dimecres, 2 de desembre del 2009

Solidaritat en suspens

Continua la incògnita sobre la situació dels tres cooperants segrestats a Mauritània el diumenge passat. Avui la caravana ha continuat cap al Senegal on era la seva destinació, a l'espera de conèixer la sort dels seus companys.
La feina que fan les ONG és desconeguda per a la majoria i malauradament ens assabentem que existeixen quan passen fets com els actuals, quan hi ha una acció anormal que esdevé mediàtica.
És una feina sovint desconeguda, encara que es conegui la seva existència, però al seu voltant hi ha una espècie d'ombra que desdibuixa el seu treball, arriba a posar en dubte l'eficàcia o la bondat dels projectes. Hi ha qui critica el seu gran nombre, amb estructures que es repeteixen i que se simplificarien si s'ajustessin, una mica com ara estan fent les caixes catalanes.
L'exemple de la Caravana Solidària és una mostra de la coordinació de les ONG per rendibilitzar la seva feina, per donar suport a les petites ONG en la seva tasca a altres països.
Actualment, amb la crisi que ens domina, resulta més difícil rebre ajuts i d'alguna manera entra el dubte de si tenen el mateix sentit que abans, quan a casa nostra no hi havia tants casos de pobresa i tants problemes per donar assistència a tothom. No es tracta de contraposar una ajuda amb l'altra, però de ben segur que fa pensar i com a mínim desperta friccions entre la població.
Sigui com sigui, l'objectiu consistiria en despertar sensibilitats i voluntat d'ajuda cap a les persones que tenen dificultats per sobreviure, siguin veïns o ciutadans d'altres continents.