diumenge, 8 de gener del 2012

I els nous capellans què?

Ho hem sentit a dir moltes vegades, i jo reconec que també ho he comentat, que actualment ens falten polítics de categoria. Els que tenim uns quants anys i hem viscut la dictadura i tot el procés de transició cap a la democràcia, trobem a faltar polítics com els dels darrers temps del franquisme i els primers anys de la democràcia.
Sovint la culpa la donem a la política i les seves estructures, els partits polítics, que han estat incapaços de conrear una classe política ferma, amb plantejaments, coherència i exemple. Els culpem d'haver creat una acadèmia de mimats, de preferits, de mesells. Una escola que premia els fàcils d'acontentar i un claustre de professors que no hi ha manera de fer-los fora. No hi ha renovació.
L'alcalde de Vic es queixa que Duran i Lleida porta més de 30 anys al cim del partit i no es procura el relleu. El PSC ha simulat una renovació del partit, però l'única cosa que ha fet ha estat fer girar els càrrecs mantenint les mateixes persones a dins. Fins i tot aquells que deien que representaven un canvi, però que ja eren a dins, s'han quedat després de perdre les primàries. ERC seria una excepció, però aquest partit encara no s'ha consolidat, i continua amb les seves tribulacions des del primer dia de la democràcia.
Analitzant-ho tot, però, t'adones que no és tan sols a la política que hi falten líders carismàtics i capaços de fer avançar. També passa en la institució de l'Església. M'imagino que molts pensaran que es tracta d'una entitat arcaica, perquè portem molts anys amb les idees confuses. Torno a dir que les persones amb uns quants anys vàrem viure els efectes del Concili Vaticà II, que d'alguna manera sacsejava aquella maquinària que havia quedat obsoleta. 
Vàrem comptar amb un reguitzell de capellans i fins i tot bisbes, que il·luminaven molts camins, i et feien viure i estimar uns valors necessaris per viure en societat, i fer-ho de manera digna. Aquests capellans han anat morint o sortint de la institució, a mesura que aquesta ha retrocedit en l'esperit del Concili. L'entorn també hi ha fet molt, però no s'ha treballat de la millor manera per recollir els fruits que ara es troben a faltar. Els pocs capellans que s'ordenen, arriben amb una mentalitat desfasada de la realitat social, i intenten fer oblidar tota la història de la fe catòlica emanada del Concili Vaticà II, i el que aconsegueixen és més rebuig i distanciament de la veritable fe i ensenyament de Jesús.
És una llàstima que s'hagi volgut amagar la bondat del Concili, culpant-lo fins i tot de les disbauxes que existeixen avui dia, sense assumir la part de culpa, en la negació de la llibertat de creences, i la individualitat del contacte directe amb el fill de l'home. 
L'exemple que ens donen molts capellans és força decepcionant, i encara que no podem fixar-nos en ells, el seu missatge arriba buit de contingut, i el que és pitjor, és que la jerarquia eclesiàstica ho prefereix a aquells que en algun moment de la seva vida sacerdotal, varen qüestionar comportaments dels representants de Déu a la terra. Confio que arribi un altre dia, en què se'ns obrin els ulls i sapiguem prendre el camí de l'encert, i aprendre que les formes mai poden estar per sobre del contingut. Voler adornar la façana, no ens porta enlloc, si no som capaços de netejar l'interior, que és el que compta.