de vida i no es fa estrany arribar als 100 anys i molt menys passar dels 90. Jo recordo haver vist vells de 60 anys, i ara jo em considero un adult. Veig el meu pare i penso que em queden més de trenta anys. Molt de temps per fer moltes coses, però llavors llegeixo les esqueles i m'adono que ja són una colla les persones més joves que jo que hi figuren.

No sabem què ens passarà, però tots diem que fins a valer-nos de nosaltres sols. Som conscients de les dificultats de la dependència i del poc que la nostra societat s'ha esmerçat per suavitzar-ne les conseqüències. La vellesa no està suficientment reconeguda socialment.

El Grup de Debat i Tertúlia analitzarà les respostes de les 10 candidatures

De moment sembla ser que l'actual alcalde de la vila és qui més suport està rebent dels arenyencs de cara a les eleccions municipals del dia 24. Diríem que Unió Democràtica li ha fet un favor, que el pot portar a repetir com alcalde, cosa que en situació normal potser no ho tindria tan clar.

Què ha passat? A l'espera del que diguem els arenyencs el dia 24, tot fa pensar que molts votants de CIU han vist malament l'escombrada de l'Estanis i s'han posat al seu costat. En la presentació de les diferents candidatures arenyenques, és la que més persones haurà convocat, la qual cosa no vol dir que hagi de ser la llista més votada, però sí que li dóna protagonisme i esperances.

El gran perdedor de tot plegat serà el representant de CIU, sense que se li pugui carregar cap tipus de responsabilitat. S'hi ha trobat al mig i tot el que obtingui s'ho haurà treballat a fons. Però aquest impuls de l'Estanis pot treure també vots a ERC. Si ara fa quatre anys ERC va patir el descens generalitzat per la situació que vivia el partit a nivell nacional, ara les circumstàncies li són favorables  i només la distracció del cas d'Unió d'Arenys, pot fer-li restar votants tradicionals de CIU que ara optarien per ERC. Això ho sabrem d'aquí a vint dies.

El bon paper de la CUP, amb el líder més ben considerat, a nivell nacional, i l'equip que presenten a les eleccions municipals d'Arenys, pot fer que ampliï la seva representació al Consistori en detriment d'altres formacions. Tot i el suport que a la nostra vila té la gent d'ICV, les expectatives que aquesta formació té a nivell nacional, amb un Joan Herrera cada vegada més dubitatiu, els pot jugar una mala passada.

El nostre Grup de Debat i Tertúlia valorarà les respostes obtingudes de les 10 candidatures, que ens poden ajudar a veure si els candidats tenen clar on es fiquen i què hi poden fer, tocant de peus a terra, o bé simplement ens volen vendre sopars de duro.