Avui em referiré a l'escrit de Josep Ramoneda a l'ARA, gronxar-se en la impotència, perquè m'ha semblat molt interessant el que diu sobre l'impàs en què ens trobem i critica la supeditació del govern de la Generalitat al Consell per la República. Sembla estrany que gent pensant, polítics professionals, caiguin en l'error de confondre una institució amb representants fruit d'unes eleccions democràtiques, amb un ens que no ha passa pel mateix filtre i per tant no pot tenir la mateixa consideració.
La reflexió de Ramoneda és molt senzilla i evident, i no es pot discutir de cap manera, i és per això la meva estranyesa sobre el comportament de la gent de JxCat. Aquests dies ja he anat dient que no entenia la seva actitud, i els demanava agilitat per desencallar la situació, després de tants mesos, però és que avui, amb les informacions que ens han anat arribant, les paraules de Josep Ramoneda els retrata.
Quan parlem de participació de la població en les decisions que es puguin prendre per fer o deixar de fer una obra pública, com és el cas dels pressupostos participatius, que molts ajuntaments tenen instituïts, o preses de decisions a través de consells de participació, sempre faig l'observació sobre el fet de la vinculació voluntària, que no formal d'aquestes decisions. Perquè són els càrrecs escollits a partir d'unes eleccions democràtiques qui li correspon decidir, i en tot cas poden, en temes concrets, demanar l'opinió majoritària, que mai serà la mateixa que l'obtinguda en un procés electoral, ni tindrà la mateixa significació.
És per això que s'ha de tenir molt clar quins varen ser els resultats electorals i a partir d'aquests s'ha de constituir les majoria que ens ha de governar, i no hi ha cap altra entitat que tingui més força i poder decisori que la institució que tots nosaltres hem escollit, en aquest cas el Parlament català, i el que els nostres representants puguin decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada