Escric el post en paral·lel al primer debat per a la investidura del diputat Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya, un debat que ja ens han avançat que acabarà en fracàs, atesa l'abstenció que pensa exercir el partit polític JxCat. Un debat que no he seguit, per qüestió laboral, però que tampoc em despertava gaire emoció. Sabíem el final.
Com ja he dit aquests darrers dies, som moltes les persones que no entenem el posicionament de JxCat, com si es volgués fer l'important i fer-se pregar. Tampoc entenem la seva insistència amb el Consell per la República, que en cap cas ha de posar-se per davant d'una institució com el Parlament, on hi ha asseguts tots els representants del poble català.
El fracàs anunciat s'hauria de penalitzar amb una expulsió de tots els seus diputats i diputades i col·locar-ne de nous. Si en el mes i mig que portem des de les eleccions no han estat capaços de posar-se d'acord, és millor que en vinguin uns altres nous i que ho intentin. Em perdonaran si els dic que només les ganes de protagonisme fan inviable un acord per formar govern.
Crec que és bo que ens anem acostumant als governs de coalició, però potser caldria modificar la llei electoral i marcar com a alternativa a una falta d'acord en la proclamació del president, el líder de la candidatura més votada, en aquest cas el PSC, com ja passa en les eleccions municipals. Probablement d'aquesta manera seríem més àgils a l'hora de decidir qui surt elegit president, i no perdríem tant el temps amb debats que resulten avorrits i repetitius.
Si tot acaba com ens han anunciat, caldrà esperar el segon debat, el de diumenge o dimarts, en què en dos dies hauran d'acordar i pactar tot allò que no han estat capaços de fer en un mes i mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada