dissabte, 5 de desembre del 2009

Recordant

Potser era la novetat o la nostra il·lusió per encetar una etapa política nova. Potser era fruit d'un aprenentatge en la clandestinitat per part d'unes persones que esdevindrien els polítics de la naixent democràcia, el cas és que avui, trenta anys després, trobem a faltar la seva talla, també l'actitud, i el respecte que els teníem, al marge de les discrepàncies o opcions polítiques.
No és estrany, doncs, que polítics de diferents tendències hagin tingut paraules amables cap a la persona de Jordi Solé Tura, pel seu testimoni i compromís. Però mentre Catalunya s'acomiadava d'un dels pares de la Constitució, a l'altra banda de l'oceà els xilens ho feien del cantant Víctor Jara, torturat i assassinat durant el cop d'estat de 1973.
Als més joves els queda lluny la dictadura xilena, però no als de la meva generació, que vàrem viure el cop d'estat del torturador xilè Pinochet, a les acaballes de la nostra dictadura, i ho lamentàvem i compadíem el poble xilè a qui havíem envejat la presidència de Salvador Allende.
Eren altres temps que no voldríem repetir, però sí que m'agradaria que la política recuperés el prestigi que va tenir i els líders que varen dibuixar el camí que l'alçament franquista havia esborrat.