He estat veient uns moments de l'acte de proclamació del català de l'any i, tot i que no sóc gaire partidari d'aquestes proclamacions, he observat com el càrrec queia en la persona d'Òscar Camps i m'ha agradat. Una vegada més, com ha succeït en edicions de l'arenyenc o el mataroní de l'any, al final acaba guanyant la persona més solidària, més social, més desinteressada. Punts a favor dels votants.
Sense treure valor ni significança als altres candidats penso que el guardonat ha estat la millor opció en un moment de vergonya col·lectiva a Europa i al món sencer, per culpa d'uns governants ineptes i insensibles. Uns governants que no estan a l'alçada de les circumstàncies i que la història els col·locarà al lloc on es mereixen.
Les paraules d'Òscar Camps a l'hora de recollir el guardó han estat emotives precisament perquè ha recordat la misèria dels nostres governants. Parlem molts dels drets humans, ens omplim la boca de les Nacions Unides, però a l'hora de la veritat tot és fum.
Exemples com l'Òscar ens demostren que els valors no s'han esfumat, que a la societat nostra hi ha bones persones que es desvetllen pels altres, que renuncien a la comoditat per ajudar a tercers. Persones que deixen en evidència als nostres polítics i que ens fan sentir impotents davant tanta injustícia, tant dolor, tantes morts evitables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada